Les elèctriques rebutgen pagar aquest any taxes per les seues línies en trenta municipis de Lleida

Les companyies elèctriques han rebutjat pagar aquest any les taxes que una trentena d’ajuntaments de Lleida imposen a línies i altres infraestructures de transport i distribució d’electricitat en terrenys municipals.

Les havien liquidat durant quatre anys, des del 2016 fins al 2020, després d’una dècada de litigis que es va saldar amb la victòria dels municipis. Durant aquest període, els consistoris havien cobrat entre 12.000 i 70.000 euros anuals, en funció del nombre d’instal·lacions en sòl públic.

Ara les empreses tornen a recórrer les liquidacions que els envien els consistoris i han presentat avals sobre les quantitats que els reclamen a l’espera de resolució.

Aquests nous recursos s’emparen en una sentència del Tribunal Suprem.

Aquesta qüestió es va abordar ahir en una jornada a Lleida sobre finançament local. La sentència del Suprem, dictada el 2020, avala el dret dels municipis a cobrar taxes per les infraestructures elèctriques en terreny públic. Tanmateix, rebutja que s’apliqui un únic tipus impositiu a les torres elèctriques i als cables que en pengen, tal com fan les actuals ordenances fiscals dels ajuntaments. Partint d’això, les companyies rebutgen pagar les liquidacions de l’any 2021. Els municipis, per la seua part, han començat a prendre mesures tant per cobrar aquesta anualitat pendent com per assegurar-se els cobraments en el futur.

Els ajuntaments de Lleida han cobrat entre 12.000 i 70.000 euros anuals entre el 2016 i el 2020

El bufet que representa la pràctica totalitat d’aquests municipis, Gonzalo Abogados, ha recorregut la sentència del Suprem davant del Tribunal Constitucional, en considerar que interfereix en l’autonomia municipal.

De forma paral·lela, preparen una modificació de les ordenances fiscals amb un tipus impositiu diferenciat per a torres i línies, tal com dicta el Suprem. Els consistoris les hauran d’aprovar en els seus plens per evitar nous recursos de les companyies a partir del 2022.

Un total de 587 municipis a Espanya i 87 a Catalunya han aplicat fins ara taxes sobre les infraestructures elèctriques. Anys enrere van ser objecte de recursos per part de les empreses titulars de línies, amb sentències molt dispars. Tribunals de Catalunya i altres comunitats les van declarar il·legals, mentre que d’altres les van avalar. No va ser fins al 2016 quan el Suprem va unificar la doctrina i va donar la raó als consistoris, cosa que ara torna a estar, literalment, en tela de judici.

Plans urbanístics contra l’allau de renovables

La Llotja de Lleida va acollir ahir una jornada sobre finançament local organitzat per Gonzalo Abogados i Cudós Consultors, que va abordar la situació de les taxes a línies elèctriques i com gravar les instal·lacions de telecomunicacions.

Una de les ponències va estar dedicada a com poden els ajuntaments evitar una excessiva concentració de centrals solars i eòliques als seus municipis. L’advocat Santiago Solsona, de Cudós Consultors, va exposar que és possible fer-ho mitjançant la planificació urbanística municipal, una via que han iniciat ja alguns consistoris lleidatans.

“No és possible declarar un municipi lliure de renovables”, va advertir, però va assenyalar que sí que és possible delimitar-hi espais.

Així mateix, va apuntar que les moratòries que han dictat dotze consistoris de Lleida “poden tenir un efecte dissuasiu” per als promotors. El secretari general per al Repte Demogràfic, Paco Boya, va inaugurar la jornada i va afirmar que “Estat i autonomies hem d’acordar marcs d’actuació sobre les renovables”.