“La gent s'infecta en la vida social, el lleure és ara una activitat de risc”

Rastrejador, cribratge, rebrot, PCR, quarantena. Vocabulari que fa només uns mesos quedava relegat al sector sanitari o a la ficció és ara part del llenguatge de la nova normalitat. Set mesos després de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia, el món afronta una segona onada de contagis i el punt de partida és, a Lleida, un índex que quadruplica el límit màxim a partir del qual el risc de rebrot és alt (405 punts per al conjunt de la província amb dades del 13 d’octubre, davant del llindar de 100).

La primera vegada que a Lleida es va assolir aquesta xifra va ser el 2 de juliol (risc de rebrot, 409), només dos dies abans que la Generalitat, que ja havia assumit la gestió de la pandèmia després del final de l’estat d’alarma, decidís confinar el Segrià (amb 816 punts). Tant les xifres com l’evolució posterior dels contagis varien molt d’una comarca a una altra (vegeu la pàgina 4) però hi ha traços comuns. Sobretot, que el setembre i l’octubre no estan sent bons (només dos comarques se salven del risc alt) i que cal prendre mesures.

A l’hora d’explicar les raons de per què han augmentat tant els contagis a Catalunya, Benito Almirante, cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, assenyala que “Catalunya mai ha estat lliure de casos”. A més, afegeix que a l’estiu “els brots, que van començar a Lleida, es van expandir per diversos territoris” i que el període vacacional i de lleure ha afavorit un creixement progressiu dels casos fins que les cadenes de transmissió s’han descontrolat, la qual cosa explica l’actual repunt. Almirante subratlla que la clau és que “la gent s’infecta en la vida social”. Per això diu que aparentment és contradictori que els contagis creixin quan gairebé tothom porta mascareta al carrer i a la feina, perquè en realitat tenen lloc en l’àmbit social.

Afirma que, en aquest, “durant dos mesos la gent ha fet vida normal, que per a molts inclou una barbacoa amb els amics, i no puc pensar que en una on hi ha dotze o vint persones totes portin la mascareta sempre”. Per aquest motiu, veu “molt convenient” limitar les reunions a un màxim de 6 persones i considera que les mesures aplicades ara pel Govern “en el seu conjunt intenten reduir la mobilitat perquè hi hagi menys interacció social de risc”.

“Tothom anirà a treballar, a comprar o al col·legi, però aquestes activitats no són de risc com la del lleure”, afirma Almirante.

“El que té més risc és estar en una taula amb sis, vuit o deu persones durant dos hores menjant, parlant i fins i tot cridant”, afirma, i recorda que el cinquanta per cent dels positius són asimptomàtics, la qual cosa fa que puguem ser al costat d’una persona encomanada i en una fase molt infecciosa sense que tingui cap símptoma. Per contenir el virus, assenyala que “no crec que s’hi pugui fer gaire més: mesures molt dràstiques durant un període molt curt de temps”, i subratlla que gairebé tot Europa es troba en una situació cada vegada més semblant a la de Catalunya i Espanya i aplica una estratègia similar, que és la que avala l’OMS. Finalment, preveu que “la societat haurà d’acostumar-se a un període llarg, de no menys d’entre 7 i 12 mesos, en el qual patirem aquestes temporades amb mesures més estrictes, combinades amb d’altres en què seran més flexibles”.

Oriol Yuguero, metge d’Urgències a l’Arnau de Vilanova, remarca que en els primers mesos de pandèmia no es feia el volum actual de tests. Com més proves, més positius, encara que són una gran minoria. “Ara tenim més recursos. Al març molts casos anaven a l’UCI, però hem après dos o tres teràpies que ho eviten”, va assenyalar. Potser estem en xifres de pics anteriors, “però estem més preparats”.

El que hagi de venir, sosté, “anirà malament si la gent no respecta les mesures” contra el contagi. Yuguero remarca que el contacte social és ara la primera causa de propagació del virus, perquè en general tots els sectors, supermercats o establiments, estan preparats.