Comença el judici contra l'alcalde d'Almacelles
El jutge accepta escoltar Ibarz al final tal com demanava la defensa i també admet dos nous testimonis
Vista del judici a l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, amb l'acusat al fons de la sala.
El judici contra l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, per presumptes contractacions irregulars, ha començat aquest dilluns al Jutjat penal número 1 de Lleida. Ho ha fet amb la declaració d’agents dels Mossos d’Esquadra, després que el jutge hagi acceptat escoltar Ibarz l’últim, previsiblement dijous, a petició de la defensa. També dijous declararan dos testimonis nous; el regidor que signava en nom de l'alcalde en absència d'aquest, i del regidor encarregat del departament de Recursos Humans de l’ajuntament entre els anys 2005 i 2009. La Fiscalia demana deu anys d'inhabilitació per a l'acusat com a presumpte autor d'un delicte continuat de prevaricació administrativa. El judici continuarà els dies 18, 20 i 21 de maig.
El responsable de la investigació dels Mossos d’Esquadra ha declarat que de la documentació obtinguda van observar “indicis d'una contractació irregular continuada" i que "aquesta modalitat de contractació no era un fet aïllat sinó gairebé un patró".
Segons el ministeri fiscal, l'Ajuntament d'Almacelles va passar de 63 treballadors el 2003 als 123 el 2016 i la majoria dels contractes es van fer de manera "totalment arbitrària", per decret d'urgència signat per l'alcalde i sense convocar cap concurs públic del 2005 al 2017. A més, segons el ministeri públic, Ibarz hauria aprofitat el seu càrrec per contractar amics, persones afins a la seva ideologia política o familiars, impedint així accedir a aquests llocs de feina persones amb més mèrits.
La Fiscalia, en el seu escrit d'acusació recorda Ibarz que, segons la llei, el nomenament de personal interí i laboral només es pot fer per decret en cas de "màxima urgència". A més, afegeix, en aquests casos cal motivar els motius als decrets que se signen, la qual cosa no va fer mai l'acusat.
Segons la Fiscalia, a més, després d'aquestes contractacions per decret, que s'han acabat convertint en contractes indefinits, no es va convocar cap concurs públic tot i que el secretari "el va advertir en diverses ocasions" i l'acusat era "coneixedor" dels requisits legals que s'havien de complir. Alguns dels contractes que s'haurien fet de manera irregular, segons el ministeri públic són el del secretari, la interventora, un policia local, dues auxiliars administratives, el conserge o l'arquitecta tècnica.
El ministeri públic també recorda l'obligació de respectar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a la funció pública, tal com recull l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) així com de garantir la publicitat, imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.
