Tres anys de presó per intentar matar el marit amb unes natilles

El Tribunal Suprem ha condemnat a tres anys de presó una veïna de Mollerussa de 56 anys, M.C.R.R., que el 2018 va intentar matar el seu marit enverinant-lo amb unes natilles i agredint-lo amb una botella de cava. El Suprem ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, al seu torn, va fer el mateix amb la que va dictar l’Audiència de Lleida el juny del 2019 com a autora d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa. La Fiscalia i l’acusació particular van sol·licitar en el judici una condemna de vuit anys de presó.

La defensa de l’acusada va recórrer davant del Suprem al considerar, entre altres motius, que es va vulnerar la presumpció d’innocència, que la vida del perjudicat no va córrer perill en cap moment i que la pena era desproporcionada.

Tots aquests extrems han estat rebutjats pel tribunal, que confirma la condemna dictada en primera instància. El Suprem determina que “en aquest cas no hi ha dubte de l’existència d’un ànim de matar” i enumera els motius en la sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari. “Primer”, diu la resolució de l’alt tribunal, “va oferir al seu marit unes postres que portaven substàncies amb un alt potencial sedant, la qual cosa és il·lustrativa del pla perpetrat.

Després, el convida a introduir-se a la banyera per aprofitar-se de la vulnerabilitat del moment i poder agafar-lo per darrere amb la tovallola per colpejar-lo. A més, els cops van ser produïts amb la botella de cava; amb un altre objecte contundent de vidre ficat en una bossa de plàstic i amb un gerro; i alguns d’aquests cops van ser produïts al cap, òrgan vital, sense que la recurrent cessés en el seu afany de colpejar i agredir el seu espòs”.

L’acusada va al·legar que la vida de l’home no va córrer perill però el Suprem hi veu “ànim de matar”

El matrimoni portava 31 anys de casats. En el judici, la dona va afirmar que les natilles, que contenien antidepressius i un relaxant muscular (ciclobenzaprina, zolpidem i sertralina), eren per a ella, una versió totalment oposada a la que va oferir el seu ara exmarit, que les va rebutjar perquè eren amargues.

Quant a la pena de tres anys, la sala considera que “no es pot considerar desproporcionada, tenint en compte la relació conjugal que hi havia entre les parts, de què es deriva una especial confiança, així com el lloc en el qual es va produir l’agressió, el domicili conjugal”.

La Fiscalia i l’acusació particular van demanar en el judici una pena de vuit anys de presó per a l’acusada, però l’Audiència només li va imposar una condemna de tres anys al determinar que “l’activitat desplegada per l’acusada no revela una gran energia criminal”, atenent els objectes que va utilitzar per a l’atac (una botella de cava, un vidre i un gerro) i les ferides i seqüeles que va patir la víctima, a la qual haurà d’indemnitzar amb 5.000 euros.