El Govern ha invertit 42 milions en les aus del Segarra-Garrigues i n'hi destinarà 28 més

La Generalitat ha invertit fins ara 41,8 milions d’euros a protegir les aus estepàries que viuen a la zona regable el Segarra-Garrigues. Ho ha fet a través de les zones d’especial protecció d’aus (zepa), que concentren gran part de les mesures de l’administració per corregir l’impacte del regadiu. Segons la conselleria d’Acció Climàtica, el desembre passat es van completar les accions amb aquesta finalitat previstes en les declaracions d’impacte ambiental (DIA) de 2002, 2010 i posteriors acords del Govern. Tanmateix, això no posa fi a la inversió per protegir els ocells.

A partir d’ara, serà necessari mantenir el que ja s’ha instal·lat i donar continuïtat a les mesures de conservació. Per això està prevista una inversió de 28 milions d’euros més entre els anys 2021 i 2032.

En aquesta última data es preveu completar el nou regadiu. Això ha contribuït que, finalment, la UE hagi avalat la protecció de les aus al Segarra-Garrigues i tanqui un litigi que ha durat vint anys des de la primera queixa ecologistes i catorze des de la primera sentència condemnatòria.

La Generalitat estima la seua inversió total en el canal en 1.245 milions d’euros fins al 2032, dels quals les mesures per compensar l’impacte del canal superaran els seixanta milions. L’afectació en les aus va fer que el regadiu es reduís a 64.995 hectàrees després d’excloure totes les zepes.

En aquesta superfície també hi ha zones afectades per les aus compatibles amb algun tipus de reg. Fins ara s’han transformat en regadiu 15.589 hectàrees, el 24% de la zona regable prevista, segons les últimes dades de la conselleria.

El Govern estima que les hectàrees excloses del reg són 16.000, distribuïdes a les zepes de Mas de Melons-Alfés, els secans del Segrià i Utxesa, els de Bellmunt-Almenara, els de Belianes-Preixana, els de Plans de Sió, el de Granyena i el de la Vall de Sió. Fonts de la conselleria van afegir que el Programa de Desenvolupament Rural 2014/2020 inclou una línia per millorar hàbitats esteparis de la Xarxa Natura. Es destinen a exclosos del reg perquè quedin compensats i millorin les finques. A aquesta línia d’ajuts s’han adherit prop de 130 expedients anuals que representen entre 3.500 i 4.000 hectàrees i un import de gairebé 3,6 milions anuals.

Inici de les actuacions

La Generalitat va comprar el 2005 les 1.340 hectàrees de Mas de Melons per complir la DIA del 2002. Va ser la primera gran intervenció en aquesta matèria. La campanya 2011-2012 es van començar a gestionar i llogar finques agrícoles per afavorir hàbitats esteparis, en especial de l’àguila cuabarrada.

A l’actual campanya ja s’estan gestionant 3.703 hectàrees en diferents zepes de concentracions parcel·làries i finques adquirides.

Abeuradors, nius, seguretat en línies elèctriques i nutrició

En aquests gairebé vint anys s’han recuperat divuit abeuradors i cinc s’han mantingut aportant aigua a les zones de nidificació durant l’estiu. També s’han protegit més de 48 quilòmetres de línies elèctriques de mitjana tensió en àrees zepa per evitar que els ocells hi col·lideixin.

A més, s’han construït i restaurat 24 edificacions per a la nidificació del xoriguer petit i altres espècies que crien en espais tancats. Aquestes contenen en total 800 caixes niu. A més, se n’han instal·lat 164 per al gaig blau en arbres i suports.

En aquesta campanya s’estan gestionant 381 hectàrees per millorar l’hàbitat de l’àliga cuabarrada i s’implementa un pla per fomentar el creixement d’ocells de presa. Això comporta sembrar llavors sense recollir-les, per nodrir espècies que captura l’àguila com la perdiu, la tórtora i el tudó.

Més aus estepàries i afirmen que l’alosa becuda ha tornat després de donar-la per extingida

Les mesures ambientals al Segarra-Garrigues s’han traduït en un augment del cens d’aus estepàries, segons l’administració catalana, que va indicar que s’estableixen en finques sota la seua gestió. Així s’hi han trobat un 29% de nius de ganga. El seguiment amb GPS de quatre exemplars apunta que fins a un 85% estan en aquests paratges on troben refugi i aliment. Quant a la xurra, puja el percentatge de nius dins de l’àrea del Segarra-Garrigues fins a un 67%.

Pel que fa al sisó, la seua població va caure un 45% entre el 2010 i el 2015. A partir de llavors se n’ha estabilitzat el nombre de mascles. A més, el 66% estan en àrees gestionades per la Generalitat. En els últims quatre anys s’ha observat un augment de cries. Quant a la terrerola, el 2018 es va constatar un augment del 54% respecte al cens del 2012. També s’ha confirmat la presència de l’alosa becuda a la timoneda d’Alfés, que es va donar per extingida el 2007. Actualment es considera que n’hi ha set mascles procedents d’Aragó.

Observatoris i rutes a l’entorn de l’Albagés

Al voltant del pantà de l’Albagés s’ha creat un aiguamoll al barranc dels Aricsens perquè serveixi com a refugi i àrea de nidificació als ocells aquàtics. A més, s’ha construït un observatori d’aus i un aparcament per a ornitòlegs. També s’ha millorat el curs del riu Set des de la presa fins a la peixera del Cogul i s’ha habilitat un itinerari fins a aquesta última població per facilitar l’observació de l’hàbitat a l’entorn de l’embassament.

Més de 43 basses destinades a conservar amfibis

La Generalitat ha construït quaranta-tres basses per a la reproducció d’amfibis i per a la millora de la biodiversitat. Cinc serveixen només a aquesta finalitat, mentre que la resta es fan servir també per a la regulació del regadiu.

D’altra banda, també s’ha tornat al seu aspecte natural el curs de quatre rius: el Sió-Barranc de la Pisquera des d’Agramunt fins a Tarroja de Segarra, el Set des de Sunyer fins a Aspa, l’Ondara-Cercavins, des de Tàrrega fins a Granyanella, i el Corb, des de Ciutadilla fins a Sant Martí de Maldà.

Ecologistes preparen més queixes a la ue per la timoneda d'alfés

L’aval de la UE a la protecció de les aus estepàries al Segarra-Garrigues, que posa fi a vint anys de litigi, ha satisfet els regants del canal, però no gaire els ecologistes que van començar el procés judicial i que tenen intenció de recórrer de nou davant de la UE.

Segons Cristina Sánchez, de Seo Birdlife, encara hi ha nombrosos incompliments i el més flagrant, afirma, és el que es refereix a la timoneda d’Alfés. Segons els ecologistes, les 124 hectàrees que ara té són totalment insuficient per a la conservació de l’alosa becuda o alosa Dupont. Si bé aquesta espècie ha tornat, és molt probable que torni a desaparèixer si no es donen les condicions necessàries perquè persisteixi.

En aquest sentit reclamaran a la UE una ampliació amb unes altres 200 hectàrees, tal com s’estipula en les declaracions d’impacte ambiental del 2002 com del 2010. Això no obstant, la Generalitat es planteja ara enderrocar part de l’aeròdrom per impulsar la timoneda i donar un ús alternatiu a les instal·lacions abandonades des del 2015.

L’Aeroclub es va traslladar a l’aeroport d’Alguaire fa cinc anys arran d’una demanda ecologista. D’altra banda, aquest col·lectiu també afirma que s’ha permès el reg a diverses finques dels Tossalets d’Almatret, zona totalment exclosa del regadiu, en aquest cas del Segrià Sud.

Sánchez assegura que, al principi, es van establir gairebé 300 mesures d’actuació, de les quals no s’han complimentat ni una tercera part. “Només ha actuat Aigües del Segarra-Garrigues, però no el Govern”, va dir.

“Ni tan sols han estat capaços de crear l’organisme de gestió i supervisió del funcionament de les zepes en les quals havíem d’estar representats l’Administració, els regants i ecologistes”, va concloure.