AJUNTAMENTS RECAPTACIÓ
Els municipis de l'AP-2 s'uneixen per exigir compensacions per la pèrdua de l'IBI
Impulsen des de Lleida un lobby d'ajuntaments per evitar una minva en els seus ingresos || Cobren 1,3 milions de la concessionària pel pas de 60 km d'autopista i la concessió acaba el 31 d'agost
El peatge de l’AP-2 a Lleida. L’autopista creua setze municipis del Segrià i les Garrigues.
Els setze ajuntaments del Segrià i les Garrigues afectats per la minva d’ingressos que suposarà deixar de cobrar l’IBI per l’eliminació del peatge de l’autopista AP-2 l’1 de setembre van acordar ahir unir-se per reclamar conjuntament compensacions a l’Estat. El Govern central ja va avançar que una vegada que la concessionària Abertis torni l’autopista a l’Administració central al finalitzar la concessió no preveu pagar l’Impost de Béns Immobles dels 215 quilòmetres de l’autopista de la Mediterrània entre Alfajarín i el Vendrell ni els altres més de 200 de l’AP-7.
En el cas de Lleida, són més de 60 quilòmetres que suposaven fins ara 1,3 milions d’euros d’ingressos anuals per als setze municipis. Aquest 2021 serà l’últim exercici que cobrin, i ho faran només parcialment (des del gener fins a l’agost).
L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, va avançar ahir que constituiran una associació de municipis afectats per la pèrdua d’ingressos “de fins un 20% del total, en algun cas”. Va afegir que demanaran un informe jurídic per analitzar les opcions per reclamar compensacions i va dir que es reuniran de nou en dos setmanes.
L’associació d’afectats s’impulsa des de Lleida però està oberta a la resta de municipis afectats a Catalunya. L’ajuntament de la capital va assenyalar en un comunicat que es convidarà a formar part de l’associació a un centenar més d’ajuntaments, tant de l’AP-2 com de l’AP-7 i d’altres autopistes de peatge propietat de la Generalitat situades a l’àrea metropolitana.
La Paeria va dir també que en dos setmanes debatran les mesures i les accions polítiques que portaran a terme davant del Govern central i la Generalitat per complir el seu objectiu.
Convidaran un centenar de consistoris catalans a unir-se a la reclamació per diverses autopistes
L’alcaldessa d’Aitona va descartar que l’Estat s’avingui a pagar cap mena d’impost, però va dir que podrien obtenir compensacions com les que el Govern central va habilitar després de la reforma de l’Impost d’Activitats Econòmiques el 2003, quan van deixar de pagar-lo les empreses que facturen menys d’un milió d’euros a l’any.
L’IBI de l’AP-2 és, de fet, un bé immoble de característiques especials (BICE) i la concessionària Abertis el paga des del 2017, quan va deixar d’aplicar-se una bonificació històrica sobre l’impost del 95%. Anteriorment només s’abonava el 5% de l’impost i els ajuntaments reclamaven cobrar la totalitat des de feia anys.
Castelldans i l’Albi, els més afectats pel final del peatge
L’Albi i Castelldans, amb 7,526 i 7,431 quilòmetres d’autopista en els seus termes municipals, són els ajuntaments més afectats, ja que actualment ingressen per l’IBI de l’AP-2 prop de 160.000 euros a l’any. Els segueixen les Borges (146.485 euros); Soses (126.552 euros); Torres de Segre (118.208 euros); Aitona (76.024 euros); Vinaixa (75.560 euros); Artesa de Lleida (63.507 euros); Tarrés (54.700 euros); Alfés (49.208 euros); Lleida (47.283 euros); Albatàrrec (47.283 euros); Juneda (46.819 euros); Puigverd de Lleida (37.548 euros); Sudanell (32.449 euros) i Montoliu de Lleida (25.959 euros).
A més, La concessionària paga IBI per les àrees de servei d’Alfés (29.269 euros) i les Borges Blanques (6.727 euros).
El ministeri de Transports ja va anunciar fa unes setmanes que no preveia abonar l’IBI. L’Estat està exempt d’aquest pagament en bona part dels béns de què és titular.
