Falta de mobilitat, fatiga, confusions, ansietat o estrès posttraumàtic són algunes de les seqüeles físiques i psicològiques que pateixen els malalts greus que han superat la Covid-19

Seqüeles. Aquesta és la paraula més temuda per als malalts greus que han vençut la Covid-19. El virus els ha portat a les portes de la mort i, malgrat superar-ho, ha fet efecte en el cos i en la ment. A nivell físic, els símptomes més evidents són la pèrdua de pes, la falta de mobilitat o la fatiga. A nivell psicològic poden patir ansietat, visions i estrès posttraumàtic. “Són pacients que perden pràcticament el 100% de les seues capacitats funcionals i, per aquest motiu, ja ha comencem a treballar en la recuperació des que es desperten a l’UCI”, explica Míriam Sanjosé, terapeuta ocupacional a l’hospital Arnau de Vilanova.

Des del març ha atès uns 80 pacients, la meitat dels quals greus i que havien passat diverses setmanes a l’UCI. Sanjosé comenta que “són persones que no han estat conscients durant molts dies i perden la noció de la realitat. A l’UCI ja fem un treballs d’estimulació perquè sàpiguen on són, en què dia estem, etcètera”. A més, amb l’handicap del poc contacte que poden establir, a l’anar amb els equips de protecció, i a l’estar aïllats dels familiars.

Rosa Maria Pérez, professora de Psicologia Social a la UdL, assegura que “cal tenir en compte que aquesta situació d’aïllament, amb una falta de contacte des de la família fins amb els sanitaris, els genera un sentiment d’indefensió. A més, cal sumar-hi que tampoc hi ha una resposta científica, de forma que encara se sent més vulnerables”.

En aquest sentit, Pérez es refereix al fet que “és molt possible que pateixin estrès posttraumàtic, similar a si haguessin patit una catàstrofe o un accident d’extrema gravetat.” A més, la psicòloga afirma que “és lògic que pateixin ansietat, alguns puguin patir deliris i fins i tot trastorns obsessius com rentar-se les mans o desinfectar-se compulsivament”.

Per aquesta raó, el procés de recuperació és vital perquè els malalts greus puguin tornar a una certa normalitat per superar les limitacions. Han d’aprendre de nou a fer coses quotidianes com la higiene personal, vestir-se o menjar. Per això, asseguren que és molt important el suport que reben dels seus familiars per superar unes seqüeles que arrosseguen mesos després de superar el virus i aprendre a viure de nou.

Roig vol agrair a tots els professionals la seua atenció i ajuda, des dels sanitaris fins als terapeutes ocupacionals o els fisioterapeutes. “Vaig sortir de l’hospital en cadira de rodes. L’evolució és evident”, afirma.

Roig va haver de superar una altra sotragada i fa uns mesos va ser intervingut d’una malaltia cardíaca. Tanmateix, assegura que “cal mirar endavant i posar-hi molta voluntat”. Encara li queden seqüeles, especialment físiques però diàriament treballa per superar-les.

En què consisteix el seu treball en el procés de recuperació dels malalts?

La recuperació del pacient a nivell cognitiu i funcional físic. És bàsic fer una estimulació multisensorial perquè, per exemple, puguin començar a comunicar-se de nou. Són tres grans aspectes; el seu estat cognitiu i les capacitats sensitiva i motriu. Per a ells és com una marató perquè han perdut pràcticament totes les seues capacitats.

Quan s’inicia el procés de recuperació?

Des de la mateixa UCI quan es desperten. Lluitem perquè l’estrès posttraumàtic, el delírium o altres trastorns siguin menys accentuats. Cal tenir en compte que hi ha persones que no han estat conscients durant 40 dies. Treballem perquè s’ubiquin de nou en la realitat. Per exemple, saber on són o quin dia de la setmana és.

Els atenen posteriorment?

Sí, una vegada a planta, pren rellevància l’aspecte fix. Fem una reeducació de l’activitat funcional perquè recuperin la seua autonomia, especialment la higiene, l’alimentació i el vestit.

Hi ha un perfil concret de les persones ateses?

No, tot i que la majoria són persones entre cinquanta i setanta anys.

Com ho ha viscut?

El més satisfactori és veure com evolucionen perquè els ajudo en tot el procés. Sempre dic als pacients: “on tu vagis, jo et seguiré”. El millor de tot és veure’ls abandonar l’hospital i el treball integral i en equip de tot el personal sanitari.

«Et sents sol i dèbil: al sortir de l’UCI només movia els ulls»

Pedro Roig és un veí de Balaguer de 64 anys que es va encomanar al març i que va estar més de dos mesos hospitalitzat a l’Arnau de Vilanova, dels quals uns 40 dies se’ls va passar a l’UCI. Vuit mesos després, ja al seu domicili, aquest odontòleg segueix amb la recuperació per superar les seqüeles de la Covid. Exlica que “no recordo què passava, tens confusions. Em sentia sol i amb ansietat. Al sortir de l’UCI estava molt feble i només movia els ulls, no podia fer res més. Havia estat intubat i vaig haver de recuperar-me des de zero”.