Investigada la presidenta del CSIC per l'accident mortal de dos científics

Un jutge de Vielha (Lleida) investiga la presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Rosa Menéndez, i uns altres dos càrrecs de l’agència estatal per la falta de mesures preventives en una expedició al Val d’Aran el març de 2018 en la qual dos treballadors van morir per una allau.

La presidenta i els qui llavors eren responsables de riscos laborals i recursos humans del CSIC, agència que depèn del Ministeri de Ciència, han estat citats a declarar el proper 27 de maig per ordre de l’Audiència de Lleida davant de les "sospites" que van poder cometre un delicte contra la salut i la seguretat dels treballadors, segons la interlocutòria, al qual ha tingut accés Efe.

L’accident va ocórrer el 22 de març de 2018, quan tres membres d’una expedició científica destinada a recollir mostres d’aigua del llac Redon per a un projecte del CSIC van ser arrossegats per una allau en la Vall de Conangles que els va precipitar per una roca vertical de 90 metres d’altura.

Arran de l’accident, va resultar ferit greu Roberto Sánchez, investigador de Lasarte (Guipúscoa) contractat com a tècnic superior per al CSIC, i van morir les dos persones que l’acompanyaven: l’habitant de Salamanca Gaspar Giner Abati, un biòleg que havia treballat en aquesta empresa pública, i el muntanyenc Unai Pérez de Arenaza, veí de Bergara (Guipúscoa).

Ambdós morts havien estat reclutats verbalment pel director del projecte, Luis C., també investigat, uns dies abans de la sortida de l’expedició sense realitzar cap tràmit administratiu previ, ni gestionar cap full de demanat de contractació i sense que la gerència del CSIC autoritzés cap despesa relacionat amb la seua intervenció en la campanya de presa de mostres.

Aquesta situació va motivar una demanda per part de la Tresoreria de la Seguretat Social i el jutjat social número 1 de Lleida va reconèixer en una sentència, que està recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que els morts mantenien una relació laboral amb el CSIC malgrat que aquesta agència ho negués.

Els familiars dels investigadors morts s’han constituït com a acusació particular en la causa penal oberta per l’accident i han demanat la imputació de la cúpula del CSIC perquè consideren que l’expedició, els membres de la qual anaven equipats amb material proporcionat per l’empresa científica, es va dur a terme sense mesures de prevenció.

De fet, després de l’accident mortal, el CSIC va presentar davant de la Inspecció de Treball un pla de riscos laborals que consta com a aprovat l’abril de 2018, és a dir, un mes després de la fatídica expedició al llac Redon, segons un informe inclòs en el sumari.

L’Advocacia de l’Estat, que representa el CSIC, i la Fiscalia es van oposar que s’investigui els responsables d’aquesta empresa, però l’Audiència de Lleida ha ordenat al jutge prendre’ls declaració com a imputats a l’entendre que poden ser claus per "conèixer l’estructura organitzativa i preventiva" quan va ocórrer el sinistre.

El tribunal creu que, "malgrat que l’accident va ser qualificat de fortuït en un atestat inicial elaborat pels Mossos", no es pot descartar "l’existència de certes sospites de la possible comissió per part de responsables del CSIC d’un delicte contra la salut i la seguretat dels treballadors previst als articles 316 i 317 del Codi Penal".

L’Audiència considera "d’interès" la declaració dels càrrecs del CSIC com a signants del pla de riscos laborals aprovat després de l’accident i, per tant, "possibles responsables de les irregularitats detectades en aquest o altres documents" i de les "omissions en les mesures preventives que van haver d’adoptar-se i que van causar possiblement el tràgic accident".

Les famílies dels dos morts van aconseguir ja una primera victòria quan el mes de desembre passat el jutjat social número 1 de Lleida va concloure que la prestació de serveis que van fer al CSIC era "de naturalesa laboral".

Segons la jutgessa, ambdós treballadors "mancaven d’infraestructura productiva pròpia", anaven a percebre una contraprestació econòmica preestablerta pel CSIC per la seua activitat -no pel resultat de la mateixa-, i l’empresa "va posar a la seua disposició tots els estris, estris i material" necessaris per a la seua comesa.

Aquesta sentència sosté que el CSIC va contractar Roberto Sánchez com a tècnic superior amb un contracte temporal d’obra per participar en les expedicions que havien de recollir mostres del llac Redon, en les quals normalment anava acompanyat de dos persones externes al CSIC i del director del projecte.

Els dos membres externs de l’expedició -habitualment muntanyencs o guies de muntanya- solien ser reclutats "de manera improvisada" poc abans de la sortida, segons la sentència, que detalla que es pagaven uns 100 euros diaris per l’activitat d’acompanyament en l’ascens i descens al llac.

Quan no podia comptar amb els serveis externs habituals, afegeix la jutgessa, el director del projecte contractava de forma verbal a "altres persones conegudes de les quals es pressuposava experiència com a guies de muntanya i amb aptituds tècniques per esquiar carregant pes", a les quals pagava entre 80 i 100 euros diaris, en efectiu i sense factura.

En la tràgica expedició del 22 de març de 2018, el cap del projecte no va poder participar perquè tenia una luxació al braç i tampoc el muntanyenc que habitualment l’acompanyava, per la qual cosa va fitxar els dos acompanyants que van acabar morint.

No obstant, quan va declarar davant dels Mossos d’Esquadra, el responsable de l’estudi va afirmar que només Sánchez havia estat contractat pel CSIC per la seua "dilatada experiència" i que anava acompanyat pels dos muntanyencs morts, per la "relació d’amistat que els unia".

Segons la jutgessa, des del CSIC "no es va realitzar cap tràmit administratiu" per contractar els morts, ni se’n va informar la gerència, i tampoc no se’ls va demanar titulació o pòlissa d’assegurança ni el justificant d’estar daus d’alta com a autònoms.