Llum al passat de les Valls d'Àneu

La Fundació Endesa ha cedit al Consell Cultural de les Valls d’Àneu un total de 443 imatges històriques que il·lustren la construcció de les centrals hidràuliques d’Espot, Esterri i la Torrassa, la dècada dels cinquanta del segle passat. Les fotografies se sumen als més de 8.500 documents gràfics que formen part de l’arxiu del Consell Cultural i que es pot consultar a través de l’enllaç https://arxiudimatges.aneu.cat. Algunes de les fotografies cedides per Endesa mostren la construcció de les canonades que alimenten la central hidroelèctrica d’Espot, així com la presa que forma l’embassament de la Torrassa.

Segons van explicar des de la Fundació Endesa, “encara que les centrals estan alimentades per rius diferents (el riu Escrita en el cas d’Espot, i el riu Noguera Pallaresa en el de la Torrassa), les dos comparteixen el mateix edifici, una característica que les converteix en singulars”. La firma d’aquest conveni va sorgir a petició de l’entitat cultural aneuenca que, conscient de la importància del patrimoni hidroelèctric per a la història de les Valls d’Àneu, es va posar en contacte amb la Fundació Endesa per sol·licitar les imatges del seu fons Històric.

El president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, va explicar a aquest diari que, des de la creació l’any 2000, “el doble objectiu del nostre arxiu d’imatges ha estat contribuir a la cohesió de la societat, així com donar a conèixer la història del territori a través del llegat fotogràfic”. En aquest sentit, Rella va assegurar que les fotografies d’Endesa aporten llum sobre “un període en què les centrals hidroelèctriques van tenir un paper important en l’esdevenir dels pobles de les Valls d’Àneu”, i va afegir que “poder ampliar la memòria gràfica del territori sempre és una excel·lent notícia”.

Des que es va impulsar el 1983, l’entitat cultural ha gestionat multitud de projectes que han posat l’accent en la conservació i divulgació del patrimoni documental, natural, arquitectònic i popular: va propiciar la creació de l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu (1987), l’Ecomuseu (1988) i les Trobades d’Escriptors (1994), entre altres. .

Pel que fa al futur, Rella va destacar que “ja tenim posada la mirada en la celebració aquest any del 30è aniversari del Festival de Cultures del Pirineu, el Dansàneu, que va sorgir amb la voluntat d’agermanar cultura popular i patrimoni natural”.

Un llibre amb més de 3.000 topònims aneuencs Entre els últims projectes del Consell Cultural de les Valls d’Àneu es troba l’edició del llibre Pagus Anabiensis, una obra que reuneix més de 3.000 topònims aneuencs i que revela l’origen i significat dels noms de lloc d’aquesta àrea del Pallars Sobirà. Amb 1.400 entrades i 435 pàgines, la publicació és obra del filòleg de Cervera Albert Turull i està dirigida per Ferran Rella.