«Esperem formar llistes i no patir coacció»

Tenen 11 alcaldes a Lleida i 6 són d’Unitat d’Aran. Són menys que el mandat anterior i no governen a la Paeria de Lleida. Esperen revertir la tendència a la baixa?

Les eleccions autonòmiques van marcar un canvi en el suport de la ciutadania. A Lleida vam passar d’un a tres diputats. Tenim un projecte coherent que fa que la gent torni a confiar en nosaltres després d’anys convulsos en què s’han promès massa coses que no han arribat. Crec que el 2023 tindrem un millor resultat a la província i esperem recuperar la capital, on confiem en Fèlix Larrosa. L’actual alcalde no està resolent els problemes de la gent i tenen moltes crisis de govern. L’independentisme no està pel que demana la política local: resoldre problemes i no generar-los.

PSC i PP s’han distingit per presentar llistes fantasma en pobles. Pensen continuar fent-ho?

Sempre intentem presentar-les amb veïns que comparteixin els nostres projectes. Tanmateix, hi ha municipis amb vot socialista a les autonòmiques i les generals on, si no presentem llista, aquests votants es quedarien sense emetre el sufragi que voldrien. En els anys de processisme, la ruptura de la convivència va fer que molts preferissin no posar-se al capdavant d’una llista del PSC. Caldria demanar a altres partits que deixin respirar els qui de bona fe volen ser candidats i se’ls coacciona. Esperem que el 2023 els que vulguin estar en una candidatura socialista puguin fer-ho amb tranquil·litat.

Han doblat escons al Parlament i empatat amb ERC, però els blocs amb prou feines han canviat i l’independentisme guanya.

L’objectiu és trencar els blocs i que no en predomini un de marcat per l’eix nacional. Preferiria que predominés l’eix esquerra-dreta. M’hauria agradat que ERC donés prioritat a polítiques d’esquerra, en lloc d’unir-se a partits independentistes amb els quals no comparteix gaires polítiques. Nosaltres continuarem presentant-nos com a opció, hem creat el govern alternatiu per plantejar propostes i mostrar que el nostre projecte és millor.

En aquest govern a l’ombra és vostè ‘consellera’ d’Economia. Si hagués de decidir inversions a Lleida, per on començaria?

Hi ha molt a fer, és la província on més ha caigut la inversió i la que menys ha rebut en l’última dècada. Això té conseqüències: la despoblació es dona on no s’inverteix en els territoris allunyats de la capital. Cal crear les condicions perquè la gent que hi viu pugui estudiar, treballar i desenvolupar allà la seua vida. És necessària inversió en infraestructures, des de carreteres fins a telecomunicacions.

Quina inversió no hauria fet?

No crec que hi hagi hagut bogeries en matèria d’inversions a Lleida. Aquí falta, no sobra.

En una taula de diàleg on no es parla d’autodeterminació, de què es parla?

Per què s’ha de parlar d’autodeterminació? Es pot parlar del que vulguem però hauríem d’arribar a punts en comú. Què podrien ser-ho? La millora del finançament autonòmic i de l’autogovern.

Incomplir l’Estatut va donar ales al sobiranisme. Plantegen reformar-lo, però l’actual encara no es compleix.

Això és cert, però per part de la Generalitat tampoc. El pressupost de l’Estat inclou 200 milions per a la disposició addicional tercera, 2.000 per a inversió en Catalunya i la xifra de finançament més gran en anys. Hi ha gestos que mostren voluntat de complir. En canvi, no es crea el consorci tributari Estat-Generalitat que preveu l’Estatut perquè els independentistes no volen.