«Hi ha temps per aconseguir un acord de Govern estable»

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va reiterar ahir en la seua visita a les Borges Blanques i la Universitat de Lleida que a Junts no hi ha pressa per assolir un acord amb Esquerra. “Cal ser respectuosos amb la majoria sorgida de les urnes.” Una majoria que, per primera vegada, va superar el 50% dels vots independentistes, per això no vol “malgastar aquest preuat tresor” i prima “l'estabilitat” i la solidesa del futur Govern abans que la data en què es constitueixi “perquè ja hi ha un Govern en funcions”.

Hi ha la possibilitat que es repeteixin les eleccions perquè no s’arribi a un acord?

Aquesta possibilitat no és a sobre de la taula, però cal treballar per aconseguir un Govern sòlid i fort per resoldre els problemes que té el país, que no són pocs.

L’electorat independentista entén que amb el 52% dels vots no s’entenguin?

Les eleccions anteriors van donar 34 diputats a Junts, 32 a ERC i 4 a la CUP, la qual cosa va suposar unes evidents dificultats de govern. Hem d’aprendre dels errors i aquest aprenentatge ens porta a voler un bon acord.

Els mateixos que ara tenen una pressa molt gran per formar Govern obliden que ja hi ha un Govern en funcions amb un vicepresident que té competències com a president que pràcticament són plenes, amb l’excepció de nomenar o cessar consellers. Ell mateix va anunciar al gener que les eleccions podien ser el 30 de maig, per tant preveia poder fer-se càrrec de la situació com a president en funcions fins llavors.

I ni de lluny estem en aquesta data. L’estabilitat és fonamental.

Junts, com el seu propi nom indica, va nàixer per reivindicar la unitat de l’independentisme, per què costa tant assolir-la?

Sempre hem advocat per la unitat, però no la unitat en si mateixa, sinó la unitat per fer la independència. Som molt conscients de com es va aconseguir l’1 d’octubre i aquesta és la fórmula que cal revalidar.

ERC va investir Mas, Torra i Puigdemont abans de l’1-O, però no quan ja era a Waterloo. Aquest és el problema de fons, com va deixar entreveure al prendre possessió del càrrec i “oblidar-se”

d’esmentar Roger Torrent, que va impedir aquesta investidura?

No em vaig oblidar d’esmentar ningú. Vaig citar, protocol·làriament, totes les personalitats que van assistir a l’acte.

Tampoc no vaig esmentar l’abat de Montserrat, perquè no hi era. Respecte al contingut del discurs vaig traçar una genealogia femenina amb la presidència de Forcadell.

No va ser un acte partidista, com també se’m va retreure, perquè es va donar el cas que les personalitats que vaig esmentar (la consellera Serret, la presidenta Forcadell o el president Benach) formen part d’Esquerra. No vaig menysprear ningú, vaig reivindicar una presidenta que havia exercit la inviolabilitat del Parlament i està pagant unes conseqüències altíssimes per haver-ho permès.

És insòlit que sigui a la presó i que hi hagi membres de la seua mesa que hagin estat jutjats i inhabilitats. És una anomalia democràtica.

Que Jaume Alonso-Cuevillas ja no sigui a la mesa del Parlament indica que la desobediència serà a l’ordre del dia?

Jo giro els marcs mentals i no vull entrar en el de la desobediència, sinó en el de l’obediència al Parlament de Catalunya. Si tu fas la teua feina no hauries de preocupar-te per una querella, una inhabilitació o penes de presó.

El diputat de la CUP per Lleida, Pau Juvillà, membre de la mesa, i vostè mateixa tenen causes obertes. L’anunciada desjudicialització de la política catalana sembla que no arriba.

Està fora de tota normalitat que algú que no retiri un llaç groc pugui ser inhabilitat com a càrrec públic i no podem normalitzar-ho. Vull mostrar tota la meua solidaritat amb el Pau Juvillà, i soc al seu costat.

És una ingerència judicial absolutament desproporcionada, però és que venim d’un president electe inhabilitat i la seua acta de diputat retirada per una instància administrativa com és la Junta Electoral Central. Quan aquest cas arribi a Europa, els tribunals s’escandalitzaran.

Hi ha una condemna de la dissidència. Els que estem a la primera línia estem coartats per aquesta repressió que ens apunta de manera directa.

L’Estat espanyol ens penja una espasa de Dàmocles a sobre del cap i ens n’hem d’alliberar..

L’arxiu de les Garrigues, a punt d’aquí a un any i mig L’arxiu comarcal de les Garrigues estarà enllestit en un any i mig. Així ho va explicar ahir l’alcalde de les Borges, Enric Mir, durant l’acte de col·locació de la primera pedra, a càrrec de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Les obres van començar al març i la previsió és acabar en un termini d’entre 16 i 18 mesos. El futur equipament tindrà dos plantes.

A la inferior es concentrarà l’activitat arxivística i estarà oberta a la ciutadania amb una sala de consultes. Al pis superior es conservarà el patrimoni documental de la comarca.

Hi haurà quatre grans sales per al dipòsit i conservació de documents. A més, tindrà 1.100 metres de prestatgeries, que podrien acollir fins a 29.000 caixes de documentació.

La col·locació simbòlica de la primera pedra va comptar amb la participació de bona part dels alcaldes de la comarca. Les Garrigues, juntament amb l’Alta Ribagorça, són les úniques comarques que encara no tenen arxiu comarcal.

A les Garrigues ha estat llargament reivindicat..