ESNOTICIA
L'empremta rural de la pandèmia
El confinament domiciliari, que va durar gairebé 100 dies des de la declaració de l’estat d’alarma (15 de març), no va ser difícil de complir en un municipi com Cava, amb 45 veïns empadronats, dels quals habitualment n’hi viuen 4 de dos famílies. Provaven de sortir al carrer (a les ciutats, cosa impossible) en diferents horaris per no coincidir.
Així n’hi havia prou. El virus va arribar amb més dificultat a la Lleida rural per una qüestió de densitat de població.
A finals de juliol, quan feia quatre mesos que la pandèmia estava instal·lada i Lleida ciutat i part del Segrià estaven confinats per una alta incidència de casos coincidint amb la campanya de la fruita, 50 municipis de menys de 1.000 habitants continuaven immunes. La setmana passada ja eren només 9, que han aconseguit arribar a l’any de la pandèmia sense una sola afectació.
El Pont de Suert va registrar dijous un nou positiu i el total de casos actius es va elevar a 5, amb 9 per a tota l’Alta Ribagorça. El volum reduït de població (3.825 habitants a tota la comarca) fa en canvi que els índexs es disparin i en aquest cas la Ribagorça té un risc de rebrot alt, per sobre de 100 punts. Aquest és un dels motius pels quals la Generalitat, responsable de les mesures contra els contagis des de la “nova normalitat”, no contempla diferents mesures a la Catalunya urbana o a la rural. O bé al Pirineu, com han reclamat els alcaldes i consells en reiterades ocasions.
L’arribada de noves famílies amb nens porta els ajuntaments a augmentar les aules
La incidència de la pandèmia als municipis més grans ha estat desigual però intensa al llarg d’aquests mesos a la Seu d’Urgell, les Borges Blanques, Tàrrega o Mollerussa, que actualment és una de les capçaleres de comarca més afectades. A més, el 4 de juliol el Segrià va ser confinat per l’elevat nombre de contagis. El 21 d’aquell mes el risc de rebrot era de 1.492 punts i el tancament es va prolongar per a Lleida i uns altres 7 municipis fins al dia 30. Va ser el segon territori català a sotmetre’s a aquesta mesura després de la conca d’Òdena al març.
Més enllà dels contagis, la pandèmia ha disparat l’interès per un règim de vida en contacte amb la naturalesa, amb menys presses i allunyat de les grans urbs. Això ha portat a repoblar municipis de la Lleida rural, que un any després temen que es tracti tan sols d’una moda. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, afirma que en nombrosos municipis la població ha pujat entre un 6 i un 8%.
“Depèn molt de si hi ha segones residències”, matisa, per la qual cosa aquesta situació s’ha donat molt a Aran i la Cerdanya. Són xifres “sense gaire impacte; de vegades, dos famílies més, que no requereixen redimensionar els serveis”. Urrea destapa també la “picaresca” dels que continuen vivint a la ciutat però s’han empadronat a la segona residència per saltar-se el confinament municipal. Quant a l’impacte econòmic de la Covid, “al meu poble ha tancat un restaurant i això és un 33% dels establiments”.
Aquest increment s’ha notat, i molt, a l’escola del municipi, que ha passat d’11 alumnes el curs anterior a 26. Feia anys que el consultori mèdic estava instal·lat en una de les aules del col·legi però la necessitat d’espai derivat de l’increment d’alumnes ha obligat l’ajuntament a traslladar de manera temporal les visites del metge del poble a dependències municipals. De forma paral·lela projecta la construcció d’un nou consultori. Bellver, per la seua part, ha crescut en 183 veïns, arribant als 2.188.
Prullans té 30 nous veïns, una xifra important tenint en compte que el padró és de 242. Martinet té empadronats 670 veïns, 57 de nous el 2020, i Prats i Sansor ha guanyat 25 veïns i ja són 256.
L’augment de veïns obliga la Cerdanya a dimensionar serveis L’empadronament en alguns municipis de la Cerdanya lleidatana s’ha disparat durant l’últim any. En la majoria es tracta de veïns que ja tenien una segona residència i que han optat per traslladar el seu domicili habitual animats pel teletreball i la perspectiva d’una millor qualitat de vida. Lles ha incrementat el padró l’últim any amb 36 nous veïns, 11 dels quals són nens i nenes, i s’aproxima als 300 habitants.
Solidaritat a dojo i menjar a domicili per a la gent gran Ajuntaments i veïns es van bolcar durant el primer confinament a atendre les persones grans. Van teixir xarxes de solidaritat per portar-los aliments i medicaments a casa perquè no haguessin de sortir al carrer i exposar-se al virus. Molts lleidatans també es van encarregar de trucar a la gent gran perquè no se sentissin sols durant el primer estat d’alarma. D’altra banda, també hi va haver grups de veïns que van cosir centenars de mascaretes.