Dos hidroelèctriques de Lleida passaran a mans de l'Estat en tres anys a l'expirar la concessió

Dos centrals hidroelèctriques de Lleida hauran de passar a mans de l’Estat en els pròxims tres anys a l’expirar les seues concessions. Una és de la de Castellonroi, entre aquest municipi oscenc i Ivars de Noguera. Els drets d’explotació de l’empresa Hidrodata SL sobre aquesta hauran d’acabar el 29 de juliol del 2022. L’altra és la de Mal Pas, a Llavorsí, la concessió de la qual finalitza el 10 juny del 2023. Tanmateix, en aquesta última el termini podria prolongar-se diversos anys més, fins al juny del 2038. Així consta als documents preliminars de la nova planificació hidrològica de l’Ebre. Aquestes són les dos úniques centrals lleidatanes i de Catalunya la nacionalització de les quals es planteja en els propers set anys, juntament amb unes altres quinze a la resta de la conca.

L’Esquema de temes importants per a la planificació hidrològica de l’Ebre calcula la durada de les concessions en un màxim de 75 anys des de l’entrada en vigor de la llei d’aigües del 1986. Aquest és el límit de temps que va fixar aquesta normativa i va posar límit a que, fins llavors, podien arribar a ser drets a perpetuïtat. És el cas de les centrals més antigues, algunes ja centenàries, els títols concessionals de les quals es prolonguen fins al 2061. Tanmateix, aquesta interpretació de la llei és objecte de discussió des de fa alguns anys en l’àmbit polític (vegeu les claus). La reversió d’aquestes centrals a l’Estat s’haurà de fer efectiva després que, fa dos anys, s’extingissin els drets d’onze minicentrals del Canal d’Aragó i Catalunya per la fallida de l’empresa que les explotava. Deu són a Lleida. Es tracta d’instal·lacions de poca potència que aprofitaven desnivells del canal per generar electricitat.

La comunitat de regants espera que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) pagui les tarifes corresponents per explotar aquestes instal·lacions una vegada revertides a l’Estat. Així mateix, la Confederació ha fet els primers passos per extingir la concessió de la central de Sesplans. És al terme municipal de Vielha, en mans d’Enel Green Power i que porta dos dècades en desús. La companyia es va limitar a indicar que està responent a requeriments de documentació per part de l’administració. Davant de l’extinció de concessions en els propers anys, els ajuntaments de municipis que acullen centrals hidroelèctriques reclamen no perdre els ingressos que reben actualment de les empreses que les exploten.