La pandèmia dispara l'interès per viure en pobles de Lleida a la recerca d'un entorn saludable lluny del tràfec de la ciutat

El camp està de moda. La crisi sanitària i la por del contagi de coronavirus han disparat l’interès per l’entorn natural, però no només entre els turistes. També hi ha hagut nombrosos canvis de residència. Múltiples pobles de Lleida han rebut desenes de nous empadronaments en els últims mesos. Les xifres de risc de contagi són més baixes en el camp i l’expansió de les noves tecnologies i d’internet d’última generació (en implantació, tot i que pendent encara en una part de la Lleida rural) permet fer les maletes i optar per llogar o fins i tot comprar una casa en un petit municipi i teletreballar.

Diversos ajuntaments han registrat des de la declaració del primer estat d’alarma al març un repunt inèdit fins ara dels veïns empadronats. Davant l’èxode rural que colpeja bona part de les comarques de Lleida des de fa dècades, localitats del Pirineu i del pla han guanyat veïns. Un dels exemples més remarcables és el de Naut Aran o fins i tot el de Vielha, que de març a setembre han sumat 85 nous veïns cada un. En el cas de Naut Aran, això ha portat fins i tot a incorporar més personal a l’escola de Salardú al passar de 53 a 70 nens matriculats.

Europa i l’Estat estan impulsant polítiques per repoblar els pobles gairebé abandonats

Alguns es van traslladar a zones rurals per teletreballar coincidint amb el confinament

Norbert Bergós, de la immobiliària Proimmo de Tàrrega, assegura que a l’estiu es va duplicar la demanda per comprar habitatges en pobles de Lleida.La majoria de contactes els va registrar entre els mesos de juliol i setembre de manera que tot apunta que, després del primer confinament per la pandèmia de la Covid, la gent busca una segona residència que en cas de necessitat, com un nou tancament, pugui convertir-se en un primer habitatge on instal·lar-se i des d’on poder teletreballar alhora que es gaudeix d’un entorn més tranquil.

Bergós destaca que es tracta d’un interès en general, no només per una zona en concret. Ha rebut consultes sobre municipis com Vallfogona de Balaguer, a la Noguera, o Coll de Nargó, a l’Alt Urgell.

Oriol Pujol, Anna Coll i els seus fills vivien a Sabadell i van passar tot el confinament a Montgai, lloc al qual l’Anna ha anat des de petita. Feia temps que es plantejaven el trasllat i el confinament obligat per la pandèmia l’ha accelerat, ja que durant sis mesos, de març a setembre, van poder experimentar què suposa viure en un poble petit. Ara esperen instal·lar-se de forma definitiva a Montgai entre Nadal i Setmana Santa.

En el seu cas, es tracta d’un canvi de forma de vida i una aposta pel que anomenen un “viure a poc a poc”. L’Oriol i l’Anna valoren positivament l’“autonomia” que dóna als nens viure en un poble i asseguren que “l’acollida ha estat molt bona”.

Durant el confinament van mostrar els seus dots amb la música amb concerts cada tarda durant setanta dies, que retransmetien per Instagram i que els veïns seguien per altaveus de 1.400 watts: “Cada dia ens esperaven”, afirmen.

El seu és un dels perfils més habituals dels nous residents en pobles que procedeixen de la ciutat. Però n’hi ha d’altres.

El Kike i l’Esperança són professors a Sant Feliu de Llobregat. Es van confinar a l’Aranyó (els Plans de Sió), on tenien una segona residència, i ara han decidit establir-se allà atès que queden només uns mesos per a la seua jubilació.

Ara veuen normal que cada vegada hi hagi més gent que deixi les grans urbs per espais més tranquils “on el temps es pari”. S’hi afegeix una relació amb veïns de poblacions de l’entorn “que ens enriqueix molt”. En l’actualitat a l’Aranyó a més d’ells hi viuen uns altres dos veïns.

La Montse i el Toni també tenien una segona residència a Vinaixa, on només han residit de forma contínua tres mesos. La setmana passada tenien previst empadronar-s’hi després de decidir deixar Mataró. La pandèmia els ha empès a decidir-se per les Garrigues. Especialment, guanyen temps en família.

A més a més, la Montse assenyala que “sóc una persona d’alt risc” i a Vinaixa “sembla que és més saludable al no haver-hi tanta gent ni tant de moviment”. En el cas del Josep Ignasi i l’Anna, que han canviat Tarragona per la Floresta, els ha impulsat la necessitat de ser lluny de l’“aclaparament”. Els nous veïns procedents de l’èxode urbà tenen en comú que aprofiten habitatges ja construïts, bé perquè són seus, o bé perquè els lloguen o els compren. A més a més, això contribueix al seu torn a reduir el parc d’immobles deshabitats que puguin entrar en degradació.