L'Estat preveu convocar al juliol les primeres línies del pla de recuperació de la UE

L’Estat preveu convocar al juliol les primeres línies del pla per a la recuperació post-Covid de la Unió Europea (UE). Així ho va anunciar ahir el secretari general d’Indústria i Pime, Raül Blanco, que va apuntar que aquestes convocatòries aniran destinades a projectes empresarials d’indústria 4.0 i innovació en aquest sector.

Així mateix, les línies d’iniciatives grupals s’obriran a partir del setembre o l’octubre. Blanco va participar en una jornada a la Llotja de Lleida organitzada per la Fundació ICG.

Va recordar que la UE destinarà a Espanya gairebé 70.000 milions en transferències entre 2021 i 2023. Del total, 3.782 milions són per a indústria i 4.894 més, per a pimes.

El secretari va incidir que els fons encara no estan repartits, va dir que això dependrà dels projectes i va assenyalar que “Lleida té capacitat en sectors com l’agroalimentari, el paper o les tecnologies de la informació”. Va apuntar que estan rebent “moltíssimes” consultes d’empreses per saber com planificar els seus projectes, entre les quals va destacar que el sector agroalimentari, que té una àmplia presència a Lleida, “és un dels més actius”, a part dels de l’automoció, el paper o el tèxtil.

Blanco va dir que l’objectiu de la jornada d’ahir va ser “atansar tota la informació a les empreses, especialment les pimes, perquè així puguin conèixer i beneficiar-se al màxim de totes aquestes convocatòries”. Va afirmar que per als sectors de la indústria i pimes serà el ministeri qui obri les convocatòries, mentre que “en altres casos, com pot ser l’eficiència energètica o el turisme, hi ha convenis amb les comunitats autònomes i seran aquestes les que despleguin les línies”.

En la seua conferència va destacar que “estem en un moment excepcional, esperem no tornar a tenir una situació tan negativa com la pandèmia, però tampoc no tindrem de nou un pla de recuperació que ens ajudi a accelerar aquestes transformacions, especialment aquesta doble transició ecològica i digital amb tants recursos com tenim actualment”. Per això va animar les empreses a presentar els seus projectes.

“El projecte és aconseguir que els fons s’apliquin al nostre territori” El president de la Fundació ICG, Antoni Siurana, va explicar que “el projecte és aconseguir que aquests fons s’apliquin a les nostres terres”. “Són els empresaris i projectes privats els que poden sol·licitar, gestionar, fer possible la transformació d’aquests projectes en realitats”, va dir.

Va destacar que “hem de consolidar Lleida com la capital interior de Catalunya” i va apuntar que “només ho aconseguirem si administracions i món empresarial treballen junts”. En la jornada, que va comptar amb una àmplia representació política, empresarial i sindical, es va organitzar una taula redona, moderada pel periodista lleidatà Lluís Caelles.

Durant el debat, Josep Grau, expresident de la Diputació, exconseller i membre de Compromesos amb el Futur de Lleida, va dir que “el nostre territori és idoni per acollir la primera fàbrica estatal de bateries elèctriques”. Maria Casòliva, empresària agrària, va reclamar més inversió en innovació i tecnologia al sector primari.

Ferran Badia, doctor a la UdL i expert en digitalització, va reflexionar sobre la transformació digital amb el desplegament del 5G i la fibra òptica. Olga Martín-Belloso, doctora a la UdL i experta en tecnologia dels aliments, va posar de manifest la importància de la investigació dels aliments i de potenciar el talent local per revolucionar la indústria agroalimentària.

Per la seua part, el PSC va destacar que els fons són “clau en la lluita contra la despoblació”.