TRANSPORT PÚBLIC
Els alcaldes de la línia de Manresa reclamen més maquinistes per evitar cancel·lar trens
La falta de personal per conduir-los ha obligat a contractar busos tres dies aquest mes || Edils d'ERC denuncien en una carta la precarietat del servei i el PDeCAT insisteix en el traspàs a la Generalitat
Alcaldes de municipis al traçat de la línia ferroviària Lleida-Manresa-Barcelona (R12) van reclamar ahir dotar-la de més maquinistes per evitar les cancel·lacions de trens per manca de personal per conduir-los. Aquesta situació s’ha donat en diverses ocasions durant els últims mesos i s’ha repetit tres vegades aquest novembre: va succeir dijous i divendres de la setmana passada i també dilluns passat. Renfe va contractar autocars per transportar per carrretera els viatgers afectats, si bé això va ocasionar retards.
D’una banda, alcaldes d’ERC van dirigir ahir una carta conjunta a la subdelegació del Govern. La firmen l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan; el primer edil de Cervera, Joan Santacana; i el de Bellpuig, Jordi Estiarte. La subscriuen també l’alcalde de Sant Guim i president del consell de la Segarra, Francesc Lluch, i el president comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells. A la missiva denuncien la “falta de personal” en aquesta línia i recalquen que “no és un fet puntual”. Fonts de Renfe van al·legar la setmana passada que la falta de maquinistes era puntual i es devia en gran manera a la crisi sanitària, que obliga a confinar tant persones contagiades com els contactes estrets. També van assenyalar la dificultat de cobrir baixes, ja que els maquinistes han d’obtenir certificacions per a cada tren que condueixen i cada línia que recorren. Davant aquesta explicació, els republicans responen que “no hi ha prou personal per cobrir baixes i no se substitueix el que es jubila”, tal com van denunciar la setmana passada fonts del sindicat CGT (vegeu SEGRE de dissabte). ERC va reclamar “assegurar la substitució dels maquinistes” en cas d’absència per qualsevol causa i van insistir en les crítiques per la “precarietat” d’aquesta línia ferroviària en qüestions com la freqüència dels trens i el deteriorament dels combois, estacions i baixadors. Així mateix, Tàrrega va demanar obres al municipi (vegeu desglossament).
Renfe diu que l’escassetat de maquinistes és només puntual, mentre que ERC i sindicats ho neguen
Per la seua part, l’alcalde de Mollerussa i portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, va assegurar que la cancel·lació de trens reforça la idea que és necessari traspassar a la Generalitat aquesta línia ferroviària, ara en mans d’Adif i operada per Renfe. En aquest sentit, Solsona va remarcar que el model actual “és obsolet” i va apuntar que la pandèmia “ha posat en evidència” les necessitats d’aquesta línia, que requereixen de “més freqüències i més personal”.
Adjudiquen el projecte per al ‘tramvia’ de Balaguer
La Generalitat ha adjudicat la redacció d’un projecte per millorar la integració urbana de la línia ferroviària de la Pobla al seu pas per Balaguer, una actuació que passarà per utilitzar els trens com un servei de tramvia al seu pas per la capital de la Noguera. L’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, va afirmar en declaracions a Ràdio Balaguer que l’elaboració del projecte es va adjudicar per 79.000 euros, i va avançar que el procés per redactar-lo inclourà reunions tècniques entre l’ajuntament, el departament de Territori i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per abordar canvis en la planificació actual.
En aquestes trobades, va apuntar, es posaran sobre la taula qüestions com correccions en les previsions de zones verdes en el projecte original, que plantejava soterrar les vies al seu pas per Balaguer. Davant la proposta inicial de soterrar les vies, l’ajuntament reclama més passos per creuar-les, a fi de fer la línia ferroviària més permeable i millorar-ne la integració urbanística.
Així mateix, demana una andana més al sud per permetre la continuïtat del carrer Sant Crist. La inversió necessària per portar a terme aquestes obres, per ara sense data d’execució, s’estima en uns deu milions d’euros.