ELECCIONES
Els independentistes s'imposen en nou de cada deu municipis de Lleida
Copen els dos primers llocs en més de 200 || Els de Puigdemont guanyen en territoris d'ERC, i aquesta al Segrià i la Ribagorça, amb consells de JxCat
Les eleccions del 14F a la demarcació de Lleida (en actualització)
Junts i ERC formen el binomi més votat en nou de cada deu municipis de Lleida. Ocupen els dos primers llocs en 203 dels 231 que conformen la província. El partit de Carles Puigdemont es va alçar diumenge amb la victòria en 145 municipis i en gairebé tots els republicans van quedar com a segona força.
Una cosa semblant succeeix en els 65 municipis on va vèncer Esquerra: només hi ha un parell d’aquestes localitats en les quals Junts no ha quedat com a segona més votada (vegeu les claus). Les dos formacions, a més, van empatar en un municipi, Belianes.
Els successors de l’antiga Convergència es van quedar a menys de 700 vots d’assolir un escó a Lleida
Junts s’ha imposat en capitals on governa, ja sigui en solitari com a Mollerussa (si bé en aquesta l’alcalde és del PDeCAT) i les Borges, com en aliança amb ERC (Tremp). També ha guanyat en algunes on és a l’oposició. És el cas de Sort, amb govern independent; i a Tàrrega, Cervera i Solsona, on ERC presideix el consistori. Els republicans, per la seua part, s’han imposat en aquelles on governen, sols o amb Junts: Lleida, Balaguer i la Seu. A les dos restants, Vielha i el Pont de Suert, va guanyar el PSC.
Al marge dels partits majoritaris del bloc independentista, el PDeCAT va quedar fora del Parlament. Tanmateix, va guanyar en sis municipis, tots amb una cosa comuna: el seu alcalde és del partit sorgit de l’antiga Convergència.
És el cas d’Aitona, el consistori de la qual presideix Rosa Pujol; Bellmunt d’Urgell, Ivars de Noguera, Preixens, Vilaller i la Baronia de Rialb. En aquest últim la formació va aconseguir el seu percentatge de vot més gran a tot el territori català, un 40%.
En el cas de Mollerussa, l’alcalde, Marc Solsona, va liderar la llista del PDeCAT i va quedar a només 644 vots d’aconseguir l’únic escó del partit a Catalunya. La direcció del partit es reunirà avui per fer balanç.
La CUP ha estat la força més votada al poble de Farrera, mentre que va empatar amb el PSC a Bausen. A més, se situa com a segona a Pinós, Soriguera i Tarroja de Segarra.
El PSC ha estat el més votat en nou municipis. A banda de guanyar al Pont de Suert i Vielha, ho ha fet a la resta de municipis aranesos a excepció de Bausen i de Canejan, on va empatar amb altres partits. A l’empat amb la CUP a Bausen s’afegeix un altre amb ERC a Canejan. Al Pallars Sobirà, republicans i socialistes van empatar també a Sarroca de Bellera, mentre que, al pla, el PSC només va aconseguir la victòria en un poble, Aspa.
El PP només es va alçar amb la victòria a Gimenells, on aquest partit governa amb el PSC arran d’una moció de censura contra l’anterior govern independent. Per la seua part, Cs, que ha perdut els seus tres diputats, no ha guanyat en cap localitat i només ha aconseguit quedar quarta a Arres, Ciutadilla, Fulleda, Tarroja de Segarra i Vilamòs. Tampoc En Comú Podem (ECP) ha estat el més votat en cap municipi. Va quedar tercer a Josa i Tuixén i quart a Alòs, Bausen, Farrera, Granyanella, Ivorra i Sant Esteve.
Vox no va guanyar en cap municipi malgrat haver aconseguit un diputat i va ser a Aran on va obtenir millors resultats. Vilamòs va ser el municipi on va obtenir més percentatge de vots, amb un 25,35%, mentre que els de Bossòst, Canejan, Arres i Naut Aran també figuren entre els percentatges més alts de Catalunya. Alcaldes aranesos ho van atribuir a un vot contra l’independentisme a la Val, on el sobiranisme recull els pitjors resultats de Lleida.
