Una nova vida per als castells

Mitja dotzena de castells en mans de particulars estan a la venda a Lleida, mentre que ajuntaments han iniciat l'expropiació de dos com a primer pas per conservar-los. Obrir-ne les portes a visitants i habilitar-los com a allotjaments turístics són els principals usos que reben les antigues fortificacions en la seua segona vida.

Fa quatre anys, Eduard Canalias i Anna Bertran, d’Agramunt, el van comprar. Estava deteriorat i a l’interior poc es podia veure de les estructures més significatives. Han calgut tres anys d’obres per consolidar l’edifici i recuperar l’aspecte original d’algunes estances com la capella, l’establa, el celler i una possible presó. També es pot pujar a la torre per apreciar unes vistes privilegiades de la vall del Sió.

Canalias, antiquari de professió, s’ha encarregat de posar tots els elements per recrear el segle XVII amb peces de col·leccionista. Ell i Bertran expliquen que, després d’aconseguir el seu objectiu principal, “mantenir dempeus aquest element patrimonial i característic de les Puelles”, ara ofereixen visites guiades.

Peramola i Alt Àneu han obert processos d’expropiació de castells per poder-los conservar

Almenys mitja dotzena de castells estan en venda a les comarques de Lleida. Van des d’una torrassa medieval a Talarn amb un preu 700.000 euros fins a la casa fortificada a l’entrada d’Unha, del segle XVI i estil gòtic. En demanen 2,8 milions. Algunes d’aquestes antigues fortaleses poden trobar-se als portals a internet d’immobiliàries especialitzades en edificis singulars. D’altres, en canvi, es venen a través d’altres canals.

A Navès, el castell de Besora, restaurat anys enrere pel seu propietari, es mostra actualment a persones interessades a adquirir-lo. Alguns, com el de Vicfred, a Sant Guim de la Plana, han passat anys a la venda sense trobar comprador, mentre que en altres casos com el de Preixens hi ha hagut negociacions per comprar-lo sense arribar a un acord.

La compravenda és una de les vies per les quals antics castells de Lleida en mans de particulars reben una segona vida. Alguns estan catalogats com a béns culturals d’interès local o nacional. Uns estan buits i sense ús, mentre que d’altres s’han rehabilitat per convertir-los en casa o en la segona residència dels seus propietaris, amb instal·lacions d’aigua, electricitat i gas. Un exemple d’això últim és la Torre Soldevila de Talarn, una de les dos torrasses de l’antiga fortificació del segle XIII. Està actualment habitada, encara que la immobiliària que prova de vendre’l a través d’internet recalca el seu potencial per convertir-la en un allotjament turístic.

Aquest és, precisament, un dels principals usos que reben les antigues fortaleses en mans de particulars. El castell de Preixens va ser durant uns anys un allotjament rural amb capacitat per a una desena de persones.

En aquest mateix municipi, el castell del Pradell de Sió obrirà el pròxim estiu com a hostal amb instal·lacions de spa i wellness. Un cas diferent és el del castell del poble de les Puelles, a Agramunt, els propietaris del qual l’han obert a visitants per primera vegada en la seua història.

Tres anys d’obres han permès consolidar l’estructura, revertir el deteriorament i recuperar l’aspecte original d’estances com la capella, una establa o un celler, entre d’altres. .

Els interessats a conèixer-lo poden concertar la visita contactant amb les oficines de turisme de la comarca i d’Agramunt. Als Plans de Sió el castell de les Pallargues està en plena rehabilitació de la façana, presidida per un arc gòtic de 13 metres d’alçada, el més gran de Catalunya (vegeu SEGRE de divendres).

L’expropiació és una altra de les vies per les quals castells canvien de propietari, en aquest cas per convertir-se en béns públics. L’últim any s’han obert dos processos d’expropiació per part d’ajuntaments lleidatans. Un és el d’Alt Àneu, que adquireix d’aquesta manera part dels terrenys de l’antiga fortalesa de València d’Àneu que encara no eren de titularitat municipal i seguien en mans de particulars. El consistori va buscar l’acord dels veïns afectats per adquirir aquestes parcel·les, en el marc del projecte per rehabilitar i consolidar el castell.

Per la seua part, l’ajuntament de Peramola ultima el procés per expropiar el castell medieval com a primer pas per rehabilitar-lo. El seu estat és ara ruïnós, ha patit despreniments i el consistori el considera una amenaça per a la seguretat dels veïns.

A més, provoca filtracions d’aigua en edificis annexos. L’ajuntament ha recorregut a l’expropiació després d’anys en els quals ha reclamat sense èxit als quatre propietaris que hi duguin a terme obres de manteniment. També hi va haver negociacions per cedir l’ús de l’edifici al municipi, malgrat que no van fructificar.

El risc de despreniments ha obligat el consistori a fer obres d’urgència, l’import de les quals supera la valoració que el consistori fa del mateix immoble. Com que la normativa no permet expropiacions amb saldo negatiu, el consistori planteja prendre com a referència el valor cadastral de l’edifici. Adquirir-lo és el primer pas per a un projecte de rehabilitació que suposarà una inversió de 400.000 euros i que compta ja amb ajuts de la Generalitat per valor de 150.000. Planteja instal·lar-hi un punt d’informació turística, un museu, una sala de reunions i espais per a entitats del municipi.

D’altra banda, la família d’Antonio Márquez, que va adquirir i va reformar el castell de Preixens el 1999, l’ha posat a la venda per 1,4 milions d’euros. Durant uns anys la fortalesa havia estat un allotjament rural amb quatre habitacions i 10 places.

Els propietaris van explicar que volen traslladar-se a la zona del Garraf i el Penedès, on resideix la resta de la família. “No tenim pressa i aquí estem bé, però el castell és molt gran, hi ha molta feina, i ja no tenim edat”, expliquen. Fa un parell d’anys van tenir un parell d’ofertes per comprar-lo encara que al final no van arribar a un acord.

Una fortalesa que obre al públic per primera vegada El castell de les Puelles, nucli agregat d’Agramunt, es pot visitar des d’aquest mes d’abril per primera vegada des de la seua construcció. Si bé bona part de l’edificació data del segle XVII (a la finestra principal figura l’any 1686), els seus orígens es remunten al segle XI. Fins als anys 90 del segle passat va ser utilitzat com a habitatge, fins que els seus propietaris el van vendre a un particular de Barcelona que volia convertir-lo en allotjament rural, un projecte que no va tirar endavant.

Una fortificació convertida en hostal amb spa i una en venda a Preixens El castell del Pradell de Sió, a Preixens, obrirà les portes en un parell de mesos com un hostal rural de deu habitacions. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) amb una superfície de 900 metres quadrats, amb nou habitacions dobles i una d’individual, així com una àrea de spa i wellness amb jacuzzi i sauna. Els seus propietaris, la família Pons, preveuen obrir a l’estiu aquest nou establiment turístic.