SEGRE

Detecten contractacions directes sense licitació a la Diputació Lleida el 2017

L'informe de la Sindicatura de Comptes les xifra en 1,43 milions d'euros

La façana de l'edifici de la Diputació de Lleida.

La Diputació de Lleida invertirà 1,6 milions d'euros al manteniment de consultoris mèdicsLleonard Delshams

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Diputació de Lleida va fer el 2017 contractacions directes per valor d'1,43 milions d'euros sense cap procediment de licitació, segons l'informe fet públic per la Sindicatura de Comptes. Entre aquestes despeses destaquen el servei d'assistència sanitària per al personal, els serveis i subministraments informàtics i els subministraments de gasoil.

A més, segons l'informe, nou dels dotze contractes d'obra fiscalitzats per la Diputació aquell any, sota la presidència de Joan Reñé (CiU), es van tramitar pel procediment d'urgència "sense justificació" i la Sindicatura recorda que la reiteració d'aquest procediment indica una "manca de previsió i de planificació" en la gestió de les obres i suposa una restricció al principi de concurrència.

En el treball de fiscalització de la Sindicatura de Comptes s'han detectat 65 despeses, que sumen un total de 690.895 euros, tramitades directament sense seguir el procediment establert en les bases, és a dir, sense la proposta de despesa i la seva aprovació prèvia per part de l'òrgan competent, sense la fiscalització per la Intervenció i sense l'aprovació per resolució del president o diputat delegat.

Afegeixen també que en set dels contractes d'obra fiscalitzats hi va haver endarreriments dels terminis d'execució de les obres d'entre dos mesos i un any i que en un dels contractes, un dels adjudicataris havia participat en el treball de camp i en l'anàlisi prèvia de les actuacions a desenvolupar. Segons la Sindicatura això va ser determinant en la seva elecció, atès que es va acceptar com a justificant de l'oferta "desproporcionada" que va presentar i, per tant, es va incomplir l'article 56 del text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP), ja que suposava un "tracte privilegiat" respecte a la resta de licitadors.

L'informe també recull que en els anuncis de licitació s'han trobat diverses mancances, com ara la falta d'informació sobre els requisits de solvència o sobre els criteris que havien de servir de base per a l'adjudicació del contracte. També s'ha detectat, afegeixen, la manca de publicació de la formalització de diversos contractes en els diaris oficials o en el perfil del contractant, i la manca de tramesa d'alguns contractes al Registre general de contractes del sector públic.

Pel que fa a la valoració de les ofertes, recull la Sindicatura, en els contractes d'obra fiscalitzats i en altres contractes licitats mitjançant procediment obert, la fórmula de valoració del criteri objectiu comportava que es reduís el rang de punts a repartir i, per tant, la importància relativa de l’oferta econòmica. En conseqüència, el criteri avaluable mitjançant fórmula va deixar de ser preponderant, per la qual cosa, considera que s'hauria d'haver nomenat un comitè d’experts per a valorar les ofertes. D'altra banda, la fórmula per determinar les ofertes "anormalment baixes" implicava considerar temeràries ofertes molt properes a la mitjana.

Altres irregularitats recollides és que una part significativa de la despesa corresponent al subministrament d'equips informàtics, 273.416 euros, es va adquirir mitjançant contractes menors, tot i que l'import superava els límits per a aquest tipus de contractació i que en tots els contractes d'obra fiscalitzats, llevat d'un, hi va haver modificacions que oscil·laven entre un 10% i un 45,9% de l'import inicial. Aquestes modificacions, destaquen, no estaven previstes en el plec "de forma clara, precisa i inequívoca", ni estaven delimitades ni quantificades tal com estableix l'article 106 del TRLCSP.

A més, en sis contractes d'obra fiscalitzats, part de les millores ofertes per l'adjudicatari no es van dur a terme i es van aplicar, com a menys cost de l'obra, a altres apartats del projecte d'obres, amb el vistiplau de la Diputació. Aquesta possibilitat no estava recollida en els plecs de clàusules administratives.

En diversos contractes, afegeixen, es van produir retards d'entre un i deu mesos en els terminis d'execució i destaquen que el retard continuat i reiterat en els terminis d'execució dels contractes fa palesa la necessitat de millorar la preparació i gestió dels expedients de contractació i, en el cas de les obres, la necessitat d'una millora en la redacció dels projectes d'obra.

Per últim, l'informe inclou sis recomanacions relatives a les modificacions pressupostàries i a la contractació administrativa que, en opinió de la Sindicatura, contribuirien a millorar la gestió de l'entitat en aquests àmbits.

tracking