ENTREVISTA INSTITUCIONS
Jordi Latorre: «Un municipi despoblat i del Pirineu podrà cobrar un 85% més»
Latorre exposa els ajuts que s'han activat perquè els municipis combatin la Covid i també les polítiques de discriminació positiva cap a les localitats que estan en risc de despoblació a Lleida
L’Estat ha donat via lliure perquè les corporacions locals disposin dels seus romanents, els seus estalvis. Quants diners són per a la Diputació i a què els destinarà?
L’Estat només ha anunciat la intenció d’autoritzar. Valorem la rectificació. Espero que s’aprovi la setmana que ve i serà una ajuda per als ajuntaments. La Diputació va tancar el 2019 amb uns 50 milions d’euros de romanent. Alguns s’han gastat. S’hauria de veure què quedarà, però disposarà de desenes de milions d’euros i farem el possible per posar-los tots a disposició del territori.
Quina despesa ha suposat la Covid per a la Diputació en relació amb els ajuntaments?
El pla ordinari de salut s’ha dotat amb sis milions d’euros i s’ha realitzat un pla extraordinari per a despeses corrents dels ajuntaments amb cinc milions d’euros.
Quants diners en ajuts s’han entregat als municipis?
Quan finalitzi l’any, haurem donat més de 65 milions d’euros en ajuts i haurem avançat 20 milions d’euros més d’ajuts concedits per facilitar la gestió: avancem els diners i després ho justifiquen.
L’any que ve continuarà igual?
Espero que sigui més, perquè podrem invertir els diners del romanent i les ajudes europees.
Quines necessitats els plantegen els ajuntaments?
Hi ha una part que ja es cobreix, de material contra la Covid, i una altra que és financera, perquè hi ha una davallada d’ingressos important. I també la fibra òptica. Si ja era una reclamació, ara amb la Covid ho és més pel teletreball.
La Generalitat presenta aquests dies els seus objectius amb fibra òptica. Quins són els seus?
Al pròxim ple aprovarem un conveni amb Localret per encarregar la redacció de la primera fase de la fibra òptica de la Diputació, que són 10 milions d’euros per al 2021. Amb la Generalitat aportem 80 milions d’euros i arribarem al cent per cent.
El conseller Jordi Puigneró va apuntar a dificultats de pas per carreteres de l’Estat. Hi ha problemes per passar cable per les seues vies?
Primer hem desencallat la primera fase de la fibra òptica. Les dificultats normatives hi seguiran sent. Per això s’ha retardat també el projecte de la Diputació. Problemes en la interpretació de la llei estan complicant la utilització de les carreteres provincials. Jo demano solucionar aquestes dificultats. Que la Generalitat modifiqui la llei i es prioritzi l’accés universal a les telecomunicacions.
És correcte que GlobaLleida quedi en mans de la Diputació?
El que es fa és que els actius i recursos de l’ajuntament tornen a l’ajuntament i els de la Diputació també tornen. Es desfà l’ens i cadascú fa la part que li correspon des de la seua responsabilitat. Quan es creu millor desfer aquesta fórmula és perquè no permetia aconseguir els objectius.
Quines mesures s’han pres contra la despoblació?
Hem començat un treball de discriminació positiva cap als ajuntaments petits i els municipis despoblats. També en poblacions del Pirineu, de manera que una localitat despoblada i del Pirineu pot rebre fins un 85 per cent més dels recursos que rebia.
L’objectiu és que no quedin despoblats?
Hem de ser més ambiciosos: cal aspirar que hi tinguin una bona qualitat de serveis i s’hi puguin guanyar la vida.
Com un dels responsables del PDeCAT a Lleida, sap quants socis se n’han anat a Junts?
Molts han passat a Junts, però molts més s’han quedat. Hi ha hagut un 21% de baixes a Catalunya, aquesta dada és vàlida per a Lleida, fins i tot menys.
Qui formarà la llista per a les eleccions del 14-F?
S’ha iniciat el procés de primàries. Haurà de ser qui esculli la militància.
El partit s’ha recompost a Lleida?
Les eleccions internes seran després de les autonòmiques. Ara el president és el del PDeCAT (David Bonehí) des de la dimissió de Reñé.
Aniran a eleccions com a hereus de CDC?
El Partit Demòcrata és més que això. Però també reivindica el llegat de l’acció política de Convergència. Molta gent es reconeix com a convergent. El llegat en l’estructuració del país com el model lingüístic. Si bé l’autonomia que tenim no ens satisfà, tampoc la menyspreem.