Bernat Solé: «S'ha de garantir el dret a vot, també dels positius»

Com seran les eleccions el 14 de febrer?

Treballem perquè sigui una jornada electoral segura en la qual garantirem el vot a tothom. Organitzar unes eleccions en plena pandèmia és complex, per la qual cosa ens plantegem tres grans objectius: garantir la seguretat i la salut de les persones; garantir el dret a vot de tothom i preservar la legitimitat de les eleccions. A més a més, tots els protocols hauran de ser aprovats pel Procicat, que tindrà l’última paraula. Si els indicadors estan molt malament, fins i tot podrien ajornar-se, però la idea és votar i fer-ho en una sola jornada.

Entenc que volen evitar el que va passar al País Basc i Galícia, on no es va escoltar la veu dels positius.

Efectivament. No entendríem unes eleccions en les quals es vulnerés aquest dret fonamental. Per tal d’evitar la interacció social es fomentarà el vot per correu i es facilitarà que es pugui emetre en el moment en què el funcionari de Correus vagi a recollir la documentació sense haver de sortir de casa. Els col·legis electorals hauran de ser espais amplis en els quals sigui possible entrar per un punt i sortir per un altre. Això significa que només es podrà votar en pavellons? No, dependrà de cada municipi.

Les enquestes són favorables a Esquerra Republicana. El preocupa que el seu electorat no es mobilitzi?

ERC es presenta amb un missatge molt clar que és el que sempre ha portat en els seus vuitanta anys d’història, amb l’aval de la gestió en la Generalitat en moments complicadíssims i amb un projecte polític que dóna resposta a les necessitats de la ciutadania i ha de portar-nos a la independència.

Veu factible reeditar el tripartit amb PSC i Comuns?

Persones qualificades del meu partit han afirmat de forma molt clara que un pacte amb el PSC, a dia d’avui, no es contempla.

El suport als pressupostos de l’Estat pot passar factura electoral?

El moment de complexitat requereix dotar-se de tots els instruments que ens permetin sortir de la crisi. A més, els pressupostos s’haurien aprovat igualment i el nostre suport ha permès incloure-hi esmenes importants.

Les passades eleccions va haver d’exercir de candidat per Lleida perquè la cap de llista, Meritxell Serret, és a l’exili. Com es planteja aquesta campanya?

Vivim anys d’anormalitat. Les eleccions del 21-D van ser convocades després de la inhabilitació d’un govern sencer pel 155. Em va correspondre exercir de figura present per l’absència de Meritxell Serret i assumeixo aquestes eleccions amb una causa judicial per l’1-O. No sé quin serà el meu paper. Els òrgans del partit treballen per elaborar les millors llistes possibles i estic molt satisfet que Marta Vilalta encapçali la llista per Lleida per la seua capacitat de treball, determinació i experiència política.

El conflicte polític català no es resoldrà fins que arribi a Estrasburg, encara que sigui tard com en el cas d’Otegi?

A nivell internacional s’aposta pel diàleg i per la negociació; mai per la judicialització. En el cas d’Otegi, la resolució d’Estrasburg va arribar quan ja havia complert la pena, la qual cosa hauria de ser motiu de reflexió per al sistema judicial espanyol.

El dia 14 s’enfronta a un judici per desobediència pel seu suport a l’1-O. Atès que la gran majoria d’alcaldes van quedar exculpats, és un escarment per la seua rellevància política?

Voldria pensar que no si la justícia és realment justa. Qualsevol ciutadà hauria de tenir garantits els mateixos drets independentment de si ha estat alcalde o és conseller. Però sóc a les portes d’un judici i altres causes idèntiques a la meua s’han arxivat. L’1 d’octubre va ser, sens dubte, una festa de la democràcia i la gran majoria d’alcaldes i alcaldesses d’aquest país vam ser al costat de la ciutadania. El Tribunal Superior de Justícia ho valora com un acte de desobediència. A mi, en canvi, em sembla que ser al costat de la ciutadania mai hauria de ser delicte.

«Ser al costat de la ciutadania no hauria de ser delicte»