AIGÜES EXPLOTACIÓ
L'Estat recuperarà tres concessions hidroelèctriques a Lleida fins al 2028
La de Cardet, a Llesp, caducarà d'aquí a set anys i se suma a les de Castellonroi i Mal Pas, a Llavorsí || A l'Estat seran unes trenta de grans salts en una dècada
La central de Capdella, a la Vall Fosca, en una imatge d’arxiu.
Almenys tres concessions d’aigua de centrals hidroelèctriques a Lleida caducaran en un màxim de set anys i revertiran a l’Estat, que haurà d’explotar les centrals de forma provisional fins que les torni a treure a concurs.
El ministeri per a la Transició Ecològica calcula que en la pròxima dècada caducaran en el conjunt de l’Estat trenta concessions de centrals hidràuliques, que tornaran a mans públiques. Entre aquestes hi ha la central de Cardet, a Llesp, que explota les aigües de la Noguera de Tor (afluent de la Ribagorçana).
Cardet és una central d’Endesa, la presa té una altura de quinze metres i la concessió caduca el 2028.
El llistat del ministeri es refereix únicament a les concessions en grans preses, de més de quinze metres d’altura o amb un embassament amb capacitat mínima per a un hectòmetre cúbic d’aigua. Tanmateix, documents de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre sobre la revisió del Pla Hidrològic de la conca inclouen dos concessions hidroelèctriques més de menor capacitat que també caduquen pròximament: la de Castellonroi, entre Castellonroi i Ivars de Noguera, ara en mans d’Hidrodata i que caduca el mes de juliol del 2022; i la de Mal Pas, a Llavorsí, que finalitza el mes de juny del 2023.
A més, la CHE ha iniciat l’expedient de reversió d’una turbina de la central de Sesplans, a Vielha.
Reclamen la reversió d’almenys quatre centrals
La llei d’Aigües del 1986 va posar fi a la utilització a perpetuïtat de les concessions d’aigua, ja que va establir un termini màxim de setanta-cinc anys de durada.
Tant l’administració hidràulica com les concessionàries actuals consideren que aquest termini s’explica, en el cas que no hi hagués una data concreta, a partir de l’aprovació de la mateixa llei d’Aigües. Tanmateix, partits polítics com ERC o la CUP consideren que ha de comptar des de la posada en marxa de les centrals.
Si s’apliqués aquesta interpretació moltes concessions haurien caducat ja.
De fet, la CUP ha demanat la reversió d’almenys quatre centrals hidroelèctriques a la Vall Fosca: Capdella, Auxiliar, Molins i La Plana, que exploten Endesa Generación, Caixalising-G3T i G3T; G3T; Hidrodata i Benjac. En canvi sí que s’han extingit els drets concessionals d’onze salts d’aigua ubicats al llarg del Canal d’Aragó i Catalunya, deu dels quals a Lleida.
En aquest cas, l’acabament del dret va estar motivat per la fallida de l’empresa que els explotava.
