Joan Talarn: «Optem a 256 milions per a Lleida de fons Covid de la UE»

El president de la Diputació, Joan Talarn, explica en aquesta entrevista que la corporació s'ha posat en marxa per provar de captar el màxim de fons de la UE per a la transformació i la resiliència, és a dir, post-Covid, per a les comarques de Lleida. Preparen macroprojectes vinculats a l'agricultura, la gestió forestal, la digitalització del territori, la millora de comunicacions i el desenvolupament energètic sostenible dels ajuntaments per un valor de 125 milions per al Pirineu i 131 milions per a les comarques del pla de Lleida.

Recentment han aprovat el pressupost de la Diputació per al 2021 i ascendeix a 137 milions, uns quatre més que l’any passat. El pressupost contempla el romanent al qual Hisenda permet accedir aquest any?

Tot l’àmbit municipal està pendent d’aquests romanents. Per a això, hem de tancar l’exercici anterior, la qual cosa ocorre al març, i llavors sabrem quina xifra és i com l’utilitzem. S’ha estimat fins ara en uns 40 milions, però pot variar. No implica que els mobilitzem alhora. Ja tenim pensades coses com el desplegament de la fibra òptica. També tenim un fons Covid.

En què consisteix?

Hi ha un pla de contingència amb 2,4 milions d’euros per a coses sobrevingudes. Però hi ha 12 milions més per a projectes que s’han frenat i els que els ajuntaments vulguin fer vinculats amb la Covid. També està el traspàs anual de diners a l’àmbit de la salut i els fons de Promoció Econòmica: 400.000 euros a través dels consells i 160.000 per a l’àmbit empresarial. Hi ha ajuts en l’àmbit de la cultura, amb més d’un milió d’euros perquè els ajuntaments contractin empreses del sector.

En qualsevol cas, el pressupost creixerà amb la incorporació del romanent.

Sí, i si hi ha un moment en què la Diputació hagi de gastar els seus estalvis és ara.

Una de les novetats del 2021 és que la Diputació assumeix en solitari l’antiga GlobaLleida. Com s’articularà?

Hem replantejat tota la promoció econòmica. GlobaLleida es va crear amb la crisi del 2008, va fer el seu treball i ara la situació ha canviat i hem replantejat el seu paper. Ja no parlem de promoció, sinó de transformació econòmica, el que volem és anar a buscar el màxim d’inversió, sobretot de la UE, perquè multiplica per 10 el que puguem gastar com a institució. Volem que aquests diners arribin al territori i i falten projectes. Global pot fer aquest paper. Volem vertebrar tot el territori i fer hubs a cada zona. I serà partint dels CEI, que depenen d’ajuntaments i consells.

Què farà GlobaLleida?

Dinamitzarà aquests CEI. La Diputació d’una banda anirà a demanar fons i de l’altra, a través de Global, els farà arribar als projectes que sorgeixin del territori.

Són fons europeus Covid?

Quan vam iniciar aquest camí no existien els fons Next Generation, però sí que hi havia Feder. Amb la Covid, Europa va activar aquests fons per a la transformació i la resiliència (doten Espanya de 72.000 milions d’ajuts directes) i va instar a preparar projectes grans. Hem començat a elaborar plans globals per a tot Lleida. Treballem en cinc grans projectes basats en els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) en una economia circular, sostenible, i en una col·laboració publicoprivada. I nosaltres tenim projectes amb aquestes característiques. Ja havíem iniciat un treball per a l’aprofitament dels subproductes de l’agricultura i també en l’àmbit forestal. Hi ha una altra gran oportunitat, que és la digitalització.

Què contempla a Lleida?

Portar la fibra òptica a tot el territori més ràpid del que es preveia i també tecnologia 5G. A Lleida tenim un laboratori 5G, volem ser el hub del 5G en l’àmbit agroalimentari, on té moltes aplicacions. I lligat a la fibra òptica però també encarat a evitar la despoblació, volem millorar les carreteres per les quals a més transcorrerà la fibra.

Com funcionaran aquests fons?

Encara no es coneix gaire. Hem demanat a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies participar en com aquests fons arribaran a l’àmbit municipal.

Quin és el cinquè projecte?

El desenvolupament energètic sostenible dels municipis. En tot això, estem treballant amb altres institucions com la Universitat o la Cambra de Comerç per anar de socis.

La Diputació liderarà l’arribada dels fons Next Generation a Lleida?

Pot coordinar-la. És un moment històric. Hi haurà molts diners i els projectes que plantegem van vinculats. Quina millor manera afavorir que la gent es quedi al territori que portar-li fibra òptica i que tingui bones carreteres?

En quant estan valorats els projectes que presentareu?

Encara estem movent alguna xifra però serien uns 131 milions per al sud i 125 per a l’Alt Pirineu i Aran.

La Diputació opta a 300 milions d’euros dels Next Generation de la UE?

Sí. I altres institucions també estan demanant. Cadascú està elaborant fitxes per presentar projectes i ara ens estem començant a coordinar.

Per a la tramitació dels fons Covid, que poden pal·liar aquesta situació, preveuen que a finals de març tinguin llistes i puguin presentar “totes les fitxes per optar als fons” de transformació i resiliència.

La pandèmia ha reduït en 400.000 € els ingressos per IAE

La crisi econòmica generada per la pandèmia està afectant no només l’economia familiar, sinó també la recaptació de les institucions. El president de la Diputació, Joan Talarn, admet que la corporació “ha tingut una caiguda de la recaptació de 400.000 euros només tenint en compte l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). És la baixada més important, i significa que els ajuntaments també hauran registrat un descens de la recaptació. En canvi, ha pujat l’aportació de l’Estat al fons complementari de finançament, que ha ascendit a 2,13 milions”.