AIGÜES PLANIFICACIÓ
Els regants rebutgen el futur pla de l'Ebre al primar el medi ambient
Regs de Lleida i de tota la conca reclamen més suport a la modernització
Els grans regs de Lleida s’han sumat a l’escrit que la federació de regants de l’Ebre (Ferebro) ha remès a la Confederació Hidrogràfica per mostrar la seua oposició al nou pla hidrològic de la conca, els documents inicials de la qual (esquema de temes importants) prioritzen el medi ambient, asseguren. Els regants adverteixen que votaran en contra del document si no incorpora determinats requisits com complir els plans hidrològics vigents (que sí que van aprovar); donar suport al regadiu, la seua modernització i l’estalvi d’aigua; equilibrar el medi ambient i la satisfacció de les demandes i incloure inversions que sí que figuraven als anteriors documents de planificació i han estat retirades. De fet, a l’escrit d’“al·legacions”, presentat el 29 d’octubre, Ferebro reivindica un nou “tema important: la conservació i modernització d’infraestructures de regulació, gestió i distribució de l’aigua”. Remarquen que “veiem amb preocupació que molts temes i obres que tenen a veure amb els regadius es posen en qüestió o es critiquen obertament” i afegeixen que “la major part de la inversió [prevista als documents] és per a objectius ambientals”. Els regants de l’Ebre formen part del Consell de l’Aigua de la conca, que ha d’emetre un informe preceptiu sobre l’Esquema de Temes Importants. No tenen majoria, però el seu vot en contra en aquesta ocasió seria inèdit.
Fonts consultades van assenyalar que l’Esquema de Temes Importants només incorpora els projectes i obres ja en execució i la resta haurà d’avaluar-se. A Lleida, tant el Canal d’Urgell, com Pinyana i l’Algerri-Balaguer van basar la reivindicació d’una atenció més gran al regadiu i la modernització. L’Aragó i Catalunya ho ha fet també amb les seues pròpies al·legacions.
La presa de Santa Anna, cinquanta anys regulant la Ribagorçana La presa de Santa Anna va entrar en servei el 12 de novembre del 1970. Dijous es va complir mig segle des que va començar a regular les aigües de la Noguera Ribagorçana, aigües avall de l’embassament de Canelles, estrenat una dècada abans. El dic és de titularitat estatal i serveix principalment usos agraris, en especial, els regs de Pinyana, però també els de l’Aragó i Catalunya i els de l’Algerri-Balaguer. La presa s’ubica al terme municipal de Castillonroi, a Osca, però l’ompliment de l’embassament va suposar la desaparició d’un poble a Lleida: Tragó de Noguera, els veïns del qual van ser desallotjats cap al 1962.