L'Incasòl llogarà les seues finques en sòl rústic a empreses perquè hi instal·lin plantes solars

L’Institut Català del Sòl (Incasòl) posarà de lloguer sòl de la seua propietat perquè promotors d’energies renovables hi instal·lin centrals solars. Així ho va explicar l’organisme de la Generalitat, que preveu donar aquest ús a finques no urbanitzables a prop de polígons industrials. D’aquesta manera, espera “associar la generació d’energia fotovoltaica amb el consum de les activitats econòmiques” que es desenvolupen al seu entorn. Va afegir que ja estan analitzant possibles emplaçaments a Lleida i la resta de Catalunya, que “encara no s’han concretat”. L’Incasòl és propietari a Lleida de grans extensions de terrenys en municipis com Alguaire i Almacelles.

Una vegada decideixi quins són els terrenys que llogarà per a panells solars, l’Incasòl ho comunicarà als alcaldes dels municipis afectats i convocarà concursos públics per adjudicar les parcel·les. Per ara, només n’hi ha un de previst per llogar de 179 hectàrees al Pla de Santa Maria (Tarragona). Aquesta primera licitació preveu un contracte per trenta-cinc anys, prorrogables de mutu acord per períodes de cinc anys. Les clàusules donaran prioritat als projectes que menys alterin les finques originals i conservin elements com camins i construccions de pedra seca. També als que facin compatible generar energia amb l’activitat agrària, una cosa per ara inèdita a Lleida.

A Almacelles, l’ens de la Generalitat té unes cent hectàrees entre sòl rústic i urbanitzable sense desenvolupar. L’alcalde, Josep Ibarz, va explicar que, fa un any, el conseller de Territori, Damià Calvet, va apuntar en una visita al municipi la possibilitat de destinar part d’aquesta superfície a panells solars. A Alguaire, on l’Incasòl té més d’un centenar d’hectàrees a la finca de Tabac, no s’ha posat en contacte per ara amb el consistori. En tots dos municipis, l’organisme públic va adquirir fa més d’una dècada grans extensions de terrenys per desenvolupar polígons logístics vinculats a l’aeroport d’Alguaire.

Aquests projectes no van arribar mai a veure la llum i gran part del sòl es va llogar a agricultors per donar-los el seu ús original com a finques de cultiu. L’Incasòl planteja aquest nou ús per als seus terrenys en ple boom de les renovables, quan els projectes per a plantes fotovoltaiques a Lleida ja sumen més de 2.700 hectàrees i segueixen en constant creixement. En ocasions, entren en conflicte amb l’activitat agrícola i amb nous regadius (vegeu el desglossament).

Grans projectes en conflicte amb nous regadius i activitat agrícola La proliferació de projectes per a centrals solars ha despertat oposició al Pallars Jussà, i les propostes de nous parcs eòlics han xocat amb mobilitzacions a la Segarra i a les Garrigues. Són moviments ecologistes i veïnals que temen que aquestes instal·lacions suposin un greu impacte paisatgístic i impedeixin altres activitats. En aquesta línia, les comunitats de regants del Segarra-Garrigues, el Segrià Sud i el Garrigues Sud reclamen vetar parcs solars a les seues àrees de reg, al considerar que entren en conflicte amb el desenvolupament de nous regadius (vegeu SEGRE d’ahir).També organitzacions agràries han advertit que els alts preus que els promotors de renovables paguen per llogar sòl desbanquen els llogaters de terrenys per a cultius. Per la seua banda, la Diputació proposa un acord d’institucions per regular la implantació de molins i plaques solars.