L'energia solar i eòlica prevista a Lleida ja suma més potència que Ascó i Vandellòs

Els projectes d’energia eòlica i solar a Lleida ja sumen una potència superior a la de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs juntes. Les 91 plantes fotovoltaiques en tramitació sumen 1.592 megawatts (MW); mentre que 40 parcs eòlics amb tots o la majoria dels seus molins a les comarques del pla suposen 1.860 MW més. En total són 3.452, davant els 3.145 dels tres reactors nuclears de Catalunya. Tanmateix, amb aquestes noves instal·lacions no n’hi ha prou per rellevar l’energia atòmica.

No tots els projectes d’energies netes veuran la llum. Després d’obtenir el vistiplau de la ponència d’energies renovables de la Generalitat, gairebé tots han d’aconseguir encara l’aprovació de la ponència ambiental i d’Urbanisme. No tots la tindran, perquè alguns són incompatibles entre si. És el cas de promotors que opten a instal·lar molins de parcs eòlics diferents als mateixos terrenys, una cosa que succeeix a les comarques del Segrià i la Segarra. En aquests casos, el criteri de la Generalitat és atorgar permisos al primer que completi la tramitació.

D’altra banda, el creixement de les renovables pot requerir noves infraestructures elèctriques. La generació d’energia eòlica i fotovoltaica varia en funció del vent i la radiació solar, davant el subministrament estable de les nuclears. Per evacuar l’electricitat de fonts netes i adaptar la producció variable a una demanda que també canvia en cada moment, es plantegen projectes per a noves línies d’alta tensió; recréixer centrals reversibles com la de Sallente-Estangento, i construir-ne altres de noves, com la que uniria Mequinensa i Riba-roja. Algunes d’aquestes propostes xoquen amb oposició ecologista i veïnal.

L’allau de projectes per a centrals solars i eòliques desperta també preocupació als territoris que els acullen. Les plantes fotovoltaiques previstes a Lleida sumen més de 2.800 hectàrees.

La seua mida mitjana és de 24 hectàrees, si bé algunes són molt més grans. La planta denominada Baldomar preveu ocupar 90 hectàrees entre Balaguer i Térmens; l’anomenada Macarelleta superaria les 102 entre Vinaixa i l’Albi, i la de Mas de Ruer arribaria a 110 a la Granadella.

Per la seua part, els parcs eòlics sumen 395 molins, dels quals 349 estan en municipis lleidatans i la resta, en comarques limítrofes. Alguns plantegen aerogeneradors de dos-cents metres d’altura, molt més grans que els actuals.

Davant de la possibilitat que les energies netes suposin també impactes en el paisatge i entrin en conflicte amb l’agricultura i el turisme, ajuntaments, entitats ecologistes i plataformes veïnals a les comarques del Pallars Jussà, les Garrigues i la Segarra exigeixen regular molins i grans extensions de panells solars. Alguns consistoris han començat a posar-hi límit amb ordenances i plans urbanístics; mentre la Diputació busca un acord institucional per a un desplegament ordenat d’aquestes instal·lacions.

Sindicats agraris com UP denuncien que els alts preus que promotors paguen per llogar sòl per a centrals solars desbanquen pagesos arrendataris de terres, mentre que comunitats de regants exigeixen vetar-les en regadius. .

En les últimes setmanes s’han sumat a aquesta mobilització la Federació de Cooperatives Agràries, la Denominació d’Origen Garrigues i, ahir mateix, l’Associació del Turisme de les Garrigues.

Fonts de la corporació provincial van indicar que aquest serà el primer pas per elaborar una proposta que presentaran a les administracions amb competències en matèria ambiental, urbanística i d’energia. La Diputació no les té en cap d’aquests àmbits, per la qual cosa el seu objectiu és facilitar acords entre les diferents institucions per regular la implantació de les energies netes a les comarques lleidatanes.

Municipis posen límit a grans plantes i animen l’autoconsum Els ajuntaments dels Torms i la Pobla de Cérvoles s’han afegit recentment a les moratòries d’un any a la implantació d’energies renovables mentre les regulen en els seus plans urbanístics. Aquesta és la via que han pres més d’una desena de consistoris lleidatans per posar límit a molins i grans plantes solars. Tarrés és el primer a culminar el procés, i Ossó de Sió, un dels primers a iniciar-lo.

Primers estudis de la Diputació per impulsar un pacte territorial La Diputació encarregarà en breu estudis per impulsar un pacte institucional sobre el desplegament de les energies renovables. Analitzaran el marc legal a nivell català, espanyol i europeu, i elaboraran a partir d’allà una proposta sobre quins han de ser els eixos per a una transició energètica “justa, descentralitzada i compatible” amb altres sectors, així com quina capacitat té el territori per acollir noves centrals.