Tàrrega honra els seus deportats

“Tornar la paraula als que havien de tenir-la.” D’aquesta manera, citant Montserrat Roig, és com va definir ahir l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, l’objectiu de l’homenatge, en forma de col·locació de llambordes Stolpersteine davant de les seues cases, a nou veïns de la capital de l’Urgell que van ser deportats a camps d’extermini nazi. Són Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, Andoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Josep Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré.

El reconeixement va començar a la plaça Major, on el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, va recordar que es tracta “d’un homenatge individual per a cada deportat i, al seu torn, un reconeixement a totes les víctimes. Un monument amb un potencial cívic i pedagògic que avui cobra especial significat per l’amenaça del racisme i de les conductes autoritàries”.

La jornada també va comptar amb la participació dels alumnes de l’escola de música, que van interpretar la cançó principal de La llista de Schindler, de John Williams, i El cant dels ocells. Posteriorment la comitiva va fer un recorregut amb parades davant de cada una de les cases dels deportats.

Allà es va dipositar una rosa al costat de la Stolpersteine i escolars de Tàrrega van resumir la vida de cada homenatjat. A l’acte hi van acudir familiars de les víctimes, com és el cas Montserrat Lloreta, neboda de Modest Farré del Talladell, que va subratllar que el d’ahir era un reconeixement necessari i va agrair que la seua ciutat compartís el sofriment tant de víctimes com de familiars.

Per la seua part, l’alcaldessa va recordar que el Museu Comarcal organitzarà un itinerari turístic per les 9 Stolspersteine i va aprofitar també per reconèixer el treball de l’historiador local Jaume Ramon, que ha publicat a la revista Urtx un article d’investigació dedicat als deportats de la capital de l’Urgell. Les Stolperstein són una iniciativa de l’artista berlinès Gunter Demnig i estan fetes a mà per l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender.

A tot el món es calcula que se n’han col·locat unes 80.000 en més de 20 països.

Entreguen 1.313 firmes a favor d’un memorial a la Seu Vella

Els impulsors de la campanya a favor de la construcció d’un memorial a la Seu Vella per recordar els republicans que van ser empresonats al camp de concentració que s’hi va instal·lar després de la Guerra Civil van registrar ahir a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana un total de 1.313 firmes, acompanyades d’un manifest que pretén trencar “l’anonimat i el silenci” que envolta aquest fet històric. I és que, segons van reivindicar algunes de les integrants del CDR Noguerola, col·lectiu que va promoure aquesta recollida de firmes el febrer de l’any passat, la ciutadania ha de descobrir aquest episodi de la història de Lleida que porta ocult més de vuitanta anys i que per a molts és desconegut, ja que ni tan sols consta al web del Consorci del Turó a la Seu Vella.

Segons la investigació de l’historiador Gerard Pamplona, es calcula que entre 4.000 i 7.000 persones van ser tancades sense judici previ en aquest camp entre el 1938 i el 1940. Entitats com ara el Consell Local per la República s’han adherit a aquesta iniciativa.