SEGRE reuneix l'opinió dels primers candidats del Pirineu de Lleida

Les eleccions de diumenge arriben en un moment en el qual la crisi de la pandèmia del coronavirus ha situat en primera línia, també, el debat sobre la repoblació de les zones rurals i el desplegament d’internet d’alta capacitat per possibilitar el teletreball.

Vuit candidats de les principals llistes al Parlament per Lleida (els primers del Pirineu en cada candidatura electoral, excepte en el cas del PP, el primer representant pirinenc del qual, Joaquín Alexandre, va rebutjar participar-hi) exposen les seues prioritats en aquest reportatge i coincideixen, la majoria, en aspectes com el tracte diferenciat que mereix el Pirineu per incentivar l’arrelament dels seus veïns, per exemple, en forma de beneficis fiscals.

També veuen com una oportunitat la tendència a la repoblació registrada en alguns municipis en els últims mesos.

Quines són les prioritats del Pirineu des del seu punt de vista de cara a la pròxima legislatura?

Jordi Fàbrega: Generar les oportunitats per al manteniment, retorn i l’atracció de població i talent. Afrontar la crisi del coronavirus, millorar les comunicacions i telecomunicacions, buscar l’excel·lència de serveis públics com l’educació i la salut, desplegar la Generalitat i la llei d’Aran i mantenir i crear ocupació.

Maria José Erta: Cal fer un reset profund. Necessitem un nou encaix de les nostres comarques amb la resta del país. S’han d’assegurar les infraestructures en xarxes viàries principals i accessos a nuclis, així com la fibra òptica. S’han de generar oportunitats. És necessari un tractament fiscal diferenciador i tenir els serveis bàsics garantits. La singularitat és el nostre valor competitiu.

Antoni Flores: Completar el desplegament del Govern en clau vegueria. Unes bones infraestructures, viàries i digitals, un canvi de model que diversifiqui l’economia més enllà del turisme potenciant la indústria agroalimentària, entre d’altres. Desplegarem l’agenda rural com a instrument amb recursos per tal d’aturar la despoblació, garantir el relleu generacional i l’arrelament dels joves.

Javier Rivas: Continuar insistint que existim i que no som l’os Yogi al parc Yellowstone. Som ciutadans de ple dret que necessitem, per poder seguir vivint a la nostra terra, els serveis propis del segle XXI en el món occidental.

Òscar Ordeig: La prioritat del Pirineu ha de passar per recuperar inversions perdudes, potenciar els serveis públics bàsics (sanitat de proximitat i de qualitat i bona educació) i recuperar delegacions de la Generalitat. Després de deu anys de retallades que han accelerat el despoblament i l’empobriment, cal generar de manera urgent noves oportunitats a través del desenvolupament econòmic del Pirineu.

Bernat Lavaquiol: El 25 per cent del PIB del Pirineu depèn del turisme (a Catalunya, l’11 per cent); en canvi, tenim una renda de 8.300 euros/any (a Catalunya, 14.534 euros/any). Apostar-ho tot al turisme i al totxo no ens serveix, s’ha de diversificar l’economia. Prioritats clares: transport públic decent, hospitals de gestió pública a través de l’ICS, residències públiques per a la gent de la tercera edat, industrialització, centrals hidroelèctriques a mans públiques, fibra òptica en tots els nuclis habitats, polítiques reals d’habitatge, universitat i centre d’investigació.

Ana Cava: S’ha de buscar l’equilibri territorial per evitar la despoblació de les zones de muntanya. I això passa perquè tots els municipis disposin de serveis bàsics i unes infraestructures i mitjans de transport públic que els connectin amb les capitals de comarca i Lleida ciutat.

Paco Garcia: D’una banda, és importantíssim el combat contra la despoblació. Per a això, cal assegurar una bona connectivitat física i telemàtica, així com una correcta prestació dels serveis bàsics de salut, ensenyament i serveis socials. I cal industrialitzar amb criteris de sostenibilitat i economia verda, fugint del monocultiu turístic. També farem possible l’emancipació dels joves, augmentant els parcs d’habitatge i el lloguer social.

Creieu que el Pirineu ha de rebre una discriminació positiva en les mesures de recuperació post-Covid? Com han de ser aquestes mesures?

Fàbrega: Sí. Creiem que les principals mesures haurien de ser en fiscalitat: per evitar la desaparició de petits nuclis, bonificar la quota d’autònoms i la de la seguretat social dels seus treballadors i bonificacions per afavorir la rehabilitació d’edificis. S’han de buscar exempcions fiscals i ajuts comerços i empreses, Catalunya compta amb poc marge en fiscalitat però s’ha de buscar.

Erta: El Pirineu ha patit un greuge comparatiu amb una falta total de transversalitat territorial. Per tant, cal donar solucions amb mesures d’acompanyament específiques, amb una fiscalitat simètrica, alleugerint les tramitacions d’expedients i generant oportunitats per arrelar la gent al territori. És necessari un pla de xoc important amb plans estratègics específics.

Flores: Els fons europeus han d’arribar també a les nostres valls, les mesures de recuperació post-Covid han d’anar a aquells que més han patit i a l’Alt Pirineu i Aran la crisi econòmica també és greu, en bona part com a conseqüència del monocultiu turístic. Aquestes mesures han d’ajudar en aquest canvi de model econòmic i reforçar el teixit social de les nostres valls.

Rivas: Des de Ciutadans hem portat aquesta legislatura al Parlament més de cent propostes concretes per millorar la vida dels ciutadans del món rural, però el govern no compleix ni el que aprova el Parlament. Discriminació positiva? Em conformaria amb el fet que no ens discriminessin negativament com succeeix ara.

Ordeig: Aquesta discriminació positiva hauria d’haver existit sempre. Les mesures haurien de passar per assegurar inversions públiques anuals en tots els pobles del Pirineu per a infraestructures bàsiques Cal promoure mesures fiscals i financeres de suport a les zones de muntanya.

Lavaquiol: No es tracta d’això. Simplement, s’han d’aplicar mesures pensades per a cada territori; per exemple, el Sobirà té 6.930 habitants i manca de serveis als pobles. El confinament que han fet ERC i Junts no té sentit.

Cava: S’ha de reactivar el sector turístic a través d’ajuts directes i exempció d’impostos als establiments que no han tingut ingressos, així com una ampliació d’horaris i confinament autonòmic en lloc de comarcal.

Com veu la tendència a la repoblació de zones rurals arran de la pandèmia?

Fàbrega: La pandèmia ho ha canviat tot i ha posat en relleu viure en entorns rurals. Aquesta tendència és una oportunitat i cal acompanyar-la amb polítiques públiques: connectivitat, transport públic, educació, serveis sanitaris i sociosanitaris, habitatge rural i suport a l’emprenedoria.

Erta: La pandèmia serà una oportunitat per a la repoblació i caldrà oferir habitatge i serveis bàsics perquè els pobles han d’omplir-se de vida. Guanyar població implica adaptar nous serveis, la qual cosa tindrà un retorn immediat per a l’economia dels municipis.

Flores: Positivament, la pandèmia ha evidenciat que al Pirineu hi ha alternatives. Malgrat tot, necessitem bones connexions, tant de xarxa digital com viària, per atreure nous projectes i perquè els joves tinguin més incentius per desenvolupar el seu projecte vital a l’Alt Pirineu i Aran.

Rivas: Apareixerà una nova figura laboral, “els nòmades digitals”, i el Pirineu podria ser-ne el receptor. Pot ser una oportunitat, i la vam plantejar al Govern els primers dies de Covid, però com de costum no estan fent res i perdrem l’oportunitat de convertir una situació conjuntural en estructural.

Ordeig: Com una oportunitat. Ja s'està veient, però té limitacions per manca de serveis bàsics com la fibra òptica. La Generalitat s'ha de posar en marxa.

Lavaquiol: És positiu. L'èxode rural és devastador i té responsables. Els joves exigim ocupació establei ben remunerada i generar riquesa.

Cava: Si no es faciliten els mitjans per viure en condicions, la gent difícilment es desplaçarà. Hi estem a favor, però amb serveis bàsics.

Garcia: Es tracta d'una gran oportunitat. No obstant, perquè aquesta tendència es consolidi, cal garantir que es pugui treballar telemàticament sense problemes.

Quines són les infraestructures prioritàries per al Pirineu?

Fàbrega: Al marge de la fibra òptica, executarem el port de Comiols i vetllarem perquè l’N-230 i l’N-260 siguin eixos veritables de comunicació, també hi haurà diners per a l’accés a tots els nuclis.

Erta: Les xarxes viàries principals necessiten una reestructuració i els accessos als nuclis, inversions reals. Sobretot, una xarxa de telecomunicacions òptima.

Flores: La fibra òptica i la connexió d’alta velocitat en tots els nuclis i els accessos a tots els nuclis. També és necessari millorar la connexió entre les comarques i amb Lleida i Barcelona així com un transport públic de qualitat.

Rivas: Tardo quatre hores a anar de Vielha a Barcelona. Si la gent té quatre dies de vacances i han de menjar-se vuit hores amb cotxe optaran per ofertes més properes. S’han de millorar les carreteres i disposar de 5G.

Ordeig: S'ha d'aconseguir que el Govern elabori un nou projecte de reforma integral de l'Eix Pirinenc. També serà prioritari el pas de Comiols i millorar el transport públic.

Lavaquiol: No podem continuar tirant diners, per exemple, amb l'aeroport de la Seu d'Urgell. S'han de millorar accessos. Escorxadors i obradors públics. Fibra òptica o 5G a tots els pobles.

Cava: Una via ràpida al Pallars; millorar l'N-230; l'N-260 amb sortida a França i el túnel de la Bonaigua.

Garcia: La prioritat és garantir la connectivitat d'alta velocitat. També cal millorar l'N-230 i l'N-260.

Organització territorial: Independentistes i ecp, a favor d'una vegueria per al pirineu

La divisió territorial de Catalunya en vegueries no ha generat mai consens, tampoc ara. Els partits sobiranistes avalen la creació de la vegueria del Pirineu, excepte el PDeCAT, que defensa una organització “amb transversalitat territorial”, en paraules de Maria José Erta.

En canvi, els anomenats partits constitucionalistes no ho veuen necessari o fins i tot ho consideren contraproduent.

Jordi Fàbrega, de Junts, afirma que la vegueria del Pirineu “és imprescindible, com també ho és fer efectiva la llei de Muntanya com a medi de desenvolupament del Pirineu”

Antoni Flores, d’ERC, no només ho veu necessari sinó “urgent, i així ho està manifestant el món local amb un manifest presentat pels grups d’ERC”.

Per la seua banda, la CUP creu que la vegueria pròpia és “indispensable. Generarà feina qualificada i estable i les polítiques del Pirineu estaran pensades des del Pirineu; si no s’ha fet fins ara és per la inacció de Junts, ERC i PSC”

En Comú Podem s’afegeix també a la defensa de la vegueria i Paco Garcia la veu “molt” necessària. “La gestió de la crisi [de la pandèmia] des de la proximitat hauria pogut aportar solucions millors”, va dir, i va defensar les delegacions territorials.

En canvi, Javier Rivas, de Ciutadans, defensa que els sis nivells de govern actuals són suficients i la vegueria seria “una altra costosa administració”.

Òscar Ordeig, del PSC, diu per la seua banda que el “més prioritari és recuperar serveis i inversions perdudes i les delegacions del Pirineu eliminades”.

Ana Cava, del PP, va defensar que no és necessària: “El que és necessari és gestionar, no que hi hagi més ens públics.”