ENERGIA RENOVABLES
Fre a l'allau de renovables i només les autoritzaran si hi ha acord del territori
Començar de cap i de nou davant l'allau de renovables. Un centenar de centrals solars i 42 d'eòliques, gairebé totes les previstes a Lleida, es tornaran a tramitar des de zero i el Govern només autoritzarà les que tinguin “acord del territori”: exigirà que els promotors informin els ajuntaments i tinguin el 85% del sòl per a molins i plaques fotovoltaiques.
Molins del parc eòlic de Talavera.
L’allau de projectes d’energies renovables a Lleida i la resta de Catalunya tornarà a la casella de sortida. La pràctica totalitat haurà de repetir la tramitació des de zero i, després d’aquest fre inicial, la Generalitat només autoritzarà els que comptin amb “acord del territori”: els promotors hauran de tenir el vistiplau dels amos d’almenys el 85% del sòl on preveuen instal·lar molins i plaques fotovoltaiques, i també hauran d’informar els ajuntaments. A les comarques lleidatanes, això obligarà a reiniciar el tràmit d’un centenar d’instal·lacions solars i uns quaranta parcs eòlics, gairebé tots els previstos (vegeu les claus).
Així ho preveu la reforma del decret sobre renovables que prepara el departament d’Acció Climàtica, i que haurà d’estar a punt abans del novembre, després de consultar a tots els sectors afectats. La consellera, Teresa Jordà, ho va anunciar ahir en comissió parlamentària.
Va detallar que afectarà projectes que hagin obtingut el vistiplau de la ponència de renovables, però no han arribat a exposició pública. És a dir, la immensa majoria. “El 99,8 per cent tornaran a la casella de sortida”, va dir. La nova tramitació suprimirà el cribratge previ de la ponència de renovables. Al seu lloc, els projectes amb acord dels propietaris del sòl i notificats als consistoris passaran directament a informació pública. “Fins ara el tràmit es feia amb només dos papers”, va recalcar la consellera.
Va apuntar que això ha afavorit una allau de propostes, de vegades incompatibles entre si perquè aspiren a ocupar uns mateixos terrenys. Ho va atribuir tant a competència per assegurar-se punts de connexió a la xarxa elèctrica com a moviments “especulatius”, i va recalcar que això ha tingut efectes adversos: d’una banda, han provocat preocupació entre la ciutadania per una possible massificació de centrals d’energies renovables concentrades en molt poques mans.
Per una altra, els promotors han arribat a “bloquejar” l’administració amb centenars de propostes. “S’havia de desfer la bombolla”, va dir la consellera, i va avançar que afavoriran centrals solars i eòliques impulsades des del territori (vegeu el desglossament).
LES CLAUS
- El boom de les renovables. Retallades de l’Estat a les primes per a renovables van suposar una dècada perduda per a les energies netes. Han ressorgit perquè les noves instal·lacions no necessiten aquests ajuts per ser viables. Això ha despertat interès de fons d’inversió internacionals, bancs i firmes del sector energètic, els principals inversors.
- Més mida que mai. Les noves centrals solars són molt més grans que fa una dècada: són viables gràcies que els plafons són ara un 80% més barats que llavors. Els nous molins, per la seua part, arriben a superar els 200 metres d’altura i la seua potència multiplica fins per cinc la dels ja instal·lats.
- El decret del 2019. La Generalitat aprova el 2019 el decret encara vigent, que va donar facilitats per tramitar projectes a fi d’aconseguir objectius ambiciosos: passar de 1.270 MW de fonts renovables a 10.000 el 2030, i arribar a 48.000 el 2050. Va propiciar una allau de propostes, i el Govern va crear la ponència de renovables com a primer cribratge.
- Por, crítiques i mobilització. La por de la massificació de centrals solars i eòliques ha provocat protestes i mobilitzacions a la Segarra, el Pallars Jussà i les Garrigues. Els regants s’han oposat també a instal·lar-les en regadius i el Govern reforçarà la protecció del sòl agrícola.
- Un parc eòlic amb llicència. El de Solans, a Llardecans i la Granadella, és l’únic autoritzat i començarà obres ben aviat.
- Aplaudiment de la Diputació. El president, Joan Talarn, ho considera “un pas important per buscar un pacte sostenible per a les energies renovables”. Per la seua part, la CUP va insistir a demanar la suspensió de llicències.
Prioritat per als projectes dels ajuntaments i la població local
La reforma del decret sobre renovables que prepara la Generalitat donarà prioritat a projectes impulsats des del territori que els acull, ja sigui per part d’ajuntaments i altres ens locals com de veïns associats en cooperatives. Jordà va indicar que aquestes iniciatives “seran declarades d’interès territorial estratègic i seran prioritàries”, sempre que no superin una potència de 5 MW (prou per subministrar electricitat a 2.500 habitatges). Així mateix, es permetran aquestes instal·lacions en sòl urbanitzable, desenvolupat o no. La consellera va apuntar que tot això pretén afavorir “comunitats energètiques” locals enfront d’un model “oligopolista”.
Límit de plantes per comarca i més protecció per al sòl agrícola
La nova regulació de les energies renovables que impulsa Acció Climàtica preveu establir un límit d’instal·lacions per cada comarca, una cosa inèdita fins ara. Aquesta limitació encara s’ha de concretar, però la conselleria creu que contribuirà a un “repartiment equitatiu de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques” i a la “solidaritat interterritorial”. Així mateix, reforçarà la protecció del sòl agrari que la ponència ambiental aplicava a la passada legislatura. Molins de vent i plaques fotovoltaiques estaran vetats a les finques més productives, mentre que a les de qualitat mitjana es limitaran a un 5 per cent dels terrenys de regadiu i un 10 per cent dels secans.
Molins del parc eòlic de Talavera.
