Tirar un cable al teletreball

La pandèmia ha generalitzat el teletreball i ha atret nous veïns als municipis rurals de Lleida. Es tracta de persones procedents de les ciutats que busquen allunyar-se de les aglomeracions i que treballen als seus domicilis, o en qualsevol lloc on disposin d’una connexió fiable a internet.

Entre ells es troben estiuejants al Pirineu que ara viuen en la que havia estat la seua segona residència. També hi ha qui alterna temporades a Lleida i a Barcelona, mentre que d’altres són antics veïns que han tornat als seus pobles d’origen.

Aquest incipient èxode urbà cap al món rural era un fet gairebé impensable abans de la crisi de la Covid-19, i en algunes localitats ha arribat a revertir anys de tendència a la despoblació. Un exemple de creixement és Naut Aran, que projecta ampliar l’escola per poder acollir vint nens i nenes de famílies que s’han establert al municipi l’últim any.

Tanmateix, aquest flux de població no beneficia per igual tots els municipis. Un factor decisiu condiciona l’arribada o no de nous veïns: disposar d’un accés a internet estable i d’alta velocitat.

“Una bona connectivitat és primordial”, afirma Francesc Domenjó, originari de la Seu d’Urgell que durant la pandèmia ha tornat al seu municipi natal. “Tinc la possibilitat de treballar en una multinacional des del lloc on he crescut”, explica.

La Seu i la resta de capitals de comarca de Lleida disposen de fibra òptica, però el desplegament d’aquesta tecnologia a la província encara està en curs. D’això depenen en bona mesura altres opcions de connexió a internet, com per exemple la telefonia mòbil 4G i 5G (vegeu el desglossament).

Les persones que es traslladen a teletreballar a Lleida valoren el medi natural i la tranquil·litat

Llavorsí ultima aquest mes el desplegament de la fibra òptica amb operaris que treballen des de fa setmanes per fer-la arribar als habitatges. Tanmateix, aquest municipi acollia fins i tot abans persones que teletreballen.

És el cas de Xavier Matheu i Noemí Carballo, establerts a Arestui. Es van instal·lar al poble el desembre de l’any passat i han llogat el seu habitatge a Sant Cugat del Vallès.

Es declaren encantats amb el silenci i la tranquil·litat, i meravellats de “trobar animalets pel carrer”. També l’advocat Víctor Roselló, que exerceix la seua feina entre Llavorsí i el Maresme, destaca la calma i la bellesa del paisatge entre els motius per acudir en aquesta localitat del Pallars Sobirà per poder treballar a distància.

Tanmateix, la tranquil·litat i un entorn natural admirable no sempre són suficients per si sols per atreure nous veïns que exerceixen la seua feina a través del telèfon i internet. L’alcalde de Tiurana, Àngel Villarte, lamenta que el poble no disposi de fibra òptica, la qual cosa impedeix que molts interessats a viure a la localitat i teletreballar d’es d’aquí no puguin fer-ho. Segons Villarte, existeix un punt de connexió a tan sols 800 metres de la població, però Telefónica no està disposada a estendre la seua xarxa fins a les cases.

“Per aquesta raó haurem d’esperar al desplegament de la Diputació de Lleida i la Generalitat”, apunta l’alcalde, que tem que tardi alguns anys a arribar fins a Tiurana. “Nosaltres haurem de fer la connexió amb la conducció troncal i desplegar uns quatre quilòmetres de cable, i estem disposats a fer-ho”.

No obstant, Villarte va assenyalar que és trist deixar passar tant de temps, tenint en compte que el boom del teletreball s’està donant en aquest moment i hi ha hagut una vintena de persones que hi estaven interessades. “Hem perdut una oportunitat, i vint veïns per a nosaltres són molts”, va recalcar el primer edil d’aquest municipi de poc més de setanta habitants.

«Puc treballar a Llavorsí igual que a Barcelona» Víctor Roselló és un advocat de quaranta-cinc anys que porta mes d’un any dividint la seua vida laboral entre Llavorsí i Tiana, a la comarca del Maresme. “Tinc família a Llavorsí i sempre hem vingut a passar-hi temporades.

Sempre m’ha agradat això, tot és a prop, i el tracte de la gent, malgrat el teletreball, és més proper, per no parlar de l’entorn natural.” Assegura que amb un ordinador i accés a internet pot “treballar igual a Barcelona que a Llavorsí, ja que tens l’oficina a casa i resulta molt còmode”. “Quan la meua situació familiar m’ho permet em desplaço fins al Pallars Sobirà, on puc treballar amb tota comoditat i sense cap tipus de falta d’altres prestacions que podria trobar a la gran ciutat”, explica Rosselló.

«La meua oficina és la sala de plens de l’ajuntament» Maria del Mar Cereza es dedica al màrqueting i la comunicació i actualment treballa al sector de l’educació. Va passar el primer confinament, el de la primavera passada, a Barcelona i va explicar que “va ser molt dur”. Per això, ella i la seua família van decidir “anar a un lloc més segur i més sa”. Ara viu entre Barcelona i Vilaller, on s’ha empadronat.

«He tornat a la Seu i aquí gaudeixo de la vida que m’agrada» Francesc Domenjó va nàixer a la Seu d’Urgell i treballa per a una multinacional a Barcelona. El mes de gener el van nomenar cap de vendes a Itàlia, on hauria d’haver-se traslladat, però la crisi sanitària ha ajornat el viatge i porta un any teletreballant des de la seua ciutat natal.

Assegura que ha guanyat qualitat de vida i que “treballar envoltat de naturalesa és un gran luxe”. A la Seu d’Urgell “gaudeixo de la vida que m’agrada i tot és molt més accessible”.

“Tinc tot el que necessito, la connexió a internet és bona i em permet exercir la meua feina”, afegeix. Considera “essencial” apostar per la banda ampla i la tecnologia per “atreure talent”.

“Tot el sistema econòmic s’encara cada vegada més a un estil freelance, totalment remot i amb contractes esporàdics” i per a això “una bona connectivitat és primordial.” “Soc feliç perquè puc treballar en una multinacional des del lloc en el qual he crescut i això és possible gràcies al teletreball”, conclou, informa C. Sans.

«És una aposta molt ‘heavy’, però també molt gratificant» Acostumats als usos i costums d’una gran ciutat, el Xavier i la Noemí ho van tenir clar. El confinament els va fer plantejar-se sortir de Sant Cugat per instal·lar-se, de moment sense data per tornar, al poble d’Arestui, a Llavorsí.

Expliquen que “el teletreball va arribar durant el confinament i vam veure que podíem fer-ho perfectament envoltats de naturalesa, calma, silenci i, gairebé gairebé, sense veure ningú en setmanes. Aquí tenim tot el que necessitem i ara ja ens atabala una mica anar a Barcelona”.

A la seua nova residència “disposem de tots els serveis i gaudim a més del dia a dia. La nostra vida és més saludable, gaudim de l’aire pur, la naturalesa i tampoc trobem a faltar la vida a la ciutat”.

Aquest canvi en els seus costums els ha exigit “una disciplina per treballar i unes pautes”. A partir d’aquí, afirmen, “tot és molt fàcil.

És una aposta molt heavy però gratificant, i un canvi de vida dràstic encara que seguim connectats amb la feina; veiem els companys a través de videotrucada”..

Evitar una nova “fractura digital” entre municipis La imatge superior mostra operaris desplegant la xarxa de fibra òptica a Llavorsí. La de l’esquerra, el poble de Tiurana, sense connexió malgrat tenir un enllaç a menys d’un quilòmetre. El projecte de la Generalitat i la Diputació per a una xarxa pública de fibra òptica pretén evitar una nova “fractura digital” entre municipis amb banda ampla i els que no en tenen.

El desplegament de la fibra avança, però més lent del previst Totes les capitals de comarca de Lleida tenen xarxa de fibra òptica, una tecnologia a l’abast de cada vegada més municipis de la província. Tanmateix, la majoria segueix fora dels plans de desplegament de les principals operadores.

En molts casos, l’opció per poder disposar d’aquesta connexió de banda ampla és la xarxa pública que promouen de forma conjunta la Diputació i la Generalitat. La primera etapa del desplegament, acabada d’aprovar, inclou 82 municipis encara que es planteja amb un any de retard respecte dels plans inicials.

La corporació provincial espera aprovar ben aviat la segona etapa i desenvolupar-la juntament amb la primera per provar de recuperar el temps perdut. L’objectiu és que el cable arribi a tots els municipis l’any 2023.

A partir de llavors s’haurà d’estendre cap als diferents nuclis de població. .

«Vam arribar amb la pandèmia i ens vam quedar» Montse Torra i Toni Manzano viuen a Vinaixa des de finals de febrer del 2020. “En aquell moment havia arribat de Washington, quan les fronteres entre els EUA i Europa es van tancar.

De fet feia vint anys que veníem en cap de setmana i els dos vivíem a Mataró. Quan la crisi sanitària es va complicar vam decidir quedar-nos al poble on ens va sorprendre el confinament.

Descobrir la naturalesa i l’entorn ha estat un regal i no ens hem mogut d’aquí, encara que les nostres filles són a Mataró. Fa sis anys vam cofundar una companyia a Silicon Valley (Aizon.ai) dedicada a crear intel·ligència artificial per poder millorar processos de fabricació farmacèutics.

A més, també faig classes a la universitat sobre aquesta matèria, tot sense moure’ns de casa. L’arribada de la fibra òptica ha estat un avantatge per poder treballar amb garanties”, explica el Toni.

La Montse col·labora amb les entitats del poble on la parella s’ha integrat sense problema i on s’han empadronat..