Més risc que a finals de març i és alt en un de cada tres municipis

Bona part de les comarques de Lleida fa més de dos mesos que es troben estancades en xifres d’alt risc de rebrot, i en el conjunt de la província els índexs són més alts que els de finals de març, dos setmanes després de l’inici de la crisi sanitària. Des del mes d’octubre passat, almenys un de cada tres municipis de la província està per sobre dels cent punts que el departament de Salut considera un índex de risc elevat. La xifra ha anat variant al llarg de les últimes setmanes, encara que majoritàriament es concentren a les comarques del pla, al voltant de l’eix de comunicacions de l’autovia A-2 que inclou Lleida ciutat, Mollerussa, Tàrrega i Cervera. S’hi suma Balaguer i també s’ha estès en aquest període a les comarques del Pirineu.

L’actual mapa de risc de rebrot a Catalunya mostra una imatge similar a la de mitjans d’octubre i també a la de finals de març, dos setmanes després de la declaració de l’estat d’alarma (vegeu els gràfics). La variació més notable sobre aquesta tònica es va donar al juliol, quan la major part del risc al conjunt del territori català es concentrava al Segrià. Això va portar la Generalitat a establir el confinament perimetral de la comarca i a aplicar restriccions específiques a Lleida ciutat i localitats del Baix Segre.

Al marge de la distribució territorial de la pandèmia a Lleida i la resta de Catalunya, l’índex de risc de rebrot a la regió sanitària de Ponent, de 297 punts, supera els 186 de finals de març. Tanmateix, és inferior als 431 d’octubre i queda lluny dels prop de mil punts als quals es va arribar el 20 de juliol. Pel que fa al Pirineu, els 395 punts de risc de rebrot actuals superen els 384 de finals de març i els 253 al juliol. No obstant, la situació actual a les comarques de muntanya és millor que l’índex de 829 punts que es va assolir el passat 23 d’octubre.