Un micropoble de l'Alt Urgell paralitza pisos turístics que impulsa un inversor forà

Cabó, un micropoble de l’Alt Urgell amb tot just noranta veïns censats, ha paralitzat els habitatges d’ús turístic (HUT) al municipi, després de constatar que un inversor forà havia començat a comprar pisos a la localitat per donar-los aquest ús. L’ajuntament ha emès un edicte de suspensió de llicències, que li atorga un termini d’un any per regular aquesta activitat. L’alcalde, Josep Marquès, va explicar que pretenen “frenar conflictes amb els veïns” i evitar “problemes d’aparcament i de proveïment d’aigua” derivats de l’arribada de turistes.

La suspensió arriba quan l’inversor ja ha adquirit un habitatge al centre històric i temptejava la compra d’un altre. El primer, de poc més de 60 metres quadrats, “volen rehabilitar-lo i llogar-lo per a un màxim de quinze persones”, va afirmar l’alcalde, que considera aquest projecte “una barbaritat”. “No atorgarem llicència llevat que plantegin un altre ús per a la casa”, va dir. La regulació que prepara el consistori s’incorporarà a la planificació urbanística i s’aplicarà tant a Cabó com als nuclis agregats del Vilar i el Pujal.

Actualment hi ha 3.587 pisos d’ús turístic a les comarques de Lleida que sumen 19.729 places

Cabó no és aliè al turisme. De fet, té una casa de turisme rural amb capacitat per a trenta persones. És al nucli antic de Cabó i, segons Marquès, n’hi ha prou per si sola per generar problemes d’aparcament, en especial en cap de setmana. “Aparquen de qualsevol manera i impedeixen el pas dels veïns que viuen al centre històric”, va assegurar. “No volem que el problema vagi a més”, va dir.

A Cabó viuen unes trenta persones de forma estable, tot just una tercera part del cens oficial. Tanmateix, la població arriba a triplicar-se en cap de setmana i vacances. “A més de la residència turística hi ha segones residències, i tot això que acaba col·lapsant el nucli antic”, va recalcar l’alcalde.

Durant els últims anys, diferents municipis han regulat la implantació de pisos d’ús turístic. Actualment n’hi ha 3.587 i sumen 19.729 places. Un dels principals motius per posar-hi límit és evitar que encareixin el preu del lloguer residencial. Vielha va ser el primer i el va seguir Àger, i per la seua banda la Cerdanya ha suspès també llicències per regular aquesta activitat. Les iniciatives per fer-ho es donen en un moment en el qual la pandèmia ha afavorit l’arribada a pobles rurals de nous habitants procedents de les ciutats. Tanmateix, un estudi de la UdL adverteix sobre vuitanta-nou municipis en risc de despoblació.

Naut Aran projecta pisos socials i habilitar locals com a habitatges

El ple de Naut Aran va aprovar ahir dos projectes per dotar el municipi d’habitatges socials, els primers des dels divuit que es van construir a Arties el 2003. El primer planteja edificar trenta pisos socials a Salardú, i l’altre obre la porta a habilitar locals comercials buits per a ús residencial (vegeu SEGRE del 27 de desembre). L’ajuntament vol pal·liar així l’absència d’habitatge assequible en aquest municipi, on segones residències i immobles de lloguer turístic disparen els preus.

El canvi a les normes urbanístiques per als pisos de lloguer social a Salardú va rebre l’aprovació inicial. Inclou ampliar el pàrquing amb 290 places subterrànies i equipaments com un centre de dia, una biblioteca i un gimnàs. Suposarà una inversió d’uns 8 milions d’euros, dels quals el consistori n’ha obtingut 2,5 amb la venda de solars a Baqueira i Arties. Quant a habilitar locals com habitatges, el projecte va rebre l’aprovació provisional i se sotmetrà al vistiplau d’Urbanisme.