GESTIÓ HIDRÀULICA
Lleida copa els nous regadius en el futur Pla Hidrològic de l'Ebre
Manté el cabal ecològic al Segre a Lleida en 5 metres cúbics per segon
El menor va fugir per la canalització del riu a Cappont.
Millorar la sostenibilitat dels regadius és un dels 18 punts centrals sobre els quals gira el nou Pla Hidrològic de l’Ebre del 2021 al 2027. Contempla nous regadius i la modernització dels ja existents. Com a xifra orientativa, estipula crear 30.000 hectàrees de nous regs i modernitzar-ne unes 40.000, per la qual cosa els projectes previstos a Lleida copen aquesta previsió. Només el canal Segarra-Garrigues suposa 68.000 hectàrees de regadiu, de les quals ja reguen més de 10.000. A aquestes s’afegeix la modernització i implantació de nous mecanismes d’estalvi d’aigua a Pinyana, Aragó i Catalunya i el canal d’Urgell, que passarien de les 100.000 hectàrees. Segons el cap de l’Oficina de Planificació, Miguel Ángel García Vera, s’intentarà ajustar gradualment aquests projectes a les previsions.
Un altre dels punts sobre els quals pivota el pla és el dels cabals ecològics. Si al del 2016 només es van plantejar 69 punts, ara es multipliquen fins als 687. No obstant, mantindrà els 5 metres cúbics per segon al riu Segre en el seu pas per Lleida ciutat, malgrat la reclamacions de la Paeria i els ecologistes per augmentar el cabal. Mantenir el delta de l’Ebre intacte és un altre puntal de la nova directriu hidràulica.
La inversió prevista és de 2.000 milions d’euros i estarà a punt a finals del 2021 o primers del 2022
El Pla Hidrològic de l’Ebre també incideix en el fet de reduir la contaminació urbana i industrial, també la de nitrats; contempla una millor gestió de les aigües subterrànies i els aqüífers, les alteracions d’hidromorfològiques per a preses i assuts i els problemes de proveïments per millorar la qualitat respecte a nitrats o terbolesa.
També la gestió d’inundacions per reduir danys, el control d’abocaments i la salvaguarda d’espècies autòctones, incrementat la lluita contra les invasores. Vetllarà pels usos turístics i recreatius així com per un desenvolupament energètic en un entorn sostenible.
Així mateix, fa referència a un millor control a l’hora d’assignar els drets sobre l’aigua, l’augment d’equips humans per al control de la conca, millorar la governabilitat i la recuperació de costos. Per a tot això es preveu una inversió de 2.000 milions d’euros.
En l’actualitat, el pla es troba en període de consulta que s’acabarà el dia 30 d’aquest mes i s’han presentat un total de 155 al·legacions, 35 si s’unifica la matèria de la qual tracten, moltes de les quals referides al Delta. Segons la presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, María Dolores Pascual, l’objectiu és que estigui aprovat a finals del 2021 per “responsabilitat política” i per tal de poder complir les exigències de la Unió Europea.
