Adéu a un tren amb tres segles

La històrica línia de Lleida a Barcelona per Manresa, l’R-12, deixarà d’existir el 2024, quan Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) passi a gestionar-la. Acabaran d’aquesta manera tres segles d’història per iniciar una nova etapa. Ara és Renfe qui l’explota, però d’aquí a quatre anys passarà a dir-se RL3 de Lleida a Cervera i RL4 de Lleida a Manresa. Així ho va anunciar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a finals del mes passat i la decisió ja té defensors i ferms detractors (vegeu el desglossament). La Generalitat preveu invertir 60 milions en el nou pla de rodalies per a Lleida amb especial èmfasi en aquest trajecte per al qual comprarà quatre nous trens, tres en servei i un en reserva, i augmentarà freqüències. De sis a dotze entre Lleida i Cervera i de tres a cinc entre Lleida i Manresa.

El Govern català aposta per desvincular la línia regional de llarga distància de l’àrea metropolitana optant per la connexió amb la Catalunya central. Considera que l’ús de regionals per anar de Lleida a Barcelona ha caigut en picat ja que no és operatiu per la competència de l’alta velocitat i perquè obliga a prendre mesures d’urgència quan hi ha algun problema a l’àrea metropolitana, la qual cosa obstaculitza els recorreguts en tot el trajecte. Els 100.000 usuaris del 2012 van passar a 40.000 el 2018. Els que fan el tram Manresa-Barcelona són pocs, per la qual cosa s’ha previst que transbordin a Manresa. D’aquesta manera, es posa fi a un viatge que va començar a mitjans del segle XIX per unir la capital catalana amb Saragossa.

La idea de Territori és que per a l’R-12 hi hagi a Manresa un transbord eficient, d’uns cinc o deu minuts màxim, però amb el mateix o menys temps total de viatge. D’aquesta forma, la línia quedarà partida en dos. D’una banda, operarà FGC fins a Manresa i de Manresa a Barcelona la farà Renfe. Calvet ja va assegurar, després de la presentació del pla de rodalies a les institucions el 27 de setembre, que serà possible que hi hagi dos operadors a la mateixa línia. Els alcaldes dels pobles a la ruta del tren consideren que hi ha d’haver inversions de l’Estat per millorar vies i catenària. Només així es podran reduir les tres hores de viatge. En aquest sentit, el conseller ja va indicar que l’Estat no ha invertit ni el 15% dels 4.000 milions promesos, la qual cosa frena qualsevol negociació de traspàs.

Institucions i alcaldes demanen que el viatge no duri tres horesLa Generalitat ha optat per aquesta decisió al considerar que Renfe no és un bon operador per a la línia de Manresa, per la qual cosa li donaran el relleu. Als alcaldes de Cervera, Tàrrega i Sant Guim de Freixenet els sembla una bona alternativa si no fos perquè està pensada a quatre anys vista, de manera que la reclamació tant de Joan Santacana, Alba Pijuan i Francesc Lluch, respectivament, és que s’agilitzi aquesta operació al més aviat possible. A banda de mes freqüències, més trens i millors horaris, consideren que és imprescindible més inversió per aconseguir el més important: que el viatge no duri més de tres hores. Però vies i catenària són d’Adif, a la qual el Govern paga un cànon d’ús. El conat de traspàs que va començar fa deu anys està bloquejat en aquest punt ja que la Generalitat vol un tren amb infraestructures del segle XXI. La Diputació i la Paeria de Lleida també reclamen més celeritat en el projecte i que no s’hagi d’esperar al 2024. Per la seua part, sindicats com CCOO i el PSC han estat més durs. Els socialistes qualifiquen aquest anunci d’“almoina” i consideren que haurien d’haver escoltat el territori, per la qual cosa reclamen a la Diputació que doni suport a una moció que reobri el debat sobre la línia. Per la seua banda, fonts de Renfe van qualificar l’anunci del Govern català de “llàstima” ja que suposarà una demora quan la companyia té trens i personal per millorar el servei i “és ell qui ho impedeix”.