El ple de la Diputació de Lleida aprova un pressupost de 137,3 milions d'euros per al 2021

El Ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous el pressupost per al 2021 amb el suport dels dos grups del govern, ERC i JxCat, i també del PSC i Unitat d'Aran. Per la seva banda, En Comú Podem ha optat per l'abstenció, mentre Ciutadans ha votat en contra. Els comptes ascendeixen a 137,3 milions d'euros, un 2,55% més que els del 2020, i preveuen diferents partides que sumen 12,5 milions d'euros per pal·liar els efectes socioeconòmics negatius de la covid-19. A més, s'activen dos fons de contingència Covid, dotats amb 2,1 milions inicials, per fer front a situacions d'emergència que hagin de cobrir els ens locals i els centres sanitaris de la demarcació, i que s'incrementaran amb els romanents de tresoreria de l'actual exercici.

El president Joan Talarn ha afirmat que són "uns dels millors pressupostos" que s'han fet" a la institució i ha agraït el suport del PSC i UA, així com l'abstenció d'ECP, "perquè l'han millorat perquè no es desviï del seu objectiu principal que és l'esforç de revertir els efectes socioeconòmics negatius de pandèmia" en els ens locals i en el territori lleidatà.

Talarn ha dit que els comptes se centren en consolidar els canvis estructurals que ja s'han començat a aplicar amb el pressupost del 2020 com són plans econòmics "transparents i participatius" i en criteris de discriminació positiva per revertir el despoblament.

En concret, els pressupostos per al 2021 preveu inicialment uns 12,4 milions d'euros per a una dotzena d'accions concretes per pal·liar els efectes de la covid-19, a través de la pròpia Diputació o donant suport a ajuntaments i consells comarcals. Així mateix, des del govern d'ERC i JxCat han expressat el compromís per activar els romanents que s'obtinguin de la liquidació del pressupost 2020 i sumar-los als dos fons de contingència covid que inicialment comptarien amb 2,1 milions d'euros per fer front situacions d'emergència que hagin de cobrir els ens locals i els centres sanitaris.

De la seva banda, el vicepresident primer, Jordi Latorre, també ha agraït la voluntat de negociació dels grups per arribar a acords i ha remarcat que la institució "mobilitzarà l'any 2021 la quantitat de recursos més gran de la seva història quan més ho necessiten els ens locals per pal·liar les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques de la covid-19".

El portaveu del PSC, Fèlix Larrosa, ha agraït a Talarn i a l'equip negociador del govern la voluntat d'acord a l'hora d'acceptar algunes de les propostes socialistes com ara incrementar en un milió d'euros més la partida ja prevista de 2 milions per lluitar contra el despoblament, augmentar la dotació per a promoció econòmica, la constitució de la taula de seguiment del projecte de Rodalies Lleida o l'impuls al desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació. Larrosa ha assenyalat que "en moments complicats, cal fer política" i ha posat de relleu que el grup ha donat suport a "uns pressupostos que van entrar amb una ambició i que surten absolutament reforçats".

El representant d'Unitat d'Aran, Amador Marqués, també ha agraït l'acceptació d'esmenes presentades per la formació com ara les polítiques de suport a l'aranès i a l'autogovern d'Aran, i també ha valorat positivament que els recursos per a polítiques d'habitatge es canalitzin a través de la Taula Estratègica per a l'Habitatge.

La diputada d'En Comú Podem, Elena Ferre, ha explicat que s'ha abstingut "amb una pinça al nas i amb un lliri a la mà" perquè considera que els comptes no donen resposta a polítiques en àmbits com ara la transició ecològica, la justícia social, la igualtat, la transparència o la participació democràtica. Tot i això, Ferre ha dit que el grup "intueix una voluntat sincera –del govern– per fer front a la crisi de l'habitatge, amb l'acceptació d'algunes de les seves esmenes per incrementar fins a 700.000 euros les polítiques en aquest àmbit i la creació també de la Taula Estratègica per a l'Habitatge, o les partides que es destinaran a Memòria Democràtica.

Per la seva banda, la diputada de Cs, Maria Burrel, s'ha mostrat decebuda després que no s'hagin acceptat cap de les seves esmenes i ha acusat el govern de manca de voluntat de diàleg cap a aquesta formació. Burrel considera que "la visió estratègica dels comptes no s'aproxima a la realitat" de la situació provocada per la covid-19 en el teixit econòmic, social, cultural, associatiu i esportiu de la demarcació. Talarn ha negat aquesta manca de voluntat de diàleg i, en relació amb les peticions de Ciutadans, ha dit que "no podem arribar a la lluna perquè el pressupost és finit".

Prop de 50 milions per als ajuntaments i consells comarcals

El pressupost preveu 49,6 milions d'euros per als ajuntaments i consells comarcals, entre ajuts i inversions. Uns 24,3 milions es destinaran a personal; 15,4 milions a inversió al territori, als quals s'haurà de sumar uns altres 10 milions per al desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació; 10,2 milions aniran a parar a entitats, mentre 6,4 milions seran per a amortitzacions. Per organismes, l'Institut d'Estudis Ilerdencs percebrà 7,7 milions d'euros (+6,34% que al 2020); 7,5 milions seran per a l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (+11,12%); el Patronat de Turisme rebrà 5,1 milions (-5,43%), i Promoció Econòmica, 3,1 milions d'euros (+8,51%).

Creació d'un fons per combatre el despoblament

Els pressupostos destinaran 18 milions d'euros a cooperació municipal, i 4,7 milions a la cooperació comarcal. Una de les novetats dels comptes és la creació d'un fons per als municipis en risc de despoblament, a més d'una partida de 100.000 euros per a guarderies de municipis amb poca població. Aquest fons per combatre el despoblament està dotat amb 2 milions d'euros, però amb l'esmena del PSC s'incrementarà fins als 3 milions amb el romanent del 2020.

Els comptes preveuen 14 milions d'euros per a la Transformació Econòmica. En aquest sentit, tres projectes de competència i especialització territorial (PETC) atrauran més de 8 milions d'euros de fons europeus en dos anys. D'altra banda, destina 19,6 milions d'euros a Salut i Benestar Social, dels quals 2,1 milions d'euros seran per a reformes i ampliacions a l'Hospital Arnau de Vilanova, l'Hospital Comarcal del Pallars, l'Hospital de la Seu d'Urgell i el CAP de Tàrrega. Altrament, en Serveis Tècnics s'han consignat 17,5 milions d'euros per millorar la mobilitat al territori. Així, 4 milions seran per al manteniment de camins municipals i uns altres 4 milions, per renovar el contracte de conservació i manteniment de les carreteres pròpies de la Diputació.

Desplegament de la xarxa de fibra òptica

Els comptes invertiran 10 milions d'euros en el desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació, a més dels 10 milions d'euros ja pressupostats per enguany. En breu, començarà el desplegament de la primera fase del projecte, i també s'iniciarà durant l'any vinent la segona fase, després de l'acord assolit amb el PSC.

Aprovació de la plantilla i de la Relació de Llocs de Treball

El Pla també ha avalat amb els vots favorables d'ERC, JxCat, PSC i UA i l'abstenció d'ECP la plantilla de personal de la diputació dels seus organismes dependents per al 2021, expedient que preveu la convocatòria de concursos d'oferta pública i processos de promoció interna per tal de cobrir les vacants laborals existents a la institució. També ha quedat aprovada la modificació de la Relació de Llocs de Treball per al 2020, amb la incorporació de 18 llocs de treball.

Cs reclama retirar les pancartes i el llaç groc de la façana durant el període electoral pel 14-F

En el torn de precs i preguntes, la diputada de Ciutadans ha instat el president Joan Talarn a retirar del balcó de l'edifici de la diputació lleidatana les pancartes que demanen la llibertat dels presos independentistes i el llaç groc durant el període electoral pels comicis del 14-F. Burrel ha defensat que la Diputació de Lleida ha de "garantir la neutralitat política" ja que considera que es tracta de símbols "partidistes" i que atempten contra la llibertat ideològica".

Per la seva banda, el representant d'Unitat d'Aran ha reclamat el suport de la Diputació de Lleida en la reclamació del Conselh Generau per tal que s'equipari Franca amb l'Aran pel que fa a les restriccions de mobilitat, de la mateixa manera que el Govern ha autoritzat en el cas d'Andorra amb la Seu d'Urgell. En aquest sentit, Talarn ha dit que des de la institució ja han traslladat aquest demanda al Govern per tal que sigui tinguda en compte.

Contractes i convenis

D'altra banda, s'ha aprovat l'expedient de contractació i de l'inici de licitació del servei de neteja de les diferents dependències de la institució, per un impost de sortida de 2,1 milions d'euros (IVA inclòs). També han prosperat la cessió d'ús de part de la Diputació de Lleida a l'Ajuntament de Riner (Solsonès) d'un dels espais a la Casa Gran del Miracle perquè sigui destinat a dependències municipals, així com la venda d'una parcel·la sobrera propietat de la Diputació a terme municipal de Vallbona de les Monges (Urgell), d'accés a Rocallaura.

El Ple també ha aprovat el conveni de col·laboració entre la Diputació i el Patronat Municipal de Fires de Mollerussa, amb una aportació de 135.000 euros, per a la realització d'activitats firals per al 2020. També ha donat llum verda al conveni amb el Consorci de Normalització Lingüística per finançar els serveis comarcals de català l'any 2020, amb una aportació de 75.000 euros.