SEGRE

EDUCACIÓ POLÈMIQUES

Ajuntaments denuncien que Educació duplicarà el cost de les guarderies rurals

Són de JxCat i PDeCAT de 8 comarques i afirmen que no podran pagar els gairebé 40.000 € que els exigeix a partir del 2022 || La conselleria addueix que l'assessoria jurídica marca que ha de gestionar el servei

L’escola de Sant Ramon, una de les afectades per la nova normativa de la Generalitat.

L’escola de Sant Ramon, una de les afectades per la nova normativa de la Generalitat.X.SANTESMASES

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Una quinzena d’ajuntaments amb alcaldes de JxCat i PDeCAT de vuit comarques de Lleida (Segrià, les Garrigues, Segarra, Urgell, Pla, la Noguera, Alt Urgell i Sobirà) protesten per la nova ordre d’Educació del 2020 i asseguren que duplicarà el cost de les guarderies rurals a partir del curs 2022-23. Són Bellmunt, Sant Ramon, Castelldans, Preixana, Preixens, Maials, Ribera d’Ondara, el Poal, Puiggròs, l’Albi, Juncosa, la Granadella, Granyena, Penelles, Coll de Nargó i Vall de Cardós, ara per ara.

Tots són dins del pla pilot que la conselleria va posar en marxa el 2015 per integrar les llars d’infants a les escoles de Primària, afavorir l’assentament de famílies i frenar la despoblació. Ara, els consistoris contracten la tècnica o tècnic d’educació especial (TEI), fixen horaris, calendaris i locals i els suposa entre 15.000 i 18.000 euros de despesa.

Amb la nova ordre es veuen obligats a assumir l’acomiadament del personal contractat i a pagar 40.000 euros el primer any i 30.000 a partir del segon només en costos de personal. Educació contractarà els educadors directament (fins ara ho feien els ajuntaments) i treu als consistoris la potestat de cobrar les quotes les famílies, la qual cosa garantia el finançament d’aquests centres, asseguren.

El preu públic és de 118 € mensuals i l’aportació del Govern serà d’una subvenció de 1.425 € per alumne i any. L’alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca, va assenyalar que “suposa carregar més deute als ajuntaments en benefici de la Generalitat”, mentre que el de Coll de Nargó, Martí Riera, va assegurar que “ens suposarà haver de tancar la línia de primer cicle d’infantil”.

Va considerar que les condicions “són inassumibles” i va qualificar l’ordre d’“inconsciència total”. Des del consell de l’Alt Ur-gell valoraran la possibilitat de fer alguna acció conjunta entre els alcaldes afectats.

L’alcalde de Castellserà, Marcel Pujol, va reclamar reunions per supervisar el funcionament i el de Vall de Cardós, Llorenç Sánchez, ja ha manifestat que no pot assumir aquests costos, per citar alguns exemples..

El consell de les Garrigues ja va aprovar una moció en contra d’aquesta nova ordre aquesta setmana amb el vot negatiu d’ERC, que va assegurar que l’ordre encara s’està ajustant. L’alcalde republicà de Vinaixa, Josep Maria Tarragó, va assenyalar que el pla pilot del 2015 ha quedat obsolet i que els preus a pagar pels consistoris quedaran compensats i fins i tot millorats amb les subvencions que atorgui la Generalitat.

L’alcalde d’Algerri (IA-AM) i president del consell de la Noguera, Miquel Plensa, va reconèixer el malestar d’alguns ajuntaments i va assenyalar que queden dos anys per arribar a un acord. No obstant, el ple del proper dia 8 debatrà aquesta qüestió. Educació (ara en mans d’ERC) remarca que la seua assessoria jurídica incideix que, per poder continuar amb el projecte, és imprescindible que sigui la mateixa conselleria la que gestioni la contractació del personal i el servei, la qual cosa suposa cobrir baixes i substitucions.

Granyena vol recuperar l’escola al guanyar diversos veïns L’ajuntament de Granyena proposarà als veïns la reobertura de l’escola, tancada el 1999, en una reunió convocada aquest dissabte. La població té noves famílies censades i prou nens com per complir la ràtio (5 escolars), en l’actualitat, per la qual cosa l’alcalde, Francesc Esquerda, ho veu viable. “Queda plantejar-ho a les noves famílies que ara porten els nens a Lleida i al col·legi del Soleràs”, va indicar. Esquerda també va criticar el nou pla de guarderies rurals ja que suposa posar pals a les rodes als pobles petits.

tracking