Violant Cervera: «Cal buscar nous models per a les residències»

Després que la gestió de les residències passés a mans de Salut a causa de la pandèmia, com se’n planteja el futur?

Depenent de Drets Socials, la gestió va passar a mans de Salut mentre tenien moltes necessitats assistencials pel coronavirus. Aleshores es van establir canals de col·laboració entre les dos conselleries i volem mantenir-los. Hem començat a posar-nos d’acord per treballar junts, no només en residències per a la tercera edat, sinó també en les de persones discapacitades i equipaments de salut mental.

Les residències han estat la baula més feble durant la pandèmia i els brots han posat de manifest la precarietat dels mitjans materials i del personal.

La pandèmia ha posat davant del mirall totes les baules més febles de la societat, no només les residències, també en àmbits com la discapacitat i la pobresa. Hem de lamentar les pèrdues humanes, demanar disculpes si és possible a les famílies, acompanyar-les, i aprendre dels errors. El personal de les residències és un col·lectiu amb salaris més baixos que altres professionals del seu ram i hem de treballar-hi. La seua professió necessita més recursos i reconeixement. A més de millorar l’assistència sanitària en les residències, cal buscar nous models.

Quines alternatives planteja?

Les residències eren abans un lloc on les persones anaven a acabar la seua vida, podien passar-hi molts anys. Ara són més assistencials, els seus usuaris solen requerir cures i una determinada vigilància. En aquest sentit, tenim la voluntat d’impulsar nous models de residència i que les persones acabin la seua vida en el recurs assistencial que vulguin. Hi haurà qui preferirà fer-ho a casa, d’altres en pisos tutelats, i d’altres optaran per residències. Hem d’intentar que tots puguin triar com volen viure i amb qui, i també com volen morir.

El pas de menors no acompanyats a la vida adulta és difícil.

Unes quatre mil persones són en programes i la meitat són menors. L’ajuda és fins als 18 anys, però s’amplia fins als 23. Podem brindar-los serveis bàsics i formació, però no tenim competències capitals com la immigració i els permisos de treball. No depenen de nosaltres, quan el principal problema d’aquests joves és que no poden optar a la nacionalitat i tampoc a permisos de treball. Sense això, es queden en terra de ningú. La situació va ser dramàtica el 2018 i el 2019, però des del 2020 n’arriben menys i està bastant controlat. Tanmateix, és molt probable que quan acabi la pandèmia i les fronteres obrin una altra vegada tornin a augmentar.

Va esmentar al Parlament que l’Estat no aportava el que li correspon per aplicar la llei de dependència.

La llei de dependència estableix que el 50% dels recursos els posa l’Estat i el 50% la Generalitat. Tanmateix, el Govern espanyol només n’està posant el 14%. Sé que això no s’ha d’utilitzar com a excusa, ja que la gestió i les llistes d’espera depenen de la Generalitat i hem de fer el possible per reduir-les. Tanmateix, la realitat és que la Generalitat i les famílies estan cobrint gran part del cost. En la primera part de la legislatura ens concentrarem a reduir tant aquestes llistes d’espera com les de la renda garantida.

Hi ha demanda d’habitatge social en ciutats i cases buides caient en pobles. Les polítiques d’habitatge poden incidir en la despoblació rural?

La prioritat són les persones vulnerables, i això implica lluitar contra els desnonaments. Per això hem creat un grup de treball amb Presidència, Justícia, Interior, Territori i nosaltres. Hem demanat a l’Estat la pròrroga de la suspensió de desnonaments a persones vulnerables per evitar-ne una allau quan expiri la moratòria, el 9 d’agost. Una altra prioritat són les polítiques d’habitatge per a joves, per ajudar-los en la seua emancipació. Ara tenim pressupostos prorrogats, però en els anys vinents el compromís és destinar fins a mil milions a polítiques d’habitatge. Cal augmentar el parc públic i treballar també per combatre la despoblació rural.

Es pot plantejar habitatge social en pobles petits?

És una cosa que hem de plantejar a entitats municipalistes i ajuntaments. És la línia d’actuació més lenta, caldrà fer-ho amb l’adquisició d’habitatges o amb subvencions als municipis perquè promoguin habitatge de protecció oficial.

A l’hora d’evitar desnonaments, cal distingir entre petits i grans propietaris?

La moratòria per evitar desnonaments hauria d’incloure tant a grans com a petits propietaris: actualment ens trobem en una època de crisi i és necessari garantir l’habitatge per a totes les persones, encara que és cert que els petits propietaris són més sensibles que els grans. Després de la moratòria es poden aplicar diferents polítiques amb l’objectiu d’evitar desnonaments. Defenso la propietat privada, però ara ens trobem en un moment de crisi i hem de treballar perquè tothom pugui tenir un habitatge.