La UE avala la protecció de les aus del Segarra-Garrigues i tanca a la fi el litigi

La Comissió Europea ha tancat a la fi el llarg litigi que mantenia contra el canal Segarra-Garrigues pels danys que va estimar que infligeix el projecte de regadiu a les poblacions d’aus protegides a nivell comunitari. El contenciós va començar amb una queixa formal de grups ecologistes davant de la Comissió el 2001, va continuar amb un recurs davant del Tribunal de la UE el 2006 i va acabar el 2007 amb una sentència condemnatòria.

Han estat necessaris 14 anys més perquè la Comissió consideri que la sentència finalment s’ha executat i el Col·legi de Comissaris, en una decisió presa en la reunió de dimarts i comunicada ahir, ha avalat a la fi les mesures de la Generalitat per preservar la fauna estepària protegida.

Brussel·les no va donar més explicacions sobre el tancament del litigi, si bé fonts consultades van confirmar el seu acabament i van admetre que ha estat un procediment “extremament llarg”, probablement el més prolongat entre els contenciosos que ha mantingut la UE contra estats membre.

La Generalitat va estimar en 61 milions la inversió en mesures ambientals per preservar la fauna

Van afegir que Brussel·les considera ja que s’han pres les mesures oportunes per donar compliment a la sentència. La resolució condemnatòria ha amenaçat durant anys d’imposar a l’Estat espanyol multes milionàries per la infracció, o bé de la pèrdua de subvencions i fins i tot es va parlar de la possibilitat que es paralitzessin obres del canal. Un dels principals desacords amb Brussel·les en aquests 20 anys es va donar quan es va posar en reg la primera finca del canal el juliol del 2009 amb un acte protocol·lari a Oliola, que va enutjar les autoritats europees perquè dos anys després de la sentència aquesta no s’havia implementat.

Després de la interlocutòria del 2007, la Generalitat va designar 81.000 hectàrees del pla de Lleida com a zones d’especial protecció de les aus (zepes), de les quals 41.000 estan a l’àrea regable del canal i 21.000 són superfície agrària útil, segons un informe de la mateixa Generalitat. El projecte, de fet, es va reduir de 70.150 hectàrees a 64.995 a l’excloure del reg més de 5.000 hectàrees. La resta, segons els implicats, podria compatibilitzar-se amb algun tipus de reg. El 2018, la Generalitat va estimar la seua inversió total al canal en 1.245 milions d’euros (fins al 2032), dels quals 61 van dirigits a mesures per compensar l’impacte del canal.

Els regants, alleujats, confien a compatibilitzar el regadiu

El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va aplaudir la decisió del Col·legi de Comissaris, que esperava “des de feia uns mesos”, i va confiar que permeti “gestionar les zepes d’una manera lògica” d’ara endavant. Jové va destacar entre les mesures que han pres per complir la sentència de la UE la gestió de 4.000 hectàrees de zepes repartides per tota l’àrea d’influència del canal per preservar la població de sisons.

El president dels regants va considerar que la decisió de Brussel·les i la creació de la nova conselleria del ram (Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural), que incorpora àrees de medi natural i d’agricultura, facilitaran la conciliació d’usos al canal. També va remarcar l’esforç que s’ha portat a terme en els últims anys en el si del projecte a favor del medi ambient.

Més d’11.000 ha en reg i hi ha obres per regar-ne 1.800 més

El canal rega actualment unes 11.100 hectàrees de cultius (prop d’un 20%) i es duen a terme obres per incorporar 560 hectàrees aquest estiu i 1.283 hectàrees l’estiu del 2022. Des de la crisi econòmica del 2008, els projectes es concreten només a demanda d’una majoria dels agricultors de cada sector. En una estimació impulsada per la Generalitat el 2018, s’havia completat un quaranta per cent de la xarxa secundària. El canal principal i el pantà de l’Albagés (obres de l’Estat) ja estan finalitzats.

CRONOLOGIA