Inicien obres per retirar runa i evitar més ensorraments a la Sucrera de Menàrguens

Una empresa contractada pel propietari de la Casa Gran de la Sucrera de Menàrguens va iniciar ahir els treballs per retirar runa i retirar part de la teulada que es va desplomar dilluns passat, 26 de juliol, a fi d’evitar nous despreniments i assegurar l’immoble. L’objectiu és eliminar el sobrepès que pugui danyar altres dependències de l’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Local pel seu valor patrimonial per a aquesta localitat de la Noguera, segons va explicar ahir l’alcaldessa, Anna Maria Calvís (vegeu el desglossament).

Quant al compromís d’estabilitzar l’edifici, l’alcaldessa va indicar que aquesta setmana es preveu fer una reunió amb l’amo de la Sucrera per arribar a una solució definitiva que en garanteixi la conservació.

L’ajuntament va donar dimarts un ultimàtum al propietari perquè actuï a l’edifici per frenar-ne la degradació, arran de l’enfonsament de dilluns passat. Calvís va indicar que el consistori no està disposat a acceptar que es faci malbé aquesta construcció històrica.

“És evident que defensarem la Casa Gran de la Sucrera i estudiarem com fer-ho per preservar aquest patrimoni únic de Menàrguens”, va dir.

Va afegir que és necessari que les administracions també apostin per la preservació d’aquest tipus d’immobles (vegeu SEGRE del 28 de juliol passat).

Més d’un segle d’història del patrimoni industrial lleidatà La Sucrera va ser creada el 1899 per l’enginyer industrial barceloní Manuel Bertrand i ocupa un recinte de 80.985 metres quadrats.

Tenia tres naus i una casa per als enginyers i oficines, la Casa Gran. La fàbrica de sucre va tenir un gran impacte sobre l’economia de Menàrguens i dels pobles veïns i va requerir construir un tren de via estreta per rebre remolatxa i portar el sucre fora de la província.

Més de 500 persones hi treballaven durant la campanya.

A la primera dècada del segle XX la va comprar Sociedad General Azucarera Espanyola. Dècades després, un excés d’oferta va fer que deixés de ser rendible i va tancar el 1963.

La companyia la va posar a la venda per 60 milions de pessetes i va ser adquirida per diferents propietaris.

Les naus van acollir cambres de fruita i magatzems de la cooperativa local, i un lleidatà va comprar la Casa Gran.