INFORME CONSUM DOMÈSTIC
El preu de l'aigua a Lleida ha pujat un 63 per cent en deu anys i el de la Segarra és el més car
Un informe de l'ACA situa el valor el 2020 en 1,848 euros el metre cúbic, davant dels 2,415 de mitjana a Catalunya || Aran té la factura més barata, l'única per sota encara de l'euro per metre cúbic
L’aigua per a consum domèstic va costar l’any passat de mitjana als lleidatans 1,848 euros per cada metre cúbic enfront dels 1,131 euros del 2010, xifra que suposa que s’ha encarit un 63,4 per cent en l’última dècada. Són dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre el preu mitjà domèstic de la factura de l’aigua per a un consum de 12 metres cúbics al mes, IVA inclòs. Informes anteriors situen aquesta xifra en una evolució a l’alça: 1,132 euros l’any 2011 i 1,814 euros el 2017.
Malgrat tot, el preu de l’aigua de boca a Lleida se situa un 30% per sota de la mitjana catalana (2,415 euros/metre cúbic) i és més barat que a Barcelona (2,615) i Tarragona (1,980), encara que més car que a Girona (1,765 euros).
L’aigua per a usos industrials és més barata a Lleida que a la resta de províncies catalanes L’equipament estrenarà un sistema de filtració de l’aigua mitjançant plantes, menys agressiu
Per comarques, la Segarra és la que té el preu més car a Lleida de mitjana (2,486) i Aran, la més barata. De fet, la Val és l’únic territori lleidatà en el qual el preu mitjà se situa per sota de l’euro per metre cúbic (0,946). La Segarra és també la comarca catalana en què la factura de l’aigua és més cara en relació amb la renda per habitant. La segueixen el Baix Penedès, l’Anoia, el Garraf i el Barcelonès.
Segons assenyala el mateix estudi de l’ACA, l’aigua per a usos industrials sí que és a Lleida la més barata de Catalunya. Costa entre 0,855 i 1,111 euros el metre cúbic, segons els consums, mentre que a la resta de províncies el mínim és 0,912 (Girona) i el màxim, 2,222 a Barcelona. El preu del metre cúbic d’aigua industrial a Catalunya se situa entre els 1,492 i els 2,046 euros.
La factura de l’aigua s’ha adaptat també a la crisi per la pandèmia, amb ampliacions del cànon social o facilitats per al pagament del rebut, a més d’una reducció del cànon de l’aigua en un 50 per cent durant dos mesos.
Es tracta d’un mètode de filtració mitjançant plantes o rizomes, per al qual es necessita un espai físic més gran, si bé entre els avantatges figura un consum inferior d’energia elèctrica. De fet, l’equipament ocuparà un espai d’uns 8.000 metres quadrats, per a la qual cosa va ser necessari expropiar quatre finques de particulars. Al costat d’aquesta depuradora, l’ACA promou també al Segrià un altre gran equipament, situat entre Vilanova i Benavent de Segrià, que suposarà una inversió de cinc milions d’euros més. Es va adjudicar el juny de l’any passat.
Vuitanta operaris a la depuradora de Torre-serona
Vuitanta persones treballen actualment en la construcció de la depuradora de Torrefarrera i Torre-serona, segons l’alcalde de l’última, Agustí Jiménez. Aquest equipament, que promou l’Agència Catalana de l’Aigua, té un cost de més de sis milions d’euros i estarà enllestit al maig, de manera que després d’un mes en prova podria entrar en servei al juny. Jiménez va explicar que el sistema de depuració d’aquesta depuradora és pràcticament inèdit a l’Estat i només consta un altre gran projecte d’aquestes característiques a Extremadura.