El mandat més convuls

Els 231 ajuntaments de Lleida han arribat a l'equador de l'actual mandat a l'afrontar una pandèmia sense precedents i tres temporals igualment històrics. Les arques municipals han quedat danyades i els alcaldes amb prou feines han pogut aplicar els seus programes electorals. Arribats a aquest punt, comença la carrera per als comicis del 2023.

Poc pensaven els candidats que el 26 de maig del 2019 van guanyar les eleccions municipals en algun dels 231 municipis de Lleida que els esperaven els dos anys més convulsos al capdavant de l’administració local. Passat l’equador del mandat, un cop d’ull al retrovisor ho resumeix en poques paraules, difícil de dir quina més intensa: tres temporals com no n’hi ha, una pandèmia, cinc mocions de censura i almenys uns altres sis canvis d’alcaldia han marcat aquesta primera part dels governs locals 2019-2021.

El mandat va començar relativament tranquil. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana van aconseguir el 85% de les alcaldies de Lleida, 112 van ser per als llavors postconvergents i 86 per a ERC, i la consigna de les direccions dels dos partits independentistes eren clares: s’havia de pactar allà on no hi hagués majoria absoluta i deixar les formacions del 155 a l’oposició.

Tanmateix, aquesta directriu es va complir només parcialment i en algunes corporacions de pes es va trencar. Dels dinou ajuntaments sense majoria absoluta on JxCat i ERC sumaven, només es van arribar a pactes en sis. A la resta, l’aliança era impossible i, a més, el PSC es va convertir en partit frontissa en places de la talla de Tàrrega i a Cervera, on els socialistes van donar l’alcaldia a ERC i a Junts, respectivament.

A la capital de la Segarra els republicans obtindrien la presidència de l’ajuntament via moció un any després i més endavant, el juny passat, Junts va entrar de nou al govern local. El PSC va ser decisiu també per donar la presidència de l’Urgell a Esquerra. De les cinc mocions del que va de mandat, quatre han estat d’ERC i altres contra Junts i una de PP i el PSC contra una independent.

Pocs alcaldes han pogut dur a terme el seu programa electoral en aquests una mica més de vint-i-quatre mesos (els plens es van constituir el 15 de juny d’aquell any), superats per la crisi de la Covid i, en nombrosos municipis del pla, per les tempestes DANA, Gloria i Filomena (vegeu la pàgina 5). L’excepcionalitat ha fet fins i tot que una part de les mocions de censura es votessin excepcionalment en plens telemàtics.

Cinc iniciatives en poc més d’un any

La primera moció va ser molt primerenca, quaranta-un dies després de formar-se govern al consell del Sobirà. El van seguir Maldà, Ponts, Cervera i Gimenells. Dos anys després de l’inici del mandat, JxCat supera per poc les cent alcaldies (els canvis han anat en contra seu) i ERC s’aproxima al centenar: si s’inclou la Cerdanya i Gósol (únic municipi de Lleida al Berguedà) arriba a les 93 alcaldies. Per la seua part, el PSC té 11 alcaldies (7 amb pactes) fins dimarts, quan el PP aconseguirà l’única a Lleida, a Gimenells.

Els temporals fuetegen el pla de Lleida

Tot va començar amb el temporal de gota freda DANA de l’octubre del 2019. Els ajuntaments de les comarques del pla afectats van declarar pocs mesos després danys per valor de 31 milions d’euros. Nombroses infraestructures van quedar danyades. A començaments del 2020 el va succeir el temporal Gloria, amb menys impacte. I el gener del 2021 va ser el torn del Filomena. Les companyies asseguradores van pagar a particulars i empreses 1,3 milions d’euros per danys d’aquell temporal.

Una crisi amb efectes a llarg termini

La crisi econòmica i social derivada de la pandèmia de la Covid té conseqüències a curt, mitjà i llarg termini ja que ha afectat les principals xifres macroeconòmiques del país. Tancaments d’empreses, ERTO encara en vigor, sectors que no aixequen cap com el de l’oci nocturn. Els efectes tardaran temps a neutralitzar-se. Mentrestant, els ajuntaments han estat a la primera línia a l’hora de vetllar pel benestar de la població, en especial, durant els confinaments.