RAMADERIA INNOVACIÓ
Obre una granja ecològica pionera a Lleida
Dóna un nou ús a sòl agrícola de les Garrigues que estava en gran part abandonat || Una explotació de mares en els seus primers passos que supera de molt la normativa sobre benestar animal
Finques agrícoles de l’Albi, moltes de les quals abandonades des de feia anys, tenen ara un nou ús, inèdit a Lleida i a la major part d’Europa. Acullen una granja de porcs a l’aire lliure, amb una extensió de 65 hectàrees per a 240 mares. És una explotació ecològica que supera de molt els requisits per a aquest tipus de producció, així com els de les normes sobre benestar animal. El projecte es troba encara en els primers passos i el seu promotor vol reunir 600 mares en 100 hectàrees en un o dos anys, per arribar a una producció anual de 15.000 porcs.
Una tanca de 3,5 quilòmetres envolta l’explotació, dividida en 900 parcel·les d’entre 500 i mil metres quadrats delimitades per pastors elèctrics (cable electrificat). Cada una té casetes i abeuradors amb aigua corrent. Dispensadors automàtics identifiquen cada exemplar pel xip que porta i li expedeixen la quantitat de menjar que necessita.
La posada en marxa d’aquesta explotació ha suposat una inversió inicial de més de 2 milions
La inseminació de les femelles començarà la setmana vinent. Després del part, alletaran les garrinades en parcel·les individuals de 500 metres quadrats durant sis setmanes (la normativa n’exigeix quatre). Les gestants estaran en petits grups i compartiran parcel·les de fins a mil metres quadrats. Els primers garrins hauran de nàixer al març i, al créixer, passaran a una granja ecològica d’engreixament als Omellons.
Tant aquesta com la granja de l’Albi són de l’empresa Ramaderies Miqueló. El propietari, el ramader Eduard Cau, va dissenyar la seua explotació a l’aire lliure basant-se en un model conegut com free range o outdoor, estès en països com el Regne Unit, els EUA i Austràlia. Tanmateix, aquesta incorpora algunes innovacions. “Normalment, aquesta mena de granges funcionen dos anys i després el sòl que han ocupat es deixa en repòs durant 15 anys”, va explicar Cau. La de les Garrigues, en canvi, està concebuda per perdurar en la seua ubicació actual i afavorir alhora la regeneració del sòl.
Per fer-ho possible, els animals ocupen al voltant d’un 15% de la superfície de la granja i canvien de parcel·les cada una o dos setmanes. Les que deixen enrere estaran buides 5 o 6 mesos. D’aquesta manera hi torna a créixer l’herba, que suposa fins al 20% de l’alimentació dels porcs; mentre que les dejeccions fertilitzen la terra sense concentrar dosis que puguin contaminar les aigües subterrànies. Aquesta explotació no requereix basses per emmagatzemar purins ni instal·lacions per tractar-los.
Al marge de l’herba de les parcel·les, cereals i proteïna vegetal suposen el 80% de la dieta dels porcs. Agricultors de la zona s’han passat a la producció ecològica per subministrar aquesta granja. Una vegada estigui a ple rendiment, requerirà unes 5.000 tones d’ordi ecològic i altres productes com ara soja i pèsols.
Per alimentar els animals, Cau investiga la producció ecològica d’aquests cultius mitjançant rotacions en 60 hectàrees a Juneda, Balaguer i Sant Esteve de Llitera (Osca). Allà proven diferents combinacions, a la recerca d’optimitzar temps i ús del sòl. L’objectiu és desenvolupar una guia per als agricultors que es converteixin en proveïdors d’aquesta granja, que fins ara ha suposat una inversió de més de dos milions d’euros. Amb costos de producció que superen tant els de les granges convencionals com els de les ecològiques, Cau espera obtenir també uns preus de venda superiors (vegeu el desglossament).
“Hi ha una nova demanda per a una producció més sostenible” La granja porcina a l’aire lliure té més costos de producció que els d’una de convencional, però el preu de venda de la carn obtinguda mitjançant pràctiques ecològiques és “més del doble”, segons Cau. “Hi ha demanda de producció de qualitat i sostenible”, va dir. Amo també d’una granja intensiva convencional, va constatar que competir en aquest sector amb les grans empreses és cada vegada més difícil i va decidir diversificar la seua activitat amb ramaderia ecològica per a un únic client: l’empresa Masia Tero, amb Teòfil Camí al capdavant. Cau i Camí han col·laborat en diverses iniciatives, com la cooperativa Gap per a la gestió de purins i el projecte de Nova Tracjusa.