Estany Gento, potència natural

Era l’any 1985 quan la llavors Fecsa (actualment integrada a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa) posava en servei a la Vall Fosca, al Pallars Jussà, i entre els 1.700 i 2.100 metres d’altitud, la central hidroelèctrica reversible d’Estany Gento-Sallente, la primera de bombeig a tot Catalunya i que va representar tota una revolució tecnològica i un clar exemple de com aquest complex ha esdevingut referent en la transició energètica.

La central funciona de forma totalment reversible entre Estany Gento (cota superior) i l’estany de Sallente (inferior), produint energia elèctrica en les hores de major demanda energètica aprofitant un desnivell de 400 metres entre els dos estanys i bombant aigua a l’embassament superior en les hores vall de consum energètic, explica Antoni Mera, delegat a Catalunya de la Fundació Endesa.

“Suposa un clar exemple de com un equipament hidroelèctric dissenyat a inicis del segle XX, com és el cas d’Estany Gento –un embassament destinat inicialment a nodrir les turbines de la central hidroelèctrica de Capdella ara fa més de cent anys–, va ser capaç d’adaptar les seves característiques per continuar sent essencial per a la generació hidroelèctrica actual de Catalunya.

Sens dubte, la instal·lació de centrals hidroelèctriques capaces d’emmagatzemar energia per poder disposar-ne en el moment en el qual és necessària, va suposar una autèntica revolució tecnològica i va provocar un increment substancial de l’eficiència del sector energètic”, destaca Mera..

Estany Gento-Sallente, que limita amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és la central de més potència instal·lada d’Endesa a Espanya, amb 468 MW (que pot subministrar 8 hores seguides), que equivalen al 50% de potència de la nuclear d’Ascó, la qual cosa permet alimentar amb electricitat 100.000 llars, amb una població d’unes 400.000 persones, la suma dels habitants de les ciutats de Lleida, Tarragona i Girona.

L’energia només es pot emmagatzemar en bateries o en centrals de bombeig. Per fer-nos una idea del que suposa la capacitat d’Estany Gento-Sallente, val a dir que seria l’equivalent a la bateria de 32.000 cotxes elèctrics de 100 Kwh. Si fa més de 100 anys Endesa va portar la innovació al Pallars, aquest esperit segueix estant present el 2021 amb la digitalització d’unes instal·lacions, les d’Estany Gento-Sallente, que ja formen part del Big Data.

El telefèric, que en el seu dia va ser el major de càrrega d’Europa (25 Tm), potencia l’ús turístic, social i econòmic del territori.

Se cedeix cada estiu –de l’1 de juliol al 30 de setembre– al Patronat Municipal de la Vall Fosca i permet contemplar 25 llacs de muntanya dels rius Rus, Tort i Mar. A la cabina hi caben 56 passatgers i es fan més de mil viatges de 12 minuts amb vistes espectaculars.

“Estany Gento-Sallente és una peça clau en l’optimització de les fonts de producció d’energia renovable”

“Un salt hidroelèctric reversible com el d’Estany Gento-Sallente és una peça clau en l’optimització de les fonts de producció d’energia renovable”, diu Antoni Juan Palau Ibars, doctor en Ciències Biològiques i professor titular de la UdL al departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, especialista en limnologia, l’ecologia dels ecosistemes aquàtics continentals en general i dels embassaments i rius regulats en particular.

“La producció hidroelèctrica, donat que es pot emmagatzemar i regular (l’aigua en els embassaments fa la funció de bateria), és la que s’utilitza per ajustar la suma de producció de totes les energies (tèrmica, nuclear, solar, eòlica, etc.) amb la corba diària de la demanda i juga un paper clau en el sistema elèctric.

I pel que fa a la seva eficiència, supera el 90 i fins i tot el 95%”, afegeix Palau. “És una font d’energia interna, pròpia, compatible amb molts altres usos de l’aigua (abastament urbà, industrial, regadius, control d’avingudes, activitats d’oci...)”.

Les Terres de Lleida són un paradigma en l’ús de l’aigua.

Sense la producció hidroelèctrica als Pirineus i al Prepirineu, els pobles de muntanya i la seva apassionant història recent d’obres hidràuliques espectaculars, de gents vingudes d’arreu, serien diferents. Però és que a la Plana hi passa el mateix.

Sense l’aigua regulada que arriba per canals hidroelèctrics i de regadiu des de grans embassaments, aquests pobles meridionals també serien del tot diferents..