Lleida pot cobrir amb eòlica i solar més de la meitat del consum elèctric de Catalunya

Lleida té capacitat per satisfer amb energia eòlica i solar la seua pròpia demanda d’electricitat i més de la meitat del consum elèctric de tot Catalunya. A més, és possible fer-ho sense construir grans línies elèctriques i sense sacrificar espais naturals ni terres de regadiu. Així es desprèn d’un estudi sobre el potencial de desenvolupament de les renovables que ha encarregat la Diputació, com a primer pas per impulsar un pacte territorial per al desplegament de les energies netes (vegeu el desglossament).

L’empresa que firma aquest estudi, Km0 Energy, calcula que les comarques lleidatanes disposen de 116.943 hectàrees aptes per a centrals solars, en terrenys on no afectarien espais protegits i no vulnerarien la planificació urbanística. D’aquestes, 16.859 hectàrees es consideren “òptimes” a l’estar a prop de línies elèctriques i tenir un baix impacte sobre la productivitat agrícola. Són finques abandonades, conreades en menys d’un 20% de la seua extensió o amb cultius de secà.

La Generalitat fixa com a meta per al 2030 que el 50% del consum elèctric sigui de fonts renovables

Amb aquests terrenys “òptims” n’hi hauria prou per si sols per desplegar plaques fotovoltaiques que sumarien 11,13 gigawatts (GW) de potència. L’estudi valora que Lleida té a més potencial per a 3,14 GW d’energia eòlica al sud del Segrià, les Garrigues, l’Urgell i la Segarra. En total són 14,2 GW, més que els 10 GW d’energia solar i eòlica que la Generalitat estima necessaris per cobrir la meitat del consum elèctric de tot Catalunya. Aquest és l’objectiu que la llei catalana del canvi climàtic fixa per al 2030.

Aquesta mateixa llei planteja assolir el 2050 l’autosuficiència energètica només amb fonts renovables, una cosa que exigiria 48 GW de potència eòlica i solar a Catalunya. És un objectiu que Lleida podria complir amb escreix per si sola si s’instal·lessin plaques fotovoltaiques a tota la superfície que l’estudi considera apta per a això. Tanmateix, el futur desplegament de les renovables apunta ara quotes d’instal·lacions a cada comarca per evitar concentracions excessives.

Aquesta és una mesura que va anunciar dijous la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà. Va avançar a més que gairebé totes les centrals eòliques i solars en tràmit el reiniciaran des de zero i els promotors hauran de tenir acord del territori: hauran d’informar els ajuntaments i comptar amb el vistiplau dels amos d’almenys el 85% del sòl (vegeu SEGRE de divendres). Això ha preocupat el sector de les renovables, que tem un fre a noves instal·lacions, i ha deixat insatisfetes les entitats partidàries de limitar-les, que demanen veu i vot en el procés per autoritzar-les.

El president de la Diputació, Joan Talarn (ERC), va destacar que “l’allau de projectes”, amb més de cent centrals solars i 40 d’eòliques previstes a Lleida, “ha creat confusió” i va aplaudir la regulació que planteja la consellera Jordà, també republicana.

En canvi, el vicepresident primer, Jordi Latorre (JxCat), va qüestionar que “un partit presumeixi de parar el 99% de projectes” i va advertir que “no podem deixar passar aquest tren”. El responsable del Patronat de Transformació Econòmica, Carles Gibert (ERC), va recalcar que “no només podem tenir energia neta i distribuïda, sinó també exportar-la”.

La trobada, que ha estat organitzada per Gonzalo Abogados i Cudós Consultors, inclourà una ponència titulada “La implantació de les energies renovables als termes municipals, avantatges i inconvenients”.

També tractarà la tributació de les instal·lacions de telefonia fixa i mòbil, així com d’altres que ocupin el domini públic. Tindrà lloc a partir de les 9.30 hores al palau de congressos de la Llotja.

L’estudi detalla 23.516 parcel·les “òptimes” per a energies netes

L’estudi analitza parcel·la a parcel·la tot el cadastre de Lleida per determinar quines són adequades per a projectes d’energies renovables. Conclou que n’hi ha 59.623 d’aptes per a panells solars i en qualifica 23.516 d’aquestes com a “òptimes”. La Diputació inicia avui jornades per presentar als ajuntaments aquest estudi i posar-lo a la seua disposició, en un moment en què més d’una dotzena treballen per regular molins de vent i panells solars als seus municipis. També l’entregarà a la Generalitat, que prepara la seua nova normativa. Talarn va apuntar que la Diputació continuarà impulsant una proposta de desplegament de les renovables des del territori.

Jornada demà sobre els tributs que poden cobrar els municipis

Al marge de l’estudi de la Diputació i de les reunions per difondre’l entre els ajuntaments, Lleida acollirà demà una jornada que abordarà quins tributs poden cobrar els municipis per les centrals eòliques i els grans parcs de panells solars.