«Des de Lleida demanarem reforçar les finances locals»

La Generalitat ha nomenat aquesta setmana Bernat Solé (ERC) i Ricard Pérez (Junts) delegats de la Generalitat a Lleida i al Pirineu, respectivament. En aquestes entrevistes plantegen els principals reptes de les oficines que ja dirigeixen, el primer dels quals és la reconstrucció social i econòmica després de la crisi provocada per la pandèmia. Un altre dels grans desafiaments és fer sentir la veu de la Lleida rural a la Generalitat, reivindicar les infraestructures pendents i reclamar un millor finançament per als ajuntaments.

Bernat Solé, delegat de la Generalitat a Lleida

En poc més d’un any ha passat de ser alcalde d’Agramunt a conseller d’Acció Exterior i, ara, delegat. Amb què se sent més identificat?

La vida et porta a noves responsabilitats i quan se’t demana fer passos endavant has d’estar disposat a servir la ciutadania i el país. Ara se’m demana dirigir la delegació i crec que puc aportar l’experiència a la Generalitat i en el municipalisme. És la combinació de tots el que em defineix.

ERC dirigeix de nou aquesta delegació, cosa que no feia des de Miquel Pueyo. Quins reptes immediats hi ha sobre la taula?

Formem part d’un govern republicà i d’esquerres i això ha de transcendir a les polítiques dels diferents departaments. Com a delegats transmetrem polítiques com la igualtat d’oportunitats, l’equitat, l’educació de qualitat, l’equilibri territorial o reivindicar infraestructures necessàries perquè tots puguin desenvolupar el seu projecte de vida a Lleida.

Com es concreta a Lleida?

Estem escoltant molt tots els sectors: l’alimentari o el de la digitalització, entre d’altres. A més, Lleida té l’oportunitat de demostrar la seua capacitat en el turisme de proximitat, ara que tot el país ha vist que per fer turisme no cal recórrer gaires quilòmetres.

Quina és la situació de la seua inhabilitació?

El nostre recurs està en mans del Tribunal Suprem. Quan determini, serà una sentència ferma.

El president Pere Aragonès s’ha mostrat molt partidari del diàleg i la pacificació. Què pot fer un delegat en aquesta línia?

Cosir les diferents sensibilitats a tot el territori. Més enllà del model polític, hi ha un interès general que passa per resoldre aquest conflicte de Catalunya amb l’Estat i no hi ha cap altra manera que el diàleg, la conciliació i el reconeixement de drets com per exemple l’amnistia i l’autodeterminació.

Algun encàrrec específic del president?

No hem parlat encara de Lleida. El mes de juliol es presentarà el pla del Govern i hi ha un element essencial que és la reactivació econòmica i la reconstrucció social del país, amb el pressupost de 31.000 milions aprovats per la Generalitat i vinculats al Next Generation, i aquest és un dels reptes més importants com a país.

Com s’ha d’afrontar la situació dels temporers i dels sensepapers?

Unes de les primeres reunions que he tingut com a delegat han estat per interessar-me per la situació dels temporers i he pogut comprovar que s’ha fet una bona feina i coordinada. És evident que aquestes persones han de tenir els drets de qualsevol ciutadà malgrat la seua temporalitat a Lleida. La Generalitat ho sap. L’objectiu és que tothom, estigui el temps que estigui a Lleida, tingui els mateixos drets.

Defensa els ‘papers' per a tothom’?

Disposar de papers és la millor garantia per accedir a drets bàsics com la salut i la resta.

En clau de país, quins són els reptes del món local?

Cal entendre la diversitat municipal d’aquest país i enrobustir el finançament dels ajuntaments. No són tan lluny les situacions molt complicades que van viure els ajuntaments després de la crisi. No ens ho podem permetre. Cal que hi hagi una llei de finançament local o algun mecanisme que els doni recursos i permeti que treballin en xarxa.

Incidiran en això des de Lleida?

És un element que posarem sobre la taula. Altres delegacions també ho faran. És un clam dels ajuntaments i la Generalitat el té present perquè és un govern proper al municipalisme.

Ricard Pérez, delegat de la Generalitat al pirineu i aran

Càrrecs electes han demanat el desplegament de totes les conselleries de la Generalitat al Pirineu. Ho assumeixen com a repte?

És un repte de legislatura. Fa anys va començar a desplegar-se, però no va fructificar i ara ens queda molt poc. Agricultura compta amb oficines a la Seu d’Urgell, Salut no té gerent i Joventut era una coordinació compartida entre el Pirineu i Lleida. La voluntat és, durant els pròxims mesos, desplegar aquelles delegacions que ja estan pressupostades. Altres necessiten dotació econòmica i quan la tinguem ho desplegarem tot, però tenint molt en compte una visió àmplia del Pirineu, deixant de banda les pugnes sobre la ubicació, sigui la Seu o Tremp. Estem buscant la fórmula perquè, quan instaurem una nova delegació, se la senti seua tot el territori.

Quina és l’agenda política del Pirineu en aquest inici de legislatura?

Tinc clar que el que vol buscar la nova delegació del Govern es resumeix en la paraula projecció. Estem en una situació de postpandèmia i hem de començar a projectar iniciatives de futur que ens ajudaran a pal·liar tot el dany material que hem patit. Volem ser al costat del teixit empresarial i de la resta de sectors perquè tot el que projectem a nivell del Pirineu també ho farem a nivell de país. També el teixit associatiu, al qual donarem suport perquè representa convivència, humanitat, cohesió social i donar vida al territori.

A Lleida, cada delegació té sota la seua responsabilitat un aeroport. Quin és el futur del de la Seu?

L’aeroport de la Seu d’Urgell és una eina més del territori i el potenciarem tant com puguem. Així com a l’aeroport d’Alguaire han sabut trobar-li una utilitat específica, hem de fer el mateix amb el nostre perquè aporti riquesa. S’ha de convertir en un motor més del Pirineu.

Quins reptes té sobre la taula com a delegat?

Sobretot projecció per poder sortir de la pandèmia amb suport a tots els teixits productius, per ajudar-los a afrontar la situació en condicions i amb el repte que puguin tirar endavant. També en funció del desplegament que puguem aconseguir al Pirineu podrem treballar cap a un costat o un altre. Si aconseguim desplegar Recerca i Universitats, hi ha molt camp en la investigació per fer que pot aportar un valor afegit al territori. També ampliar els cicles formatius i les possibilitats de formació, que aporten riquesa al territori, així com el desplegament de la fibra òptica.

Com preparen el terreny per als Jocs Olímpics d’hivern?

Tenim la intenció de realitzar una consulta a la ciutadania. Farem tot el possible perquè la gent tingui tota la visió i informació del que poden suposar uns Jocs Olímpics, tot el que té de positiu i de negatiu per prendre una decisió amb tota la informació necessària.

Vostè és ara el contacte directe de la Generalitat amb pagesos, hotelers, petits empresaris i comerciants. Com veu l’àmbit econòmic? Fa falta una reactivació econòmica del Pirineu?

Totalment. En la projecció que plantegem postpandèmia hi ha de cabre tothom. Des de la gent corrent fins al teixit empresarial i associatiu, sense deixar-nos a ningú. La reactivació econòmica és un pla del Govern. Hem de mirar la repercussió dels Fons Europeus de Recuperació, els Next Generation, els projectes que podem potenciar i com podem ajudar des de la delegació perquè aquests projectes tinguin una bona aportació pel que fa al Pirineu.