Avortament amb polèmica a la Seu

El patronat de la Fundació Sant Hospital de la Seu (FSH) va aprovar ahir per majoria sol·licitar al departament de Salut que autoritzi en aquest centre el procediment d’interrupció voluntària de l’embaràs per la via farmacològica. El Sant Hospital, que assisteix tota la comarca de l’Alt Urgell, es convertirà així en el segon centre de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran on es podrà practicar l’avortament fins a les nou setmanes de gestació, després que fa unes setmanes es posés en marxa aquest nou servei a l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp.

Davant d’aquesta situació, el bisbat de l’Urgell va comunicar que els dos mossens que formen part del Patronat, el vicepresident nat i el secretari, “es veuen obligats a abandonar-ne la participació, i deixant clar que la posició de l’Església catlòlica ha estat sempre al costat de la defensa de la vida”. 

El president del patronat i alhora alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, va explicar que esperen tenir enllestits tots els tràmits, que inclouen la creació del circuit per a la pràctica de la interrupció i l’autorització de Salut, “en un termini d’entre 3 i 4 mesos”. “Prioritzarem practicar-los amb ginecòlegs nostres, sempre que tots els professionals no al·leguin el dret a l’objecció de consciència.” En el cas que no sigui possible, va aclarir, “ja tenim un pla B i estem en contacte amb la gerència de Gestió de Serveis Sanitaris i de l’Arnau de Vilanova per poder comptar amb els seus professionals”.

Ginecòlegs de l’Arnau es desplaçaran a la Seu si els del Sant Hospital es declaren objectors

L’acord per avançar en l’avortament farmacològic a la Seu va ser sotmès a votació dels integrants del Patronat. En formen part representants del departament de Salut, de l’ajuntament de la Seu, del bisbat d’Urgell i de la ciutadania.

Fàbrega va descartar donar detalls sobre la votació al tractar-se d’“una qüestió que no és pública”, encara que va apuntar que l’acord va ser “per majoria però no per unanimitat”. D’altra banda, el bisbat va firmar que no es va fer cap votació formal.

“Lamentem les declaracions fetes per l’alcalde i president del Patronat perquè no s’ajusten a la veritat i creen confusió en l’opinió pública sobre un hipotètic acord”, va criticar en un comunicat públic.

La reunió d’ahir va servir també per “avançar” en la creació d’“una empresa pública” que assumeixi la titularitat i la gestió de la Fundació Sant Hospital. Fins fa unes setmanes, totes les dones del Pirineu que volien avortar en les primeres setmanes de gestació eren derivades als centres sanitaris del pla, ja que l’hospital del Pallars a Tremp no els practicava per l’objecció de consciència dels facultatius i, en el cas del Sant Hospital de la Seu, perquè encara no compta amb l’acreditació que requereix la normativa actual.

Encara que Salut va assegurar el desembre que “l’accés a l’avortament a Catalunya està garantit i, si no és així, hi posarem solució”, Lleida continua sent en el dia d’avui l’única província catalana sense cap centre autoritzat per practicar avortaments quirúrgics −aquells que es realitzen entre la setmana 9 i la 14 de gestació i que requereixen una intervenció−, malgrat que la Generalitat està treballant en el procés d’acreditació de dos clíniques privades que oferiran aquest servei a la capital del Segrià. 

Lleida, a la cua en aquest dret de les dones El 2010 es va aprovar la llei de terminis actualment en vigor, que permet l’avortament lliure en les catorze primeres setmanes de gestació, sense necessitat de donar cap tipus d’explicació. Fins a la setmana 9, l’avortament farmacològic es pot practicar a l’Arnau de Vilanova, prèvia derivació dels CAP. A partir d’aquest tram, es requereix una petita intervenció que encara no es practica a Lleida. Segons les últimes dades, el 2019 un total de 877 lleidatanes van decidir interrompre de forma voluntària el seu embaràs, un 2,57% més que el 2018.