Àngels Chacón: «La independència només serà amb reconeixement internacional»

Ha estat proclamada candidata del PDeCAT a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer amb un 93% dels vots i sense rival. És bo que no hi hagi hagut alternativa o preferia el debat?

M’hauria agradat. Sempre és més enriquidor, pots contraposar i per salut democràtica sempre és millor que hi hagi més d’un candidat.

Per què creu que no va ser així?

Parlant clar: no només hem viscut un sot com a país. També ha estat com a partit. La complexitat de la situació fa que alguns tinguin un punt de prudència a l’hora d’exposar-se després d’intentar un acord (amb Junts). Quan això passa, cal evidenciar aquesta separació i no és còmode per a tothom. Però hem de ser honestos. No naixem per anar contra ningú. Sí que hi ha coses contra les quals anirem: la repressió, la vulneració dels nostres drets... però nosaltres naixem per reafirmar-nos.

Creu que a Lleida tampoc hi haurà rivalitat?

No ho sabem encara. Hi ha una candidatura molt consolidada, que és la de Marc Solsona, i a partir d’aquí estem totalment oberts.

Junts ha enviat una carta en la qual es defineix com a “carril central de l’independentisme”. Què és el PDeCAT?

Ens definim amb el lema “centrem el país”. Som la formació origen de la qual han sortit unes altres dos opcions que són el PNC i Junts. Hauran de demostrar que ho són.

Les crides de Puigdemont van provocar diverses fugues del PDeCAT cap a Junts. Quantes van ser a Lleida?

En general va ser el 21 o 22 per cent dels associats, els que es van donar de baixa, després que el president digués que se n’anava. Va ser el punt més alt de baixes. Entendrà que on més n’hi va haver va ser a Girona.

Des del punt de vista de partit, què representa Lleida?

Per a nosaltres, el futur de Catalunya passa per Lleida. En el nostre decàleg diem que volem treballar en la integració de la diversitat i la pluralitat territorial. No es tracta de territorializar una centralitat. No s’han de fer delegacions territorials. Hi ha d’haver una distribució dels serveis, però sobretot molta proposta territorial i autonomia en les estratègies. Ho vam fer des de la conselleria: el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement incloïa en el setè punt l’eix territorial.

Lleida ha estat històricament un territori de forta implantació de CiU. El PDeCAT és l’hereu d’aquest patrimoni?

Som hereus, més que d’un partit, d’una essència o una visió de país en què es combina la voluntat de ser un actor a nivell internacional amb una visió de crear una xarxa territorial d’infraestructures viàries i de coneixement.

Qui creu que s’emportarà els vots?

Seria il·lús pensar que no hi haurà divisió de vots, malgrat que ens sàpiga greu.

Vostè ha dit que van fer fora del Govern els representants del PDeCAT. Això dificultarà posteriors pactes?

És aviat per parlar d’aquestes hipòtesis. Però m’he limitat a constatar un fet: es va treure el partit del Govern. No començo aquest projecte des del rancor ni el ressentiment.

També és un fet que van a les eleccions amb una demanda pendent per la marca Junts.

No és una demanda contra el president Puigdemont. La utilització del nom que estava pactada no s’ha complert i el partit defensa els seus drets. Si no, també se’ns podria acusar de negligència pel que respecta als pactes.

Pot entorpir la unitat indepen-dentista?

Potser cal preguntar per què no es respecten els acords. Potser la pregunta és en el bàndol equivocat.

En un escenari postelectoral, si cal pactar, prioritzaran l’independentisme o altres qüestions com l’economia?

Prioritzarem forces independentistes sempre que no es deixi de banda la nostra proposta.

Com s’ha d’aconseguir la independència?

De manera realista: només s’aconseguirà la independència amb un referèndum amb reconeixement internacional. No hi ha fórmules ràpides ni màgiques.

Això descarta la unilateralitat?

Ara sí.

Si els independentistes aconsegueixen un 50% dels vots tampoc?

No és realista dir que amb un 51% dels vots serem independents.

Llavors és a mitjà termini.

Correcte.

A Lleida el partit s’ha de reconstruir. En quin punt està?

Hem iniciat reunions. Per sort, tenim gent disposada a afegir-se al projecte.

Des del realisme que mostra, quins resultats preveu obtenir?

No ens posarem un sostre, oi?

Com a exconsellera d’Empresa, com veu les mesures per la Covid en el turisme i les empreses?

No tinc els criteris epidemiològics. No sé què acabaria fent. Sí que sé com ho faria: escoltant, explicant-ho tot molt bé i acompanyant en la recuperació amb compensacions i oferint estratègia.