Lluís Soler: «El Govern ha d'escoltar els pobles abans de prendre decisions»

La pandèmia de la Covid declarada el mes de març de l’any passat ha vingut a agreujar els problemes dels municipis. Com ho estan suportant?

Els ajuntaments són la primera porta de la queixa ciutadana en aquesta crisi sense precedents. Estan fent una tasca pedagògica important i de suport a la ciutadania, petits comerços, empreses i autònoms per resoldre problemes econòmics i socials. Cal codecisió i bilateralitat, una cosa que hem reclamat a la Generalitat de manera reiterada. Des de l’ACM sempre hem demanat dos coses: participar en la decisió de mesures d’acompanyament i a més en altres òrgans de decisió com el Procicat. No hi pot haver unilateralitat i assabentar-se de les coses per la premsa.

No s’han sentit escoltats?

Després de mesos de reclamacions, aquest dijous passat ens van confirmar des del Govern que formaríem part del Consell Assessor del Procicat. Encara que la nostra petició era entrar en aquest organisme i també en el comitè tècnic, és un avanç que respon a les nostres exigències de participació en les decisions per la Covid. Perquè els alcaldes puguin fer seues les mesures han d’estar codecidides pel món local. Fins ara, la Generalitat es comportava amb els consistoris com l’Estat espanyol amb el Govern de Catalunya durant la primera onada.

És aquest el cas del confinament municipal?

Hauria d’haver estat legitimat per la ciutadania a través dels alcaldes i alcaldesses. Els municipis són diferents, amb realitats diferents, amb taxes de contagi diferents, però amb la mateixa simetria en les restriccions i això no és lògic.

Com s’afrontarà la crisi econòmica post-Covid, sobretot als pobles petits?

Primer cal trencar les cadenes de transmissió, això és bàsic, però després s’han de fer esforços per sostenir el teixit econòmic i empresarial dels nostres municipis. És necessari que hi hagi un impuls més decidit d’acompanyament i d’ajuts, que s’està produint però no a l’altura de les expectatives.

Ajuts com les del Pla d’Obres i Serveis són suficients?

El PUOSC es va programar molt abans de la crisi sanitària i molts ajuntaments van aixecar la veu en discrepància per com es van concedir els ajuts. L’ACM va aprovar el dictamen favorable per la necessitat de reactivació i d’inversió al cap de gairebé deu anys sense tenir aquests fons, però s’hauria d’haver parlat amb les entitats municipalistes.

Què és el que reclamen?

Reclamem tres coses. Una és mobilitzar els romanents de tresoreria després de resoldre les traves que posava l’Estat. La pandèmia serà llarga, per la qual cosa es reclamarà que la suspensió de regles fiscals es prolongui a l’any 2022 i fins i tot el 2023. Una altra és una revisió a l’alça del fons de cooperació social extraordinari de la Generalitat, de 120 milions d’euros davant els tres-cents que vam demanar per al 2020 i 2021, sobretot per a serveis públics; i reclamem un fons de compensació a l’Estat per als ajuntaments.

I els fons europeus?

Els ajuntaments reclamem demanar i gestionar fons europeus i els que vinguin via Generalitat o Estat s’han de concedir atenent que la meitat dels pobles catalans compten amb menys de 1.000 habitants. No hi pot haver municipis de primera i de segona categoria. Ha de tenir-se en compte la realitat dels micropobles i posar en marxa mesures que frenin la despoblació.

S’apujaran les taxes per a l’any 2022?

No podem repercutir en la ciutadania el que les mesures per resoldre la crisi no puguin fer. El sobrecost de la Covid l’ha de pagar l’Administració i amb celeritat.

L’arribada de nous veïns a pobles petits és un avantatge o obliga a redimensionar serveis?

Estem treballant en l’Agenda Rural de Catalunya per donar eines al Govern i assumir aquesta nova ruralitat amb polítiques, per acollir nous veïns amb les infraestructures necessàries i, d’aquesta forma, evitar la despoblació.