El Segarra-Garrigues vol portar l'aigua a 10.000 ha més en 4 anys i assolir les 30.000

Josep Maria Jové va ser proclamat ahir de nou president de la comunitat de regants del Segarra-Garrigues i va iniciar el seu tercer mandat amb l’objectiu d’arribar a les 30.000 hectàrees en disposició de regar en els pròxims quatre anys (ara són 20.000, de les quals a l’estiu en regaven unes 12.000). Si s’aconsegueix aquest objectiu, tots els sectors de la zona regable, de més de 68.000 hectàrees, estarien en marxa. Jové va reconèixer que el balanç d’aquests últims quatre anys “no és el desitjat” i va culpar el govern de la Generalitat perquè “la inversió ha estat molt poca cosa, no hem tingut mitjans i, per tant, l’avenç ha estat mínim”, de manera que només han pogut posar en reg unes 1.500 noves hectàrees en municipis com Verdú, Preixana i Sarroca de Lleida.

En canvi, Jové va destacar com a nota positiva de l’últim mandat el pla econòmic i financer aprovat a finals del 2019 segons el qual la Generalitat destinarà 352 milions d’euros al canal fins al 2032. En aquest sentit, va demanar al nou executiu que surti de les eleccions del 14 de febrer que el compleixi, ja que “permetrà finalitzar les obres del regadiu del Segarra-Garrigues”.

El reg històric del Canalet es convertirà en la col·lectivitat 17 i mantindrà la seua especificitat

Així mateix, està previst que s’incorpori una nova col·lectivitat, la del Canalet de Tàrrega, que seria la 17. “De moment ja tenim un acord per al subministrament d’aigua i aviat preveiem firmar un conveni d’integració al sistema Segarra-Garrigues, fet que permetrà promocionar el sector 5 i que el Canalet s’incorpori com una col·lectivitat més del canal mantenint la seua especificitat amb el seu propi sistema de reg, ja que continuarà regant de la seua xarxa amb aigua del Segarra-Garrigues”, va detallar el president del canal.

Jové, com a únic candidat, va ser proclamat ahir de nou president del canal Segarra-Garrigues en el marc de la junta general extraordinària de la comunitat. També repeteix Francesc Xavier Albareda com a vicepresident.

L’acte va començar amb la constitució de la mesa per presidir la sessió, amb el regant de més edat, Josep Maria Gili, de 74 anys, i la més jove, Marta Batalla, de 39 anys, curiosament també l’única dona presidenta d’una col·lectivitat de regants. Com a mesura de prevenció contra la Covid, es va limitar l’assistència a la junta general a dos persones com a màxim per cada col·lectivitat. La proclamació es va fer sense necessitat de votacions.

En algunes zones on encara no està desenvolupada la xarxa de regadiu, podria posar-la en perill ja que es requereix més d’un 60% d’adhesions, segons va denunciar el president dels regants.

Jové va abordar també les polèmiques zepes: “Penso que amb bona voluntat podríem intentar fer el màxim de cultius que no afectin les aus i així compatibilitzar-ho.”

La competència de les plaques solars provoca baixes entre els regants Jové va fer referència, en declaracions abans de l’assemblea que va renovar la seua presidència, als projectes d’implantació de plantes solars com una de les seues actuals preocupacions. “Estem rebent moltes peticions de regants que volen donar-se de baixa per instal·lar plaques solars; no s’entén que es permeti en una zona en la qual es va fer una important inversió pública per al reg”, va explicar Jové, que va afegir que “les empreses paguen entre 1.500 i 2.000 euros per hectàrea per arrendar les finques per a plaques solars”.