«La muntanya és perillosa»

En els últims anys han augmentat els rescats. Quins són els motius que expliquen aquest increment?

Només l’any passat, i malgrat la pandèmia, hi va haver un increment d’un 15 per cent, que és una xifra molt bèstia. La gent té ganes de sortir de casa i molts opten per acudir a la naturalesa, on hi ha menys gent que a les zones turístiques.

O sigui que han augmentat perquè hi ha més persones a la muntanya?

Sí, és una conseqüència. Més gent vol dir més rescats.

Quina és la sortida més habitual?

La d’atenció a senderistes que han patit una lesió, habitualment torçades.

Des de Bombers es repeteix constantment que s’ha d’anar preparat, conèixer el temps que farà, no anar sol..

Sí. La muntanya és bonica però perillosa i cal ser prudents.

Hi ha rescats que poden arribar a complicar-se.

Cert. Però he de dir que no estalviem cap recurs a l’hora de resoldre una emergència. Si fa falta s’activen els rescatadors que estan de festa.

Hi ha dies, especialment els caps de setmana d’estiu, amb molts serveis.

Recordo que una vegada vam comptabilitzar 17 sortides en 24 hores. El temps de resposta és ràpid, però pot donar-se el cas que hi hagi diverses emergències simultànies. En aquest cas, prioritzem segons la gravetat.

Què experimenten, a nivell personal?

En la majoria de casos veus els afectats molt amoïnats, per dir-ho d’alguna manera. Nosaltres som com l’ocell que et ve a recollir. És molt important l’empatia amb la persona ferida i amb els seus acompanyants. Ens apassiona el nostre treball i és gratificant perquè tractes amb éssers humans.

?

tírvia

“Cada rescat és diferent i nosaltres hem d’adaptar-nos a múltiples condicionants com ara el temps que fa, la maniobra per poder accedir a la víctima, l’orografia del terreny, l’hora... entre d’altres”, comenta Ricard Balaguer. Tanmateix, sí que hi ha un desenvolupament similar en tots. Els GRAE són activats des del control central. Poden passar uns deu minuts entre que reben l’avís i l’helicòpter s’enlaira, ja sigui a la Seu d’Urgell o Tírvia. En aquesta última base passen els dies d’estiu perquè, per exemple, permet accedir amb més rapidesa a les zones d’Aigüestortes o el Montsec, on hi ha més rescats.

En operacions bàsiques, el primer que fan és localitzar on es troba la persona afectada, que pot estar lesionada, desmaiada o desorientada. En la majoria d’ocasions solen anar amb altres persones que són les que han donat l’alerta.

Miquel Blanco, un altre dels rescatadors, explica que “el primer de tot és establir l’estratègia que es durà a terme”.

El pilot fa una volta de reconeixement i es decideix si l’helicòpter pot aterrar allà o en un lloc proper o, al contrari, el rescat s’haurà de fer des de l’aire amb la grua. En el primer cas, es busca la zona adequada i els rescatadors i el metge, aquest últim si és necessari, es desplacen a peu fins a la persona afectada.

En el segon supòsit, el rescatador descendeix fins a la zona del ferit i fa una valoració de l’actuació, des que es pugui extreure en aquell mateix moment o si és necessari que rebi una primera atenció mèdica.

És essencial la coordinació de tot l’equip, especialment de l’operador. “He d’estar perfectament coordinat entre el pilot i els rescatadors”, afirma Unai Dalmau.

També s’ha de valorar si pot pujar amb l’arnès o és necessària l’ajuda de la llitera.

.

Una vegada a l’helicòpter, és possible que facin un nou aterratge per col·locar la persona afectada dins de l’helicòpter. Depèn del lloc en el qual es produeixi la intervenció, poden tornar a Tírvia, on els espera una ambulància, o pot ser que volin directament cap a Tremp, Vielha o Lleida per traslladar-los a l’hospital. Si la persona està il·lesa, la solen deixar a prop de la zona on té el vehicle. En cas de ser greu, es fa un trànsfer a un helicòpter medicalitzat.

“Amb l’helicòpter podem treballar en el que es denomina orto-ocàs, és a dir, des del moment en què surt el sol fins que es fa fosc. Això ens limita en segons quines actuacions”, comenta el pilot Pol Tomàs. Dalmau recorda, per exemple, “un rescat a la via Delfos, a Mont-rebei, amb una excursionista ferida a última hora de la tarda, poca estona abans de l’ocàs. En segons vam haver de decidir si fèiem una maniobra ràpida però complexa o, al contrari, optàvem per un altre tipus d’intervenció, la qual cosa hauria provocat que el rescat s’hagués allargat durant tota la nit. Vam fer el primer i va sortir bé”.

Els rescatadors també destaquen la importància del nou model, amb la incorporació d’un metge dins de l’equip. Dani Guerrero, un d’aquests facultatius, explica que “poder oferir una atenció immediata pot resultar clau segons la lesió i, a més, també tranquil·litza els afectats”.

Un ampli ventall de material per atendre tota mena d’emergències Els GRAE compten amb múltiples eines per als rescats. Actuen sempre amb un equip bàsic que està format per dos arnesos (per a l’extracció del ferit), llitera i matalàs de buit. A més, porten un equip mèdic que inclou motxilla de suport vital avançat (SVA) per a una primera atenció, una motxilla de traumatologia i desfibril·lador.

Un helicòpter únic a Espanya, assoleix els 290 km/h i té un cable de grua de 90 metres L’helicòpter que utilitzen els GRAE de Lleida és un BELL429, considerat un dels millors aparells per prestar serveis de recerca i de rescat a tot el món. És el primer que hi ha a Espanya i Interior ha destinat quatre milions i mig d’euros en tres anys. Està adaptat per poder transportar una llitera i té una capacitat per a cinc persones –pilot, operador de grua, dos rescatadors i metge.